La llei que preveu la contractació del 2% no es compleix, i no és fa seguiment de la seva aplicació.
Segons dades de finals de l’any 2020 la contractació total es va situar gairebé un terç per sota de l’any anterior a Catalunya, després de caure un 33,2% l’any passat, per la crisi econòmica i la infrafinaciació que ja havia ha empitjorat amb la Covid 19.
Segons l’article de Paula Ericsson publica a El Quinze de Público (*) la crisi econòmica del coronavirus ha destruït milers de llocs de treball, però hi ha col·lectius, com les persones amb discapacitat (PaD) o problemes de salut mental, que ja patien una precarietat i discriminació prèvies. Entitats com AMMFeina, Dincat o Dones No estàndars, ja alertaven el mes d’abril de que es perdrien aproximadament unes 9.000 de persones amb especials dificultats i/o diversitat funcional. Un informe de la Fundació Adecco i CHM Obres i Infraestructura l’ha confirmat: “la contractació es va situar gairebé un terç per sota de l’any anterior a Catalunya (…) On hi ha hagut més afectació ha estat en el mercat laboral ordinari i no en els Centres Especials de Treball (CET). Però algunes entitats que treballen en els centres centres on treballen sobretot PaD en un entorn més protegit laboralment, no comparteixen aquesta afirmació (…)
I posen com a exemple, el sector agroalimentari que no té la mateixa problemàtica que altres, i és més greu el que está passant. “Els que estan en restaurants o altres activitats més afectades per la crisi”, expliquen, el mateix que assenyala l’informe de la Fundació Adecco que en les empreses ordinàries les persones amb discapacitat són les primeres que perden el treball, i afegeixen, que els instruments públics “no són prou potents per a protegir aquestes ocupacions”. Però encara els CET protegeixen els empleats i “intenten preservar en major mesura els seus llocs de treball”(…).
De fet, un dels problemes principals és l’incompliment de la Llei General de Discapacitat (LGD): En aquesta llei s’exigeix que un mínim del 2% de la plantilla d’una empresa ha d’estar integrada per persones amb especials dificultats, però moltes vegades el que fan les empreses és contractar a algú un parell de dies i acomiadar-le desprès, que és el que li va passar a Raquel, una noia que treballava a una empresa de neteja. “Em van tirar al cap de dos dies”, reclama. “Hi ha empreses que per molt que diguin que no descarten perfils amb discapacitat, si no és a través d’un servei d’integració, no t’agafen. Els falta informació. En els supermercats, per exemple, hi ha molt poca gent amb discapacitat treballant”, remarca (…)
De fet, un dels problemes radica en el fet que no es fa l’acompanyament adequat en les empreses convencionals. Així ho denuncia la secretària de AMMFeina, Núria Martínez: “Hauria d’haver-hi unes polítiques clares i que el suport sigui flexible i a mesura de cada persona”, apunta, qui destaca que les persones amb problemes de salut mental a vegades es troben amb entorns hostils i sense l’acompanyament adequat, la qual cosa fa que abandonin el seu lloc o que els tirin. Les entitats reclamen transparencia en els presuposts pr les centres especials de feina i un pla per a proteger el empleo. Per Això aquesta entitat, demana un pacte perquè les entitats de suport no hagin de “pidolar” ajudes a cada canvi d’administració. (*)
De la seva part, l’Associació Dones No Estàndards (DnoE), que es preocupa de les PaD en general, i ara per ara lidera una candidatura paritària (amb el mateix número de dones que d’homes) que es presenta a ales eleccions del Consell Rector de de Persones amb Discapacitat de la ciutat de Barcelona, pel mes de juny, i que des de sempre s’ha preocupat sobretot de les dones: Estan d’acord que entre els tipus de violencia que rebren les dones amb diveristat funcional, tal com explica L’Observatori de la Discapacitat, la violència ecinòmica és molt importante. Al de desembre del 2019 ho van denunciar en unes jornades sobre feina i dones, i van mostrar com” les dones eren les principals afectades per la manca o dificultat d’accés al mercat de treball, la poca dedicació a la seva formació, i per la seva precarietat i baixos salaris”: (consultar: Les dones amb discapacitat demanen ser considerades com a iguals i valuoses ). I també en les Jornades sobre les violències contra les dones, del passat noviembre 2020, Carme Riu, la presidenta , de DnoE ho va dir molt clar: “la situació de les dones amb discapacitat en el mercat laboral és una altra violencia contra elles , que sofreixen quotidianament, i está invisibilitzada”.
(*)AMMfeina és una associació sense ànim de lucre que des del 2005 agrupa i representa les entitats d’iniciativa social de l’àmbit català que promouen la inclusió i la no exclusió social i laboral de les persones amb un problema de salut mental. Enguany som la suma de 30 entitats.