“Josefa, una de les cinc cares d’una migració feminitzada” és l’article de Nazanim Armanian, que cal ressaltar i divulgar
“Vaig fugir del meu país perquè el meu marit em pegava. Em copejava perquè no podia tenir fills”, compte Josefa, la supervivent camerunesa rescatada per Open Arms en el Mediterrani. Li acompanyaven en el pot destrossat pels guardacostes libis els cossos sense vida d’una companya i un nen petit. Ella afegeix un nou factor al principal motiu de l’emigració d’Àfrica, que és el saqueig militaritzat dels seus recursos per les potències mundials: la decisió de les dones maltractades a alliberar-se, posant terra pel mig. [Seguir llegint en castellà a els Blogs de Público]
(*) A més de l’arrivada de Josepa des de Camerún, podreu lleguir les colpidores històries de Sharbat Gula, noia pakistanesa que va ser portada del National Geograph, Doaa Al Zamel, de 19 años, siriana que vivia a Egipte de Joanna Demafelis, de Filipines i de Naira Mustafá, d’Egipto.