Cal destacar les produccions amb protagonisme femení que s’estrenan aquests mesos
Cal destacar les produccions de directores que venen avalats per diversos primis (Internacionals/Berlin), Goya i Gaudi ; Destaca la cinematografia catalana, i també els films internacionals de gran qualitat que omplen la cartellera.
Carla Simón, al guanyar l’Os d’Or a la Berlinale 2022, s’ha situat com la primera cineasta catalana i de l’estat espanyol que ho ha aconseguit, però també cal destacar que Alcarràs’. És el primer film parlat en català que aconsegueix endur-se el màxim guardó del Festival de Cinema de Berlín. En l’edició d’aquest 2022, la directora revalida així l’èxit amb el qual el Festival de Cinema de Berlín ja va rebre la seva “opera prima”, ‘Estiu 1993’.
‘Alcarràs’ narra la història de l’última collita de fruita d’una família a una finca d’Alcarràs (el Segrià) abans que els propietaris hi instal·lin plaques solars. Simón va recollir presencialment el premi a l’escenari del Berlinale Palast, des d’on ha volgut dedicar el guardó a la seva família, que, durant anys, ha fet créixer préssecs a Alcarràs, on es basa la pel·lícula. “Sense ells no hauria pogut explicar la història”, va dir. [Consultar Reportatge a Betevé]
Malgrat que la notícia s’ha publicat en mitjans internacionals, el més importants mitjans centralistes, com l’ABC, sembla que no li ha agradat que el film sigui en català, i així ho expresa en aquest comentari: “La española Carla Simón gana el Oso de Oro de Berlín, pelicula grabada en un idioma, dialecto del catalàn, cuando lo podría haber grabado en castellano y hubiera sido mucho más universal”… La pel·licula no canvia n adelanta la seva estrena oficialprevista pel 29 d’abril [*]
Amb la pandèmia es va reduïr el nombre de filmacions, sobretot pel que respecta al cinema català, que malgrat que la situació de la indústria del cinema es recupera i exhibeix ambició per recuperar l’embranzida i el públic aquest 2022 (*)
Un any de recuperació del cinema català
Les primeres espases del nostre cine protagonitzaran aquest nou any cinematogràfic: J. A. Bayona, Isaki Lacuesta, Carla Simón, Pilar Palomero, Cesc Gay, Albert Serra, Jaime Rosales o Javier Ruiz Caldera. I entre ells, les dones, han pogut continuar rodant gràcies a l’èxit el 2018 i al 2019, que van tenir els seus films. Malgrat que la major part encara no tenen data d’estrena. Algunes d’aquestes pel·lícules ja han rebut diversos premis, com el Premi Goya com a Millor directora Novel per a Clara Roquet , Per “Libertad”.
El cine català -i l’espanyol-, esperen un horitzó cinematogràfic més normalitzat aquest 2022, amb propostes d’altura per fer enfilar les xifres d’assistència de públic a les sales, més enllà del que puguin oferir superherois i seqüeles arribades de Hollywood. [+info a TV3]
Entre les estrenes d’ara i properes estaquem:
“Libertad” de Clara Roquet, va ser aclamada als Premis Goya per dos premis rebuts , ja que també Nora Navas va obtenir el premi com a millor actriu de repartiment. Aquest reconeixement ha facilitat la seva estrena a les sales comercials. Així ho comenta TV3 a la seva WEB. La pel·lícula presenta la jove rebel i magnètica Libertad com la porta d’entrada a un estiu diferent per a la Nora. Juntes descobreixen un món en el qual la jove se sent més lliure que mai. Roquet forma part de CIMA, i aquesta associació de cineastes el va fer una entrevista al novembre. Mireu l’entrevista a El Cinéfil.
->“La maternal“, Pilar Palomero, aprofita l’èxit de “Las niñas”, una altra de les òperes primes més sonades i multipremiades dels últims anys, per continuar aprofitant realitzant “La maternal” amb altra història sobre la maternitat, que va rodar a Barcelona, i espera poder estrenar aquesta primavera. Mireu TV3.
