Fins ara han mort 147 periodistes i treballadors de la comunicació

La cadena de televisió Al Jazeera Mitjana Network continua demanant a les autoritats d’ocupació israelianes  atendre les sol·licituds d’evacuació mèdica dels seus camerògrafs Fadi Al Wahidi i Ali Al-Attar, i denuncia que és necessària una pressió internacional més efectiva per a aconseguir el seu trasllat a un centre sanitari adequat: “la negativa rotunda del govern d’Israel, provocarà la mort dels dos periodistes que van resultar greument ferits i el seu estat de salut continua empitjorant després d’un atac de les forces d’ocupació israelianes fa gairebé dues setmanes”.

Al mes d’octubre de 2024, en el campament de Jabalya, Al Wahidi va sofrir una ferida de bala que li va provocar paràlisi, a més d’importants problemes respiratoris i neurològics. Dos dies abans, Al-Attar havia sofert ferides greus a causa de la metralla d’un atac aeri israelià en Deir al-Balah, que li va provocar una hemorràgia cerebral, la qual cosa li va provocar convulsions constants i greus danys en el seu sistema nerviós.

Al mes de gener són 147 els periodistes morts a Gaza

L’últim bombardeig d’Israel de la primera setmana del 2025 va horroritzar a tothom. Cinc periodistes palestins que estaven dins d’una furgoneta, a la porta d’un hospital, perfectament identificada amb la paraula PRESSE, tots van morir calcinats per l’impacte. Els informadors treballaven per al canal Al-Quds, al qual el govern israelià vincula amb Hamás.

Després de conèixer-se la mort dels cinc reporters, un comunicat de l’oficina de mitjans del Govern de Gaza ha instat la Federació Internacional de Periodistes, la Unió de Periodistes Àrabs i “tots els organismes periodístics del món” que denuncien el que ha descrit com a “crims sistemàtics contra periodistes i treballadors dels mitjans de comunicació palestins a Gaza”. El text “exigeix” a la comunitat internacional i a aquests organismes que “protegeixin els periodistes i treballadors dels mitjans de comunicació a Palestina, especialment a Gaza”, “aturin el genocidi” i promouen un judici contra els seus autors. “davant tribunals internacionals”. (+info El País )

Segons va informar el Comitè per la Protecció de Periodistes (CPJ)/ ),amb seu a New York,  a finals de desembre de 2024, almenys 147 periodistes i altres treballadors de mitjans han mort d’ençà que ens iniciar el conflicte el 7 d’octubre. Per la seva banda, la Federació Internacional de Periodistes també va comptabilitzar, amb noms i cognoms a 140 treballadors dels mitjans de comunicació morts (130 palestins, quatre israelians, cinc libanesos i un sirià). (* ) Altres fonts eleven la xifra a 220 periodistes, i pibliquen llistes amb noms i cognoms) . A aquestes xifres cal afegir-hi quaranta-nou periodistes ferits, dos desapareguts i seixanta-quatre detinguts per les forces de Defensa israelians (FDI). A més, s’han detectat múltiples casos d’agressions, amenaces, ciberatacs, censura i assassinats de familiars.

Cal recordar que al mes d’octubre  2023, un grup de periodistes internacionals, perfectament identificat, van ser bombardejats al sud del Libano,  Issam Abdallah de Reuters, un periodista veterà, va morir a l’instant. La fotoperiodista de l’AFP Christina Assi va perdre la cama dreta a causa de les ferides. Cinc persones més van resultar ferides, entre elles Dylan Collins (EUA), de l’AFP, Carmen Joukhadar i Elie Brakhya (Líban), d’Al Jazeera, i Thaer Al-Sudani i Maher Nazeh (Iraq) de Reuters. L’objectiu eren set periodistes situats al cim d’un turó a uns 2 quilòmetres de les hostilitats més properes. Clarament marcats amb armilles “PRESSE” i al costat d’un cotxe marcat “TV”. Un atac deliberat que més d’un any després encara està impune  [+info] .

Reporters Sense Fronteres denuncia que l’exèrcit israelià ataca deliberadament i de forma sistemàtica periodistes palestins i libanesos, així com les seves famílies, en tots aquests mesos. Molts van morir al costat de les seves famílies en atacs directes a les seves cases. Portar l’armilla amb la paraula PRESSE, pot significar ser víctima d’un tir al blanc. Al mes d’octubre RSF va inluir a perioidstes palestins ala 22 edició del Premis per la Llibertat de Premsa  ( ver foto).  Abans  El 2 de maig de 2024, la UNESCO va concedir el Premi Mundial a la Llibertat de Premsa 2024 a tots els periodistes palestins que treballen a Gaza «En aquests temps de foscor i desesperança, volem transmetre un ferm missatge de solidaritat i reconeixement als periodistes palestins que cobreixen aquesta crisi en circumstàncies tan dramàtiques. Com a humanitat, tenim un enorme deute amb la valentia i el compromís amb la llibertat d’expressió»

 

Cal tenir en compte que el govern d’Israel des de fa més d’un any no permet la presència de corresponsals internacionals a la Franja de Gaza, i per tant la majoria dels morts són professionals locals. Cal coneixer les xifres exactes de periodistes i comunicadores morts, ja que alguns  informaven des de diversos llocs, de forma gairebé clandestina. Segons  Segons Al Jaazera que eleva la xifra de periodistes morts a 150, els periodistes a Gaza afronten riscos especialment alts, ja que han de cobrir atacs terrestres israelians continus, devastadors atacs aeris, comunicacions interrompudes i talls d’energia generalitzats.

