El feminisme valora aquest premi com molt merescut.

El jurat destaca en la seva obra “el coratge i l’agudesa clínica amb la qual descobreix les arrels, els distanciaments i les restriccions col·lectives de memòria personal” i reconeix en la seva trajectòria el compromís literari i social.

D’Annie Ernaux havia llegit alguna de les seves obres, com “Memória de noia” i el que va escriure sobre l’avortament, La primera lectura la vaig fer en francès, fa molts anys, i em preguntava si el que explicava era ficció o la seva experiència. No sabia gairebé res d’ella. Fa poc a llegar el llibre “Els anys” que vaig trobar en una biblioteca, i vaig comprendre millor la seva frustració i el seu feminisme. Suposo que de jove em molestava una mica que no es rebel·lés en contra el seu ambient. Suposo que quan era molt jove en separàvem d’ella el meu radicalisme feminista dels anys 80. Ara valoro el seu premi, i crec que és un dels Nobels  més merescuts. Per això reprodueixo l’article d’Ameco Press.

És una de les autores més importants de França i escriu novel·les sobre la vida quotidiana al seu país. Annie Ernaux, de 82 anys és autora de més de trenta obres. El seu primer llibre “Els armaris buits” el va publicar en 1974 i no seria fins amb La Plau, el seu quart llibre publicat en 1983, amb el qual aconseguiria una certa notorietat en la literatura.

Ernaux, el nom del qual circulava des de fa anys entre els possibles guanyadors de la prestigiosa recompensa, és la 17a dona que ho obté, entre els 119 llorejats des que es va instaurar el premi en 1901. El guardó està dotat amb 964.000 euros i de més d’un centenar únicament 17 han estat concedits a dones. L’edat mitjana de les i els guanyadors se situa en 65 anys, sent Ruyard Kipling el més jove (41 anys) i Doris Lessing la major (88 anys).

Filla dels propietaris d’una botiga d’ultramarins, va passar la seva infància a Normandia. Els seus textos van passar ràpidament de la ficció a l’autobiogràfic(…)

El feminisme, un dels temes present en la seva literatura
L’escriptora Annie Ernaux, s’ha caracteritzat per la seva sinceritat al llarg de la seva carrera literària, com ella mateixa va reconèixer quan va estar a Espanya per a rebre el Premi Formentor. En aquella ocasió va declarar que “Sempre he partit de fets personals per a escriure els meus llibres, però el principal és la forma que li dono al llibre. En donar-li forma a aquesta història la mateixa s’allunya de la realitat i això és el més que hauria d’atreure l’atenció». Un dels temes presents en els seus textos és el feminisme i, per descomptat, l’amor, sobre el qual ha arribat a dir: «Continua sent una cosa crucial per als éssers humans malgrat les xarxes socials. Continua sent essencial i molt diferent per als homes i per a les dones. L’impuls sexual és una cosa que no es pot detenir en el món. L’amor és bàsic. Hem sabut fer d’això una cosa immensa. De fet, André Breton va assenyalar que l’amor és un nucli de nit. Això és el que és per a mi l’amor».pare, la seva adolescència o les seves pors els temes que tracta en la seva literatura.  Continuar llegint en castellà a Ameco Press

Consultar reportatge a TV3.