El Festival Literari Black Mountain va arribar al cim

La IV edició BM s’ha clausurat amb gran èxit, amb la participació de 30 autors i autores a Bossost

La pujada al Coll de Baretges (Còth de Baretja), el divendres 11 de setembre, va ser l’exemple de l’entusiasme dels participants en aquesta setmana literària, dedicada sobre tot al gènere negre, que va tenir lloc com les anteriors edicions al bonic poble de Bossost. Malgrat que va costar molt fer-ho realitat en aquests temps difícils -hauria  d’haver-se celebrat a finals d’abril-, arribar a aquest cim – al bell mig dels Pirineus, al Km 356, entre Franca i Espanya- va ser una mostra de la vocació internacional i transfronterera de Black Mountain Bossòst, un festival que any rere any reivindica la literatura en Majúscules en aquest entorn paradisíac.

Jocs Florals del Vall d’Aran, presidits per Amador Marqués

L’entorn paisatgístic de la Vall d’Aran, a la cara nord de Pirineu, i la bona literatura creen un Festival únic. Aconsegueixen que, durant 7 dies seguits, es pugui oblidar l’estrès i la contaminació mentre es gaudeix de diverses activitats literàries i culturals. En aquesta edició no hi eren tots els autores i autores que s’havien previst, però els que hi eren van atendre totes les taules organitzades i es va parlar de tot el que estava programat. El Festival ha aconseguit un cop més un dels seus objectius: estrènyer els llaços entre autors i lectors, fent als primers més propers i trencant la imatge d’éssers inaccessibles per als seus seguidors. També una vegada més, el Festival ha demostrat el seu compromís contra la violència de tota mena que ens envolta: En aquesta ocasió s’ha suscrit un Manifest contra la violència envers les dones, i envers totes les persones, que es va llegir i aprovar l’últim dia del Festival. [Consultar el PDF: 2020ManifestViolencia]

Creadors i lectors a prop per uns dies

Aquest ha estat un festival especial, “post-confinament“, que ha assolit la fita de realitzar-se respectant totes les normes de seguretat. Han estat 7 dies en els que s’han promogut nous valors literaris i s’ha encalçat autors ja consagrats, que a vegades no són tan reconeguts com haurien de ser. Cal remarcar l’emocionant homenatge a Fernando Martínez Laínez, que va rebre el premi a la trajectòria, simbolitzat en una escultura en ferro molt inspirada. Aquest lliurament es va fer durant la nit del dissabte 12. Les mesures de seguretat d’aquesta edició impedien una fi de festa amb ball, però no la imaginació present: José Lluis Muñoz, comissari del Festival, va patir un judici, esposat, on les fiscals eren les seves companyes organitzadores i participants Lluna Vicens, Mari Carmen Sinti i Angelique Pfitzner. L’acusació estava basada en les 50 obres que ja ha publicat l’autor, amb un contingut de violència i crims que -segons les fiscals- mereixien un “càstig” exemplar. A la fi, se li va imposar una sentència “literària” que demanava a l’escriptor que es tanqués a escriure 50 obres més… [Consulteu el desenvolupament de l’esdeveniment al Facebook]

El Festival es va iniciar amb la interessant conferència de Gabriel Monte Vado, sobre “yijhadisme” i es va clausurar el diumenge 13, últim dia del Festival, amb el lliurament del premi a l'”autor revelació”, aquesta edició concedit a l’escriptor valencià Pedro Moret per la seva primera obra: “Diseccionado un instante“. (*)

Cal destacar que de les 11 autores convidades, 9 van poder assistir a tot el festival, o com a mínim els dies de la seva participació. Marisa Pinta  i Gimena Terra, es van desplaçar des de Madrid. També van estar Susana Hernández, Angelique Pfitzner i  Mari Carmen SintiLluna Vicens com subcomissària i Susana Villafañe, responsable de comunicació i transmissora de l’esdeveniment per streaming, ambdues també escriptores, van estar presents i dedicades plenament a que l’esdeveniment es dugués a terme amb èxit. També van participar Albada Albaiges, poetessa que viu a Bossots, i Rosa Cañadell, professora i historiadora. Totes van ser coprotagonistes d’aquest Festival que sempre els hi dedica una especial atenció. Al costat de nous escriptors, i com en altres edicions, van estar presents Mariano Sánchez Soler; José MªGarcia Sánchez, Paco Gómez Escribano; Alex Oviedo; Pablo de Aguilar, Pedro de Paz i Jeronimo Garcia, entre d’altres. Tots ells autors d’alt nivell i experts en els temes que exposaven. (Podeu consultar el programa definitiu en 2020ProgramaDEF BMB 2020)