Dels 45.399 palestins morts, la majoria són dones, nens i nenes.

Es calcula que el 70% dels morts són dones ( sobretot a Gaza). A finals del 2024 es calculava que en poc més d’un any 6000 dones i 11000 nens i nenes havien perdut la vida a Gaza a mans de l’exercit israelià. I fins ara s’ pogut demostrar que alguns del més petits tenien dos forats de bales a la front o a la nuca. (Info de Oxfam intermon). 

Cal destacar, la noticia depriemrs del any, de la destruccio del Hospital Kamal Adwan de Gaza, que va acabar amb l’empresonament del personal sanitari. Fins ara  malgrat la petició de l’OMS que reclamat  oficialment que el govern israelià alliberi el metge, director d’aquest hospital , el dr. Hussam Abu Safiya, al que el govern israelià acusa de ser un dirigent de Hamás.  Enmig de preocupacions per la seva seguretat i el col·lapse del sistema de salut de Gaza, aquesta reclamació encara és molt activa, per part de companys de la professió y organitzacions mèdiques, que avalen que el director d’aquest ospital només reclamava el respecte a la urgent i necessària feina sanitària. (+info)

Mazin Qumsiyeh responsable de Human Rights Newsletter (mazin@qumsiyeh.org), reprodueix en el butlletí que envia,  eltestimoni d’un afectat: “La meva família és grega ortodoxa i el Nadal cau el 7 de gener, però no ho celebrem. però aquest any hem vist amb veritable horror que els bombardejos no s’aturaven”. I així ho resumeix: “Cada dia, Israel mata entre 50 i 100 palestins o més a Gaza, que ja estan patint un patiment insuportable. La imensa majoria són civils que es refugien als camps de xconcentració, i això desmenteix qualsevol afirmació de que Israel intenta minimitzar el dany als civils i que el seu objetiu es Hamás”.

Però no és només a Gaza, també a Cisjordania es mata amb total impunitat, tant l’exercit com els colons: Dos nens van ser assassinats pel carrer, a Cisjordània a primers d’any. El ministre d’Interior israelià que està al capdavant de la policia i de Cisjordània (Smotrich) va afirmar que “El nostre pla que faria es que les ciutats palestines  més importants, la majoria destruides, pertanyin a la zona israelina, incloent Al-Funduq, Nablus, Jenin i Jabalya. Per la seva part, els palestins no hi esten d’acord, i per exemple,  defensen el  projecte a l’àrea d’Al-Funduq per protegir un ecosistema d’aiguamolls, però això està amenaçat pels plans israelians d’expansió colonial (+info al PDF  24PlaIsrael_first-vernal-pool) .

En el butlletí Human Rigts es denuncia que “grups organitzats de colons, militars i sionistes d’ultradreta estan involucrats en el disseny de “pogroms” i destrucció d’infraestructures al nord-oest de Cisjordània mentre deixen que l’Autoritat Palestina intenti eliminar la resistència al camp de refugiats de Jenin. Aquesta és la neteja ètnica a Cisjordània com a la Franja de Gaza com en el que va passar el 1948 i el 1967 està al servei d’un projecte colonial de desplaçament expansionista i recolzat per Occident”. I aquest pla explica per què l’exèrcit militar d’aquest projecte ha pres ara el control de la major part del sud de Síria, incloses sis principals fonts d’aigua!!! . I al final es pregunten “si s’ha complert la profecia de Shambhala?” [+info a Popular Resistance]

Per entendre millor perquè alguns mitjans internacionals segueixen defensar com “antisionisme” la informació del genocidi a Palestina, cal anar als arrels de la colonització de 1948,  fins, a l’actualitat i descobrir tant el poder del Lobby Jueu Internacional, que coincideix amb els plans de futur per la zona, de Netanyahu i el seu govern, que ha demostrat clarament que no li interessa negociacions de ningun tipus, ni la veritable alliberació dels 120 segrestats, que sembla segueixen en poder de Hamás. Veritablement, si no es posa en marxa un ‘alto al foc definitiu”, continuem davant d’una especie de “Solució final”, que defensa el govern i l’exercit, per acabar amb un poble palestí amb territori propi. Tal com explica l’informe publicat per Amnesty internacional:
“És cert que durant els últims dos anys sembla que el paradigma internacional va canviant una mica, però el procés de reconeixement internacional dels crims d’Israel continua sent massa lent i continua amb més ombres que llueixes en un context que sempre afavoreix al país jueu”

___________________________________

Biblio +Info

->ARA. Cristina Mas: Netanyahu, un cotxe sense frens després de l’eleccio de Trump:
->Cronicle.com: Gener 2025. Hamas pide fin de la guerra esta dispuesta a negociar .
->RTVE.es, 13 gener 2024. Ofensiva israeli  en Gaza contra periodistas.
-Arainfo, 0ctubre 23. Periodistas en Gaza en Peligro
-AraInfo: La hipocresía de Occidente: 
->La Vanguardia: Concentracio 2024 por asesinatos d e periodistas en Gaza.

(*)Segons Wear the Peace en la seva Nota en Instagram, de finals d’octubre 2024 eleva la xifra
de periodistes morts a 220, i reprodueix la lista completa. [+info]

->Consultar article anterior sobre la protesta de professionals del periodisme a Barcelona, al Blog de Món Comunicació.

Fotos: Mitjans. A portada: Una dona sosté un cartell en record d’un periodista palestí assassinat a Gaza. EFE