Fa gairebé 10 mesos que s’inicià la invasió armada de Rússia contra Ucraïna. Una guerra on els diferents actors han pujat cada vegada més el seu to (Putin, Zelenski), el to bel·licista i bel·ligerant dels uns contra els altres. Una  guerra que era una manera més de demostrar qui pot més, una lluita entre mascles ALFES.

Però posar aquest argument ara per ara em sembla d’un reduccionisme elemental.

La realitat és que un país Rússia ( el seu dictador, Vladimir Putin) envaeix per la força de les armes Ucraïna. I aquest invasió ha esdevingut una guerra flagrant, una guerra ferotge que ha causat moltes morts. Les principals víctimes , no oblidem, com a les guerres actuals , és la població civil.

Població civil que en el cas de Ucraïna ha rebut la pitjor part. Incalculable encara les persones mortes, assassinades, desaparegudes… I pel que fa les dones, com també sempre, reben el plus de les violències armades: dones agredides sexualment, violades, desplaçades, utilitzades com a mercaderia de la” trata “pel mercat internacional.

Les dones de Ucraïna s’han manifestat obertament com a part de la resistència armada contra l’invasor, algunes exercint les seves accions com a soldades. Però també hi ha una part de la població que des de l’iniciï va mostrar el seu rebuig contra la violència armada amb gestos pacifistes i de no violència. Però es clar, això s’oblida, són gestos mínims, són considerats com d’infantils i de poca maduresa.

Per part de la població civil russa: també han hagut gestos i intents de manifestar-se contra aquesta guerra. I com sempre oposar-se a un règim dictatorial  requereix un elevat grau de compromís sabent de les repercussions que podran tenir. Però aquests rebuig existeix, són moltes les dones principalment que l’han mostrat. I juntament amb la població civil, estan sotmeses a persecució i segurament el seu empresonament.

Per elles i per totes les Dones que treballen i actuen per aconseguir aturar les guerres, aquest guerra, hi som i les donem tot el nostre suport.

Dones x Dones quan va començar la guerra, vam decidir plantar-nos cada dijous a la Plaça Sant Jaume per manifestar des del silenci el nostre rebuig contra aquesta guerra i contra les guerres. Ha estat un compromís personal i de grup tot sabent que aquesta vigília és un gest simbòlic. Un gest simbòlic però necessari perquè com a feministes i antimilitaristes ens interpel·la. Des del moment que vam prendre aquesta decisió, hem estat cada dijous de 7 a 7.30 a la plaça de sant Jaume. Amb la nostra pancarta FEMNISTES CONTRA LES GUERRES.

[Continua a La Independent]

(*)Més info i foto sobre concentracio dijous 19hoes, plaça Sant Jaumea: Xarxa net

+ Article sobre Dones x dones de Vicky Moreno