->Altres autores que estan a punt de presentar obres són Alba Sotorra, Maria Ripoll, Laura Mañà i Meritxell Colell. Retrats sobre feminitats i sexualitats desacomplexades a “Francesca i l’amor”, d’Alba Sotorra, amb una protagonista de 60 anys, artista plàstica, que decideix buscar parella en una aventura esbojarrada i extravagant tractada amb molt d’humor i alegria de viure.
->Maria Ripoll, estrenarà aviat “Nosaltres no ens matarem amb pistoles”. El retrobament d’un grup d’amics després d’anys sense veure’s fa brotar el record etílic d’antics amors i ferides, viatjant a un passat que enyoren i, alhora, temen. Una festa major, una reunió d’amics i molts draps bruts entre amics… És una nova comèdia dramàtica de la directora catalana. La cinta està protagonitzada per Ingrid García-Jonsson, Elena Martín, Joe Manjón, Lorena López i Carlos Troya. Encara no té data d’estrena.
->”Un novio para mi mujer” és la proposta de Laura Mañà. Una comèdia rodada a Barcelona, amb intents de ruptures sentimentals, seductors de la vella escola i la necessitat de recuperar l’autoestima. En el repartiment, Belén Cuesta, Hugo Silva, Diego Martín i Ángela Cervantes. Encara no té data d’estrena.
->”Duo” és la nova aposta de Meritxell Colell. Després del remarcable debut amb “Con el viento”, Meritxell Colell profunditza en el món de la dansa què continua sent estan al rerefons. L’argument gira al voltant d’una parella de ballarins que, després de 24 anys compartint vida personal i professional, emprèn la seva darrera gira. Encara no té data d’estrena.
->”Unicorns”, sota la batuta d’Àlex Lora, presenta un drama que compta amb el català en la versió original i Greta Fernández en la pell de la Sofia, que vol trobar la relació perfecta amb el seu “nuvi”, fugint d’etiquetes i explorant la seva sexualitat, amb els dubtes i contradiccions que això comporta. Encara no té data d’estrena.
->Sinjar, o les dones trencades per la guerra. Aquesta pel·lícula d’Anna M. Bofarull és una de les més esperades del cinema català en aquesta temporada, que s’endinsa en un marc de guerra global amb una triple història coral de tres dones (interpretades per Nora Navas, Halima Ilter i Iman Ido Koro) que directa o indirectament han estat víctimes d’Estat Islàmic. Ha estat rodada al Kurdistan iraquià, Barcelona, Tarragona i Sant Boi. Es vol estrenar aviat, però encara no disposa de data. Encara no té data d’estrena [+info]
->”La voluntària” de Nely Reguera compta amb Carmen Machi per protagonitzar el seu segon film, ambientat a Grècia. Una doctora jubilada que es mor de ganes de tenir nets, decideix viatjar a un camp de refugiats on els nens necessiten, segons el seu parer, gent que sigui exactament com ella. Encara no té data d’estrena.
-> Entre les estrenes d’aquest mes cal destacar “Competencia oficial”, una pel·lícula en clau autoparòdica, rient-se dels egos i de les estrelles del mateix cinema. Amb Penélope Cruz com a excèntrica directora, brillant en un tipus de personatge que no li havíem vist abans, dirigint amb mà de ferro Antonio Banderas i Oscar Martínez. La productora catalana Mediapro, espera tenir èxit amb aquesta estrena, el mateix que va tenir amb “El buen patrón”; ha comptat amb la direcció amb el tàndem argentí format pels directors Gastón Duprat i Mario Cohn. A la recerca de transcendència i prestigi social, un empresari multimilionari decideix fer una pel·lícula que deixi empremta. Per a això, contracta als millors: un equip estel·lar format per la celebèrrima cineasta Lola Cuevas (Penélope Cruz) i dos reconeguts actors amb enorme talent. El problema és que l’ego és tant o més gran que el talent… L’actor de Hollywood Félix Rivero (Antonio Banderas) i l’actor radical de teatre Iván Torres (Oscar Martínez) són els coprotagonistes d’aquesta comèdia[+info a Tv3]
Cinema Internacional amb gastronomia i aventures
El cinema internacional arriba farcit de superherois, seqüeles, animacions i bon cine independent. I tots ells, amb una missió conjunta: que el 2022 sigui el que remunti definitivament la situació dels cinemes i les xifres de públic prepandèmiques. I tot i que mirar de fer prediccions sobre les novetats cinematogràfiques pot ser temerari en temps de covid, el cine internacional ja té a punt dates i projectes per al nou any.[+info a Cinema Internacional Tv3]
Entre les pel·lícules que ja s’estan estrenant aquest mes de gener destaquem:
Madeleine Colllins d’Antoine Barrault. Una pel·lícula molt bona sobre la doble vida d’una atractiva dona que anuncia una tragèdia a la volta de la cantonada. Llegir la crítica publicada per l’escriptor José Luis Muñoz, al seu blog: La soledad del corredor de fondo.
