Elles s’han portat molts dels premis d’aquest lliurament virtual.
Las niñas, l’òpera prima de Pilar Palomero, va ser la vencedora dels premis Goya uns guardons marcats per la pandèmia i per la seva edició on line. Aquesta producció catalana (Inicia Films) que es fica a la vida d’unes nenes en un col·legi de monges als anys 90 i es va emportar el premi a la millor pel·lícula, millor direcció novell, guió original i fotografia. Quatre guardons de molt de pes que la van convertir en el llargmetratge guanyador de la nit. Aquests premis signifiquen un nou èxit a la carrera de la productora Valérie Delpierre, la dona darrer d’èxits com Estiu 1993, Uno para todos i del curt Los desheredados. (que també va guanyar el Goya l’any 2017).
I les dones han ham obtingut molts premis. Com “millor actriu”, Patricia López Arnaiz per Ane, Nathalie Poza, com a actriu revelació, de repartiment per la pel·lícula d’Icíar Bollaín, La Boda de Rosa, que també guanya per la millor cançó de l’artista Rozalén.
Cal destacar a Mabel Lozano pel premi de curtmetratge documental, per: “Biografía del cadáver de una mujer“ que tal com va dir al recollir el premi “parla de les dones assassinades que no tenen veu”. 38 dones prostituïdes assassinades, torturades, apunyalades, ofegades, degollades, cremades, llançades al buit, a les escombraries. 3 d’elles havien aconseguit la condició de testimonis protegits. Encara així, no van poder escapar d’una mort brutal. Gràcies a quest premi, Lozano podrà difundir millor la seva obra que es centra en la història d’una d’elles. (Mireu vídeo de recollida del premi].
De la seva part, Ángela Molina, va rebre el Goya d’Honor tras 47 anys de carrera. L’actriu va senyalar emocionada que “el cinema va marcar el calendari de la seva vida, i va recordar que el seu pare, Antonio Molina, va actuar en el mateix escenari del teatre de Màlaga quan ella era una nena, i mai s’hagués imaginat que la seva filla recolliria aquest guardó tan important”.
La cinta més nominada (13 candidatures), Adú, no ha marxat pas pas amb les mans buides: ha aconseguit també quatre reconeixements: Millor Director per Salvador Calvo, Actor Revelació per a Adam Nourou, direcció de producció i so. Malgrat no ser la gran vencedora, és un molt bon resultat per aquest film coral sobre la immigració avui en dia. No obstant això, la pel·lícula que va acumular més premis va ser la basca Akelarre, amb cinc premis, direcció artística, maquillatge i perruqueria, disseny de vestuari, efectes especials, música original pel film de Pablo Agüero, reconeixements a un obra molt original.
Pel que fa als premis interpretatius,Mario Casas ha aconseguit, per fi, un gran trofeu guanyant el seu primer Goya com a millor actor per No Matarás un thriller adrenalínic del director català David Victori que va posar a prova l’actor gallec. [Consultar: El Cinèfil]