Les noves generacions reclamen exemples propers que inspirin la seva vocació tècnica.

Segons l’article publicat per Aida Corón el 7 de març  a Metadata:”Ni Marie Curie ni Ada Lovelace: les nenes volen referents del segle XXI”, el clam per incloure el talent femení en les disciplines STEAM troba un cansament en les noves generacions, les quals reclamen exemples propers i reals que inspirin la vocació cap a àrees tècniques.

Les nenes necessiten models actuals de dones que han assolit posicions en les disciplines STEAM

Només una quarta part dels professionals TIC són dones; i d’aquestes, únicament el 22% ocupen posicions de lideratge. Són dues xifres que s’inclouen reiteradament en els clams per una presència femenina més gran en un ecosistema que està cridat a dissenyar el futur.

El discurs és clar i s’ha mantingut ferm en els últims anys. Fins al punt que, a vegades, els més menuts se’n cansen. “Un altre cop parlaràs de dones en la tecnologia?”, preguntava la filla de 13 anys de la Global Head of Data en Client Solutions de BBVA, Elena Alfaro, abans de fer camí cap a Barcelona per participar al 4YFN. “Tenim un discurs massa generalitzat de la problemàtica mundial que hi ha i no parlem d’aplicacions reals, per això les nenes se’n cansen”, ha apuntat en un to reflexiu, “hem de fer que sigui un ecosistema interessant, que vegin que les seves accions en la tecnologia poden tenir un impacte”. Als més joves els interessa internet i les xarxes socials, “comencem per aquí i donem-les referents que treballen en alguna empresa propera o que puguin conèixer”, va proposar.

Marie Curie o Ada Lovelace són només dos dels molts exemples de dones amagades de la història, però no són noms del segle XXI. Ara mateix, la resposta de les noies quan han de decidir què estudiar i se’ls esmenta el sector TIC es poden obtenir dues reaccions: s’hi veuen clarament o el rebutgen perquè no se senten capacitades per fer-hi carrera.

Alfaro va ser una de les primeres –encara que després va escollir el camí dels negocis per unir les dues potes-, el meteix que  la cofundadora i CTO de Vilnyx, Elisenda Bou. En canvi, la cofundadora de Women in Mobile, Vanessa Estorach, és un exemple de com la vida pot fer un gir: “Estava interessada en la tecnologia, però no tenia cap model i no podia demanar consell sobre carreres tècniques. De fet, el feedback que m’havia arribat és que una enginyeria era molt difícil, i em vaig decidir per Administració i Direcció d’Empreses”, relata. La posició que va ocupar després en l’àrea de màrqueting digital en una start-up la va portar amb els anys a interessar-se pels productes digitals i com la tecnologia influeix en els negocis.

Avui encara són moltes les noies que manquen d’aquest suport i confiança per fer el pas definitiu a les STEAM. “No se senten validades i les hem de fer veure que no cal sentir que has nascut per allò per entrar”, ha defensat Bou. I no només a l’hora de prendre la decisió, sinó també en tot el període de formació: “Vaig acabar sent l’única dona a classe i és difícil. Sents que has de demostrar que tens el dret de ser allà i que desitges ser-hi”. I la situació no millora, ha alertat. La sensació general és que el discurs està arrelant progressivament, però l’interès per les disciplines està creixent tant en les noies com en els nois. Això significa més competició per entrar a la universitat i el principal damnificat és el segment femení. “Les dones no estan educades per ser tan ambicioses com els homes i quan ho veuen, ja no ho intenten”, ha apuntat, i ha posat sobre la taula la importància de fer que les noies “siguin més ambicioses”. [Continuar llegint l’article complet a Metadata]

+Info

*Mireu Innovations Girls.
*Opinió de Vanessa Estorach a Metadata:”què es aixó del Mentoring?”
*Interessant article publica a l’AFa de L’Escola Jungfrau.