->
Aquesta pel·lícula: “Delicieux” (Deliciós), va tenir gran èxit a la seva estrena, Éric Besnard ha sabut barrejar, la gastronomia, l’amor i la revolució. Malgrat que es basa en la vida real d’un cuiner, Manceron, que va fundar el primer restaurant a Franca, gràcies al suport i l’embranzida de la seva assistent; Louise , però no resulta molt creïble l’apoderament d’aquesta dona, ni la tendresa amb què és tractada pel cuiner. En les albors de la Revolució Francesa, el prestigi d’una casa noble depèn sobretot de la qualitat de la seva taula. Quan el talentós cuiner Manceron és acomiadat pel Duc de Chamfort, perd el gust per cuinar i decideix tornar a la seva casa al camp. Allà coneix la misteriosa Louise, qui li torna la passió per la cuina i l’ajuda a alliberar-se de la injustícia. Molt bona interpretació d’Isabelle Carré, Grégory Gadebois, i els altres intèrprets. Se’n va estrenar a finals de gener.
A més destaquem:
->”Coda”: Remake de la francesa ‘La família Bélier’, aquesta pel·lícula de Sian Pudir va ser tota una sensació en el Festival de Sundance. La història segueix a una jove (interpretada per una brillant Emilia Jones) que ha de bregar amb el fet que és l’única persona que escolta en una família de sords. Es va estrenar 14 de febrer…Mireu la crítica publicada al Cinéfil.
->”¿Qué vemos cuando miramos al cielo?”. Premi de la crítica internacional (FIPRESCI) en el Festival de Berlín, aquesta joia del director georgià Alexandre Koberidze pot explicar-se ja entre les millors del 2022. Compte una història d’amor carregada de màgia mentre captura l’atmosfera única de la capital històrica de Geòrgia, amb la seva quotidianitat i els seus gossos de carrer aficionats al futbol. Se’n va estrenar el 12 de gener.
->“Macbeth“: el nou film de Joel Coen es ‘The Tragedy of Macbeth’ és una adaptació poderosa de l’obra de William Shakespeare. La història ja la coneixem (un presagi d’unes bruixes alimenta les ambicions d’un lord per a convertir-se en el pròxim rei d’Escòcia), però el que ofereix Coen (per primera vegada sense el seu germà Ethan Coen) és una posada en escena expressionista i sorprenent. Se’n va estrenar 14 de gener.
->“El callejón de las almas perdidas”. Cate Blanchett i Rooney Mara coincideixen set anys després de ‘Carol’ al costat de Bradley Cooper, Toni Collette, Willem Dafoe, Ron Perlman i Richard Jenkins entre altres. Guillermo del Toro els dirigeix a tots ells en el remake de ‘El carreró de les ànimes perdudes’, de 1947. Se’n va estrenar 21 de gener.
->“Un pequeño mundo”. Aquest petit món al qual es refereix el títol és, ni més ni menys, que el pati d’un col·legi. Aquest és l’escenari per als conflictes morals de la jove protagonista en aquesta aclamada pel·lícula de Laura Wandel. Una autèntica joia en 2022. Se’n va estrenar 4 de febrer.
Fotos de T; El Cinèfil i de distribuidores i productores.
+INFO
(*) S’anomena els títols de les pel·lícules en castellà, perquè no han sigut doblades al català.
(*) Consultar el blog de Cine i Literatura de José Lluis Muñoz: La soledad del corredor de fondo.