Un estudi internacional mostra els danys que pateixen en la seva feina diària on-line
Fa uns mesos per obtenir dades concretes sobre el ciberassetjament es va posar en marxa un estudi en el que es van fer moltes enquestes en diversos països. La FIP (Federació Internacional de periodistes), va encarregar en el nostre país, al SPC (Sindicat Periodistes Catalunya) la tramesa i recollida de formularis d’enquestes. A l’estat espanyol ho va FESP (Federació de Sindicats).
Aquest estudi sobre la violència en línia contra dones periodistes ho va organitzar la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Cla Cultura) junt al Centre Internacional per a Periodistes de la Federació (ICFJ).
Ara Julie Poseti ha donat a conèixer els resultats de la investigació a través del mitja d’IJnet (Red Internacional Jove de Periodistes) en la secció: LA SEGURIDAD DEL PERIODISTA. El resum de la recerca va ser realitzat per ella mateixa, Nermine Aboulez, Kalina Bontcheva, Jackie Harrison i Silvio Waisbord. El resum pinta: ”un retrat global de la naturalesa profundament arrelada de l’abús de gènere, l’assetjament i els atacs sexualitzats contra dones periodistes, juntament amb els obstacles per a trobar solucions efectives”. [Consultar PDF]
Un nombre molt alarmant de dones periodistes blanc d’atacs online per la seva feina que solen estar associats amb campanyes de desinformació digital orquestrades. L’impacte d’aquests atacs inclou l’autocensura, l’elecció d’allunyar-se de la visibilitat, un més gran risc de lesions físiques i un cost greu per a la salut mental. La pregunta que sorgeix és: Qui són els principals perpetradors? Sembla que trolls anònims, però també actors polítics, amb noms i cognoms. UNESCO.
Aquests resultats es troben entre els primers publicats d’una enquesta que és la més completa i geogràficament diversa realitzada fins al moment, sobre el tema de la violència en línia. Es va oferir en cinc idiomes i va rebre respostes de 714 dones periodistes en 113 països. És part d’un estudi més ampli encarregat per la UNESCO per a examinar la violència en línia en 15 països, amb èmfasis en les experiències interseccionals i el Sud Global.[+info]
Un punt a destacat d’aquesta recerça és que “la majoria de dones periodistes no informen ni fan públics els atacs on-line que experimenten, I no ho veuen com a violència. A més moltes enquestades han comprovat que els empresaris de mitjans de comunicació encara semblen reticents a prendre’ns seriosament la violència en línia. “No preveuen ni vigilen les seves plataformes i aplicacions, que faciliten en gran part assetjament, la intimidació i l’abús dirigit a dones periodistes: per prendre mesures efectives abordar aquesta llibertat d’expressió i la igualtat de gènere”
Crida d’organitzacions per evitar el ciberassetjament
Malgrat tot a Catalunya, des de fa temps ja han hagut diversos actes per a denunciar això. El primer simpòsium important va ser el 29 de novembre del 2017: “Violència contra les dones, calladeta estàs més maca”, una taula rodona que es va fer al Col·legi de Periodistes (CPC), i organitzat per l’àrea d’Igualtat de la UOC, en el que ja es plantejaven diverses qüestions actuals: Com és la violència que s’exerceix contra les dones periodistes en les xarxes socials?” Quines són les conseqüències?, amb que instruments es compta pera denunciar el ciberassetjament?; Quines mesures es poden exigir als mitjans per a que les dones realitzin la seva feina amb seguretat?
Consultar la Independent: Barcelona: Violència en línia contra dones periodistes “calladeta estàs més maca” Nov.2017
I al mes de novembre del 2018 es va insistir sobre el tema, en l’acte “Les dones periodistes reclamen mesures de protecció” organitzat per Catalunya Radio i el CPC, en el que al principi es va projectar el documental “A dark place”. I després una taula de debat a l’Auditori de Barcelona. Periodistes tan reconegudes com Mònica Terribas, Cristina Fallaras; Neus Bonet, i Tània Verge, cap de la Unitat d’Igualtat de la UPF, com a experta, van explicar la seva experiència i perquè el ciberassetjament sol quedar impune.
Cal destacar que hi ha organitzacions feministes com Dones Tech , que fa molts anys que denuncien això, i en aquesta edició han rebut el Premi 25 de novembre, precissament per desenvolupar el seu projecte de “Fer unes Xarxes lliures i segures“. Ho tenem molt clar: “Hi ha un nou front de lluita en la seguretat dels periodistes; en què les dones estan en l’epicentre del risc. Les amenaces a la seguretat digital, psicològica i física que enfronten en la seva professió se superposen, convergeixen i són inseparables. Depenent d’on i quan convergeixin, poden ser situacions aterridores o potencialment mortals.[+info]
Els riscos van des de l’assetjament i l’abús en línia fins a amenaces de violència sexual. Hi ha també cada vegada més violacions a la seguretat i privacitat digital, juntament amb tàctiques de desinformació. 
I per finalitzar cal destacar que hi ha organitzacions socials que també denuncien aquest tema, com la XES (Plataforma de xarxes locals d’Economía solidaria), vol impulsar un Protocol per definir un marc d’actuació davant de situacions d’assetjament sexual: “Entenem com a agressió sexual qualsevol agressió verbal, no verbal o física (encara que no sigui reiterada ni sistèmica), no desitjada, de caire sexual, que tingui com a objecte atemptar contra la dignitat de la persona agredida o crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest que produeixi aquest efecte. Una agressió es un abús de poder, no un malentès ni un conflicte, per tant no pot ser emmarcat dins del protocol de conflictes generals” [ Consultar Crida de XES per evitar el ciberassetjament].