En aquesta pandèmia del Covid 19,  han volgut explicar com estan vivint la malaltia i el confinament les persones amb discapacitat

A dos meses del confinament, començen a sortir dades de com  està afectant la malaltia, tant a les persones que segueixen en les seves llars com els  que viuen en residencies. Però des de primers d’abril,  Dones No Estàndards va engegar una campanya de firmes, quan van conèixer que van morir 3 persones amb discapacitat que van ser traslladades a un hospital,   i es va sospitar que els havien aplicat la escala Rockwood (*). Sembla confirmat que el SEM en aquells dies de gran número de víctimes aplicava aquest protocol per a prioritzar en els tractaments respiratoris d’urgència a les persones que tenien més possibilitat de sobreviure, sense dependre de ningú. Carme Riu, la presidenta ho va expressar molt clarament en les entrevistes que va tenir en programes de radio: “demanem que en els tractaments sanitaris no s‘apliqui  un protocol, que fa una classificació dels pacients en funció del seu grau de “fragilitat”. S’han pres decisions clíniques amb criteris mèdics discriminatoris i no sempre s’ha respectat el dret a la igualtat de totes les persones. Per això defensem que tenir una discapacitat no és sinònim d’estar malalt o tenir pitjor salut!”

Por a la discriminació de tractament sanitari

De les 64 persones amb discapacitat que fins ara han mort en Catalunya (mireu el quadre de dades que ens ha facilitat
DINCAT del 11 de maig ), encara no es coneix, si aquest protocol s’ha seguit aplicant, i tampoc es sap res sobre l’estat de salut anterior de les persones que van perdre la vida. I per tant la por es manté entre aquests col·lectius, que es van  reunir amb vídeo-conferencia amb el president Torra, el 15 d’abril i que segueixen en contacte continu amb el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Entre las entitats que s’han mobilitzat per garantir un tractament sanitari adequat i  per visibilitzar la seva problemàtica hi estan COCARMI ( Consell Català de Representants amb Discapacitat, en el que participa DnE ); COCEMFE  (Federació d’entitats de persones amb discapacitat física i orgànica);  FEPCCAT (Federació Catalana d’Entitats de Paràlisi Cerebral i Etiologies Similars), i la mateixa DINCAT (Defensa Derechos Personas Discapacidad Intelectual), entre d’altres.

En concret COCARMI va proposar al Departament de Salut i als Col.legis de Metges de Catalunya, que revisin les seves recomanacions i que segueixin les consideracions fetes pel Comitè de Bioètica de Catalunya, assenyala el polèmic protocol de Salut on es crivellava l’accés a les UCI dels centres sanitaris. «Allà deien que els criteris a valorar eren les seqüeles que podrien deixar els tractaments a les persones, com la discapacitat i l’edat. Això va ser gravíssim, perquè posa les persones amb discapacitat i la gent gran en un segon nivell, les discrimina» 

D’altra banda, tant l’Organització Mundial de la Salut com el Síndic de Greuges de Catalunya ja van alertar que les persones amb discapacitat tenen un risc més alt de contreure la Covid-19 i, per tant, segons Maise Balcells, vicepresidenta segona de DINCAT: “és necessari de cara al desconfinament i l’apertura dels serveis activar un pla de mesures concret que tinguin en compte les característiques de les persones amb discapacitat intel·lectual per protegir-los amb garanties. Encara estem esperant que aquest pla es concreti i s’activi per part de l’administració pública” . L’obertura del centres és evident i requerirà que les entitats disposin de tots els equips de protecció imprescindibles i, per tant, “aquesta necessitat de material no podem pensar que ha estat només puntual sinó que tindrà continuïtat, així com també la necessitat de poder disposar de més espai i  de més professionals d’atenció”.

Reconèixer la vàlua social de les dones

Roser Roigé,  presidenta de COCEMFE Catalunya, també defensa que les dones amb discapacitat  estan mes afectades pel coronavirus:” Tot i que la malaltia la sofreixen igual amb dues sexes, elles son majoria en residencies perquè per la seva dependència les seves famílies no poden cuidar -les. I a més, en les seves cases estan mes exposades, ja que no disposen d’algú a prop  que els cuidi, i tenen  menys accés a mesures de protecció. Els homes amb discapacitat solen ser atesos per dones – esposes, mares o filles-  que estan al corrent de les seves necessitats”.

De la seva part,  Carme Riu està d’acord en que les dones poden ser més vulnerades al front del coronavirus, i els costa més trobar una assistència adequada.  Però segons ella, cal reivindicar a tantes i tantes dones que malgrat la seva discapacitat havien aconseguit certa autonomia, feina- que algunes han perdut ara-i es responsabilitzen d’elles mateixes i del seu entorn – i no estan disposades a tornar endarrere per manca de mitjans”. “Cal posar-les  en valor, en aquesta crisi – explica- i es necessari que es doni  una més gran visibilitat a la vida quotidiana d’aquestes dones, aporten molt a la societat, i que seguiran lluitant per la igualtat”. Des de Dones No Estàndards es va constatar que als mitjans generalistes no s’ha donat la veu a les persones amb discapacitat, tant les afectades com les que no…

D’altra banda, des de COCEMFE, segons Roser Roigé, cal preveure molt be el desconfinament I una tornada a la “normalitat“ inclusiva de les persones amb discapacitat, que segueixen tenir moltes dificultats per accedir a l’espai públic i al treball”.  D’altra banda, aquesta organització es mostra preocupada per la presència de les cadenes televisives de publicitat de cases d’apostes, durant les pauses publicitàries de programes d’actualitat en els que s’està tractant els efectes de la pandèmia. “Cal prendre  consciència dels efectes socials, econòmics i sobre la salut mental que causa l’addició al joc del nostre col·lectiu, sovint exposats a una major predisposició a les addicions derivada dels efectes neurològics de la medicació habitual en moltes malalties cròniques”. Acaba comentant la presidenta.

Dones no Estàndars, al igual que totes les organitzacions reclama  que es garanteix l’accés a medicaments, equips de protecció individua, així com als Tests ràpids a totes les persones en situació de dependència  o amb malalties cròniques, així com a les persones que tenen cura d’elles, que en la seva majoria son dones.  I sobre tot ens recorda Riu que: “Cal recordar que cal protegir a dones més  vulnerades, amb diverses graus de discapacitats   que pateixen violència i molts abusos dins de la llar”.

Mireu el Manifest de Dones No Estàndars.
Consultar entrevistes a la radio.
Radio 4 Feminismes, amb Marisol Soto:
Els matins de la COPE:
Entrevista a Els Matins de Radio4, amb Rosa de Diego.