A tenir en compte els viatges antropològics que organitza a Peru i a Sumatra aquest estiu 2025.
La comferencia-xerrada i projecció del documental: “El matriarcado bijagó de Guinea Bissau, 16 años después (2005-2021)” serà aquest dijous 22, a l’Aula Magna de la Facultad de Farmacia i Ciències de l’Alimentació. (v Joan XXIII, 31, 18 hores. l’entrada és lliure
Anna Boyé també parlara aquesta tarda del 22 de maig, dels dos viatges a comunitats matriarcals que ha organitzat per als mesos de juliol i d’ agost a Perú i Sumatra, a més comentarà sobre els 3 llibres electrònics que ha publicat fa uns mesos.
El primer viatge serà a Perú durant 15 dies al mes de juliol . És un viatge per la cosmología Inca y por las comunidades matriarcales Huilloc y Quero, que són comunitats igualitàries que sobreviuen i que cal descobrir. Fa temps costava molt trobar-les perquè vivien amgades.
En el segón viatge, pel mes d’agost, Boyé propossa tornar a Sumatra, al oest de l’illa viu la comunitat minangkabau, una societat matriarcal de més de quatre milions de persones, que amb les seves tradicions ancestrals, anomenades Adat, sitúen a la mare en el centre de la societat. En aquest lloc les dones heredean la casa, la terra i els bens de la familia, que passen de mares a filles. El litnage el transmeten elles i el “consens o acord mutuo” entre dona i home és la base que sostè la seva vida. “La naturaleza es es la nostra mestra”. Aquesta és l’esència de la filosofía que rigeix aquesta comunitar.Mirey Vídeo
Com a antropòloga i foto-periodista, Anna Boyé al llarg dels últims 20 anys ha estudiat i viatjat a les societats matriarcals que encara hi ha en el món. Ara presenta tres publicacions, amb el relat dels seus viatges i amb precioses fotografies. Ha triat el format electrònic E-Book, perquè la seva adquisició sigui assequible a tothom. Els tres llibres aprofundeixen sobre la comunitat matriarcal Minangkabau, a Sumatra (Indonèsia), la societat matriarcal Bijagó a Guinea Bissau i les comunitats Quero i Huilloc, al Perú.
D’una forma o una altra, la recerca que ha realitzat Boyé es considera excepcional i interessa a diferents tipus de públics, sobretot a persones investigadores, a als estudiants, així cm a gent gran que participa a les Aules Universitàries, que han omplert, per exemple, l’aula magna de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Ara té anunciades noves conferències*.
Els llibres i els seus documentals reflecteixen la seva experiència personal i el que ha compartit el día a día amb les dones d’aquestes comunitats. ”Sempre he sentit la necessitat d’entendre el perquè de la greu discriminació que sofreix la dona en el món –explica- I en aquesta recerca he trobat comunitats on les dones són el pilar que estructura la societat, dones que són reconegudes per la seva saviesa, per l’habilitat que mostren en la gestió de l’economia, en el treball i en l’organització de la societat i de la llei”.
Anna Boyé, que des que fa molts anys es va interessar per les religions, ha viatjat a diferents països del món, com a l’arxipèlag de les Bijagós, enfront de les costes de Guinea Bissau (on va tornar l’any passat per a saber com havien evolucionat les famílies que va conèixer). També ha visitat a les dones mosuo en el Llac Lugu, al sud de la Xina; a les poderoses dones de Juchitán a l’istme de Tehuantepec, al sud de Mèxic. A Indonèsia, a l’oest de l’illa de Sumatra ha realitzat i organitzat diversos viatges antropològics, i ha pogut comprovar l’evolució de la comunitat minangkabau, una comunitat musulmana de més de 4 milions de persones. La major comunitat matriarcal que es manté i ha d’eludir la pressió de l’Estat patriarcal indonesi.
Amb aquests viatges ha comprovat que els matriarcats sobreviuen i “que les dones que governen les seves vides mantenen l’essència de l’equitat entre l’home i la dona. En alguns casos dirigeixen elles mateixes tota la vida comunitària, i els homes estan d’acord. Totes les decisions es prenen per consens”. Boyé aclareix que “Matriarcat no significa el contrari de patriarcat. Les societats matriarcals demostren que hi ha una altra manera més justa d’organitzar la vida, on l’”ésser” és més important que el “tenir”, i compartir en igualtat és una cosa natural i acceptat per tots”.
Matriarcats, és un projecte etnogràfic, fotogràfic i pedagògic per a analitzar la quotidianitat d’aquests grups.
Text; Julia López Tremols, Fotos: Ana Boyé
+INFO.*Llibres E-Books Matriarcats.
* Info sobre el proper viatge a Sumatra:
* Info sobre els seus viatges i vídeo conferència Universitat de Barcelona
* Video de conferencia UB: Viatge a les societats matriarcals.
* Consultar el seu Canal de Youtube.
–->Mireu article anterior a LA INDEPENDENT. I en castellà a 39 y Más:
–>Consultar article a el Blog de Món Comunicació