Com a cada edició, s’havia programat una taula dedicada especialment a perspectiva de gènere. En aquesta ocasió, va tenir lloc el segon dia del festival. Es va parlar de com “Ellas también matan“, de la mà de l’advocada, criminòloga, escriptora i editora, Jimena Tierra, que va fer un recorregut per tota mena d’assassines. Dones que havien estat protagonistes de crims diversos, i les va situar en el seu context social i psicològic, mostrant les diferències entre homes i dones en aquest camp: “Moltes dones poden matar fredament, sobretot per arribar a uns objectius concrets, com la venjança o la reacció defensiva, però normalment la seva manera d’actuar és diferent a la masculina”.

La pandèmia, més enllà de la ficció

Una altre dels debats que cal remarcar, per la seva actualitat, va ser el que va tractar sobre el coronavirus, una pandèmia que estem patint tots, i que van tractar els participants de la taula titulada “Cuando el destino nos alcance: La distopia en primera persona“. Aquesta taula va comptar amb la participació dels escriptors José Mª García SánchezAngelique Pfitzner i l’escriptor i policia Joaquín Martín. La distòpia​ és el contrari de la utopia, i ens porta a una societat fictícia indesitjable en si mateixa. Mari Carmen Sinti, com a moderadora, va fer un repàs de la narrativa de pandèmies, i d’imaginats futurs catastròfics o terribles com el que vivim ara. “Als escriptors ens agrada escriure sobre coses que han passat, però en la situació tan terrible provocada pel covid19 -que com en d’altres vegades la realitat és superior a la ficció- ens demana una distància més gran per escriure”, comentava Pfitzner. Martin com a policia en actiu, va posar l’accent en el canvi polític i social que estem vivint, les noves normes de convivència que cal acceptar perquè ja s’han imposat i són necessàries per a sobreviure, i remarcava que: “És necessari tenir uns protocols clars i seguir-los ‘a rajatabla’. No pot ser -per exemple- que a les esglésies es facin rituals que després es prohibeixen a altres religions”. En aquesta taula també es va aprofundir en la por social i individual, en la crisi econòmica i en el paper de les institucions.

LLuna Vicens

Lluna Vicens

Va ser emocionant la taula de “La escritura desde el dolor“, que va comptar amb escriptors i poetes que van parlar des de la seva experiència, i van recitar paràgrafs de la seva obra. Lluna Vicens, Pedro de Paz, J. L. Muñoz i Paco Gómez Escribano, que van ser molt aplaudits per les seves lectures.

El mateix 11 de setembre, i com un recordatori especial als 75 anys d’Auswitz, es va desenvolupar la taula titulada: “Los monstruos” que va comptar amb J. L.Muñoz, Marisa Pinta i José Mª García Sánchez. El dimarts 8, va tenir lloc una taula sobre el mateix tema, però des del punt de vista de les víctimes, amb Jimena Tierra, Gustavo Abrevaya (per Internet) i Xavier B. Fernández. Tots els autors presents han escrit obres sobre el tema. I van estar d’acord amb les paraules del comissari, J.L. Muñoz, de què “per més temps que passi i més sapiguem d’aquest horror, el nostre cap no el pot comprendre. Com pot ser que persones que semblaven normals, infermeres  i metges- per exemple- durant el dia eren monstres i a la nit, es mostraven tan tendres amb les seves famílies?”, es preguntava.

Xavier Fernández i Rosa Canadell

El festival sempre dedica algunes taules a la “Novela Negra Urbana“, amb escenaris extrets de les grans ciutats com Barcelona i Madrid. Aquí vam parlar amb l’Álex Oviedo, Xavier B. Fernández, Jerónimo García Tomás i Fernando Ugeda. Una altra taula, titulada “Barcelona, retrato en negro” va comptar  amb Jordi LedesmaXavier B. Fernández, i va ser moderada per Ramón Valls, escriptor establert al Penedès, organitzador de les Jornades “Bellvei Negre” que posteriorment va fer una dissertació molt interessant sobre “Una de las dos Españas ha de helarte el corazón“. Cal remarcar també la presència del Fundador del Festival J.L Muñoz en aquesta taula, que ha escrit moltes novel·les del gènere, però que va reconèixer que tant ell com el seu fill, Marc Muñoz, es van veure obligats a substituir alguns col·legues que no van poder arribar al festival.

