Al darrera de totes les pel·lícules hi ha un equip de producció que cal visibilitzar.

La indústria cinematogràfica està vivint un moment de canvi. En aquest any de pandèmia molts projectes s’han aturat, i alguns rodatges s’han passat al primer trimestre del 2021.  Evidentment les tancaments de sales i menys rodatges afecten a tot un món, la gent que viu del cinema, directors, actrius i actors, equips tècnics,  publicitaris i un llarg etcètera…

Però ens hem preguntat perquè a les pel·lícules els anomenen “produccions”, per què abans de  tota al maquinaria cinematogràfica es posi en marxa, comencen a treballar unes persones, que una vegada s’ha decidit que es farà posant tot els mitjans per que el film arribi a bon port, amb el finançament necessari, els mitjans tècnic i logístics,  i el pressupost necessari a repartit entre tothom.

Evidentment sense producció no hi pel·lícula. I la financiació mana.  Els que aconsegueixen els els diners i ho reparteixen els diners d’acord amb un director o directora, ho fan sobre una idea acceptada, un guió previ o definitiu, i una proposta consensuada i posteriorment una recomanació de protagonistes, equip actoral i tècnic necessari.

La producció cinematogràfica cada vegada és molt més complexa  i sempre ha sigut un terreny  molt  “masculí”, de maneig de diners i poder, sobretot en la industria internacional.   Caldria preguntar-se quantes dones hi ha quantes dirigeixen la producció i manen a l’àrea de decisió final de que una pel·lícula arribi a les pantalles. Les dades internacions ens confirmen que les dones que treballen com a productores no arriba al 25% , i en la nostra industria nacional, el 21 % (Segons dades del 2019, de Dones Visuals i de CIMA).

Les productores del nostre cinema

Si es fixem a les ultimes estrenes de cinema de producció catalana, hi molt poques productores. Ara per ara cal destaca Xenia Puigrós, que treballa a la Distribuidora Segarra Films i també es productora executiva de “La dona Ilegal. A ella es deu, en gran part, la posada en marxa  d’un film “compromès” que ha desenvolupat amb gran èxit una estrena “social”, en 4 sales d’un mateix cine i això a la presentació publica ho va reconèixer el mateix director del film.

Entre les productores top, cal destacar a Isona Passola, que des de la seva responsabilitat com a presidenta de l’ Acadèmia  del Cinema Català sempre ha lluitat perquè hagin més dones al darrera del món del cinema. Ella com a directora de la productora Massa d’Or, ha realitzat moltes produccions d´èxit,  llargmetratges, documentals i TV movies com per exemple,  El Mar (1999), Mirant al Cel (2008), Pa negre (2010) i Incerta glòria (2017). Però  entre el 2019 i 2020 s´han rodat tan poques pel·lícules, que tal com comentava ella mateixa per televisió anunciant que als  premis Gaudi pel mes de març 2021 “esta costant molt trobar suficients pel·lícules  per a presentar a la competició, encara que segur que hauran sorpreses agradables”

Una altra cineasta de llarga trajectòria és Mireia Ros,  que va estrenar al  2018   “Down-nhi-do”, com a productora. Aporta  una llarga trajectòria com a directora, actriu  i promotora d’associacions de Cineastes com CIMA. Des de fa uns anys es va convertir, a més  a més, en productora ( va crear junt a Marta Figueras, la productora “Bailando con lobos”  per a realitzar amb independència les  seves propostes. En la seva història hi ha  films molt populars com. “La Monyós”  i documentals d’investigació  que ha tingut mol d’èxit, crítica com “Abans de que el temps ho esborri”.

Susana Guardiola, també és una cineasta amb més de 20 anys d’experiència. És la delegada de CIMA. a Catalunya. En 2018 va fundar STORIES By I ara prepara com a directora, guionista i productora, la mini sèrie de ficció “El príncep de cristall”, el projecte multiplataforma “PEACE”, la sèrie de ficció i documental “El Dioni, paraula de lladre” (en coproducció amb Bausan Films) i, a l’octubre 2020, estrena el documental “Descobrint a José Padilla” (en co-producció amb Promarfi i co-escrit i co-dirigit amb Marta Figueras), que va ser seleccionada a al Seminici 2020 Valladolid.

Malgrat que el món audiovisual és molt ample, i  hi ha dones al cap de  produccions diverses, la majoria treballen per la seva compta treballant realitzant  les seves obres.  Per a saber  quines dones productores estan al darrera de l’indústria a Catalunya,  i què estan fent ara  cal consultar Dones Visuals Productores

La creativitat de les més joves

Entre les més joves volem destacar a Maria Bofarull, que porta la productora KaBoGa art & films, centrada en cinema d’autor -llargmetratges de ficció i documentals- va tenir èxit amb “Sonata per a violoncel” (2015,) i va estrena el seu primer llargmetratge l’any passat “Barcelona 1714”, que el Festival de Cannes, i va tenir molt d’èxit.

Laura Fernández Brites, és ajunta a la direcció de Fimax,  i productora executiva de diversos films. S’ha responsabilitzat de produccions de èxit, com “100 metros”, “Apocalipsis”  o “REC4” així com  series de èxit

Belinda Bonan és directora, guionista i productora, especialitzada en la creació de continguts d’animació per al cinema i la televisió. Ara te productora pròpia i actualment, està dirigint i produint el seu segon curtmetratge d’animació, “Me, a Monster?”. Ella està considerada una de les millors “animadores” i forma part d el’Associa MIA, de dones el cinema d’animació a l’Estat Espanyol. Mireu foto.

Erika Sánchez Tomás és Cineasta amb una obra que abasta ficció, documental i videoinstal·lacions. Després d’una dècada treballant com a ajudant personal i script per a altres directors i directores, el 2013 escriu i dirigeix el curtmetratge documental, The Show, projectat en festivals i institucions internacionals (Santiago de Xile, Noruega, Atenes, Mèxic, París…). Mai és tan fosc (2014) és el seu primer llargmetratge documental estrenat en sales i projectat a Amèrica Llatina i Europa, amb molt bona acollida de públic i crítica.

Actrius reconegudes produeixen les seves obres

I per acabar cal destacar que als Estats Units cada vegada hi ha més actrius prestigioses i cotitzades que s’arrisquen posant en marxa les seves pròpies produccions, sense esperar que l’indústria els posi la finançament en safata.Així ho explica Luana Valls, es un article publicat a El Cinèfil.

“La indústria cinematogràfica està vivint un moment de canvi. Els casos d’abús i assetjament sexual que han sortit a la llum recentment, han fet que moltes dones que formen part d’aquest col·lectiu hagin alçat les veus per reivindicar els seus drets i per fer visibles les desigualtats i injustícies que han de viure pel simple fet de ser dones. En aquest sentit, hi ha un grapat d’actrius que fartes d’haver d’esperar que algú els doni una oportunitat o cansades de veure com els seus companys masculins s’embutxaquen un sou més elevat que el seu han decidit prendre el control. Avui farem un repàs per deu actrius que han creat la seva pròpia productora per fer els projectes que volen i com elles els volen”.

I entre ellas anomena a Sandra Bullock, Reese Witherspoon, Eva Lomgoria; Margoth Robie; Charlize Teron; Natalie Portman; Maisie Williams; Elizabeth Banks, Drew Barrymore i Drew Barrymore i Alicia Vikander, entre altres.

*Consultar entrevista  Xenia Puiggrós a  https://cineuropa.org/es/interview/388722/