Rosa Cañadell, professora i investigadora especialitzada en l’Amèrica Llatina, va presentar la ponència “Las heridas abiertas de Latinoamérica“, i va repassar de manera amena i sintètica la història i situació actual de diferents països llatinoamericans, així com la seva relació amb el colonialisme i el control, el de sempre i el d’ara pels EUA, el gegant americà.

La Vall d’Aran en la ficció i en la realitat

La novel·la històrica va tenir una dedicació especial en “Revisando la Historia”. Autors com Pablo de Aguilar González, Fernando Martínez Laínez, José Luis Muñoz i Marisa Pinta van explicar les seves incursions en aquest gènere, que requereix una feina doble, la creativa com a escriptor i la d’investigació històrica. “La ficció sempre interpreta la història i pot interpretar i distorsionar fets reals, però cal intentar basar-se i recuperar dades reals. A vegades el que relatem pot ser més veritable que el que expliquen alguns dels llibres considerats històrics, però cal reconèixer la feina del investigadors, que normalment són el nostre punt de partida”, explicava Martínez Laínez, que comentava que algunes de les seves obres provenen de viatges, i de la necessitat d’esbrinar més sobre coses que l’impacten. El tema “Psiquiatria y Crimen: psicópatas“, desenvolupat per l’escriptor argentí Gustavo Abrevaya, es va poder transmetre en temps real  gràcies a la feina de Susana Villafañe, que va facilitar la connexió en directe amb aquest autor que no va poder assistir en persona. Abrevaya va contestar les preguntes que li va plantejar Mari Carmen Sinti, diferenciant els psicòpates assassins de les persones psicòtiques, que en un determinat moment poden cometre un crim. Els primers menys detectables, per la seva personalitat i fredor en l’execució de les seves accions.

La taula “El Valle de Aran com escenario Literario” va comptar amb la presència de José Luis Muñoz i Albada Albagés, i va ser presentada per l’alcalde de Bossost,  Amador Marqués. “Per la nostra situació física una mica aïllada, donant la cara a França, i pel fet de ser frontera, el nostre entorn és idoni per a desenvolupar històries”, indica Marqués.  “A la meva manera de veure, -afegeix-, s’hauria d’aprofundir en la psicologia de la nostra gent, donant-li interès universal. Ens agrada ser font d’inspiració, però sobre tot volem que ens coneguin de prop, que ens visitin i gaudeixin del nostre entorn”. Segons Marqués, Josep Lluis Muñoz, resident en Bossost de fa molts anys, ho ha aconseguit reflectir molt bé en la seva obra, sobretot a: “Cazadores de Nieve“. “En aquesta obra Muñoz plasma les boscoses personalitats, i explica molt gràficament singularitats desconegudes. En ell podem sentir, per exemple, una pujada al Coll de Baretges, la mateixa passejada que es va escollir fer en aquesta edició i que van experimentar un grup nombrós dels participants. Us recomano la seva lectura”, va afegir. I va destacar també l’escriptora i poetessa Albada Albagés, una altra resident, que ho ha aconseguit en el seu llibre de poesia: “M’encomano al blanc“.

Al festival van tenir lloc altres activitats culturals. Entre d’altres, el concert – Jam Session d’Ananda Massa i el seu TríoJazz, el dissabte 12; les pel·lícules projectades a Vielha; i en l’àmbit gastronòmic, per exemple, amb la presentació de formatges de Tonho Tarrau, que va transmetre la seva feina amb una gran passió, i va oferir una excel·lent degustació i explicació de com s’elaboren les peces presentades a l’Hormatgeria Tarrau.

Text: Julia López Tremols, fotos: Susana Villafañe, Edició: Pilar Moreno.
(*) Mireu els continguts del Festival Literari que Susana Villafañe va emetre en directe per streaming a través de Facebook
(*) Aquesta novel·la està escrita en castellà). També els títols de les taules es van presentar en castellà. [Llegiu el ProgramaDEF BMB 2020]
A tenir en compte:
*Per a més informació s’aconsella buscar a Internet els autors i autores, on hi ha molta informació per saber molt més sobre la seva obra.

*Podeu consultar el reportatge que ha publicat en castellà Leonor Sedó en 39 y Mas

* Podeu consultar l’anterior reportatge al Blog de Món Comunicació

 

2020-09-21T20:54:24+00:00setembre 15, 2020|Actualitat, Cultura|Comentaris tancats a El Festival Literari Black Mountain va arribar al cim