Un llibre homenatge a l’Apolo, “75 anys sense parar de ballar”

Eva Espinet, ha escrit, un llibre que va molt més enllà de ser una recerca sobre aquesta popular sala barcelonesa.

Al seus “75 anys sense parar de ballar”, l’Apolo mereixia un homenatge. I ho ha tingut en forma de llibre i de documental. El llibre en català i en castellà, està editat per Comanegra. Espinet, antropòloga i historiadora espera que ens ho passem tan bé amb la seva lectura  com ella s’ho passat escrivint-ho: “Han estat dos anys de recerça intensa, amb prop d’un centenar d’entrevistes als protagonistes de tota mena”, comentava l’autora a la presentació, el 25 d’octubre, a la seu de Comanegra. Estava acompanyada d’Alberto Guijarro, director de la sala, des de fa 25 anys, i de Marta Salicrú, coordinadora de Time Out, mitjà que ha fet un ressò especial de l’esdeveniment.

Guijarro va lloar la publicació comentant que va ser “un llibre molt esperat i desitjat. El millor que podiem fer per a commemorar el nostre 75 aniversari. Espero que us agradi tant com a nosaltres”.

Un moment de la primera presentació a la sala.

Espinet  ho explica daquesta manera al seu Blog: “Apol·lo acaba de fer 75 anys com a sala de música i club de clubs, com li agrada dir al seu director, Alberto Guijarro. S’hi han ballat els ritmes més vibrants, s’han vist els concerts de bandes i artistes que han triomfat en el món de la música, però Apol·lo ha sabut ensumar i encertar amb molts artistes que, al seu dia, tot just eren coneguts i van pujar al seu escenari per a més tard omplir sorres i festivals, com va passar amb Coldplay que va arribar a aquesta mítica sala per presentar el seu primer disc l’any 2000. i ens van fer vibrar tants com Kings of Leon, Paul Weller, Rufus Wainwright, Love of Lesbian , Corduroy, James Taylor Quartet, Marc Almond, Seward, Solomon Burke, Capullo de Jerez, Irma Thomas, Vic Chestnutt, entre tantíssims artistes. Molts, Caprichos de Apolo que són veritables delicatessen”.

“Apolo, 75 anys sense parar de ballar”, és un llibre que es por mirar, llegir i rellegir,  perquè en totes les diferents etapes que relata, molts trobaran coses viscudes i altres que mai es podien haver imaginat. La sala s’ha convertir en un lloc de prestigi internacional. “una veritable catedral de la música” com deia algun crític. Tothom té un “Apolo” al cap;  des les persones més vellles, que acudien en família al parc d’atraccions que es va iniciar al 1943,  fins als mes joves, que han gaudit de tants i tants concerts de grups musicals, de festes o de la innovadora música electrònica que es va començar a punxar als anys 90.

El llibre s’inicia  amb pròlegs d’Alberto Guijarro, Marta Salicrú i Lluís Permanyer.  I dóna una panoràmica calidoscòpica des de moltes òptiques i amb diversos angles. Com succeeix amb tot bon relat també té una llegenda , i secrets amagats que s’han trobat després de tancar el parc d’atraccions d’aquest racó del Paral·lel a Barcelona. Espinet ens explica una historia des de dintre: “he recuperat un munt de récords”,  però també des de fora, a través de la memòria dels altres ha sabut contar amb precisió i al detall cada anècdota, la importància pictòrica del lloc i els personatges que el freqüentaven. Destaquen els capítols sobre les taxi-girls, les matinés de boxa i el club de patinatge (amb equip federat de hoquei), un bingo com a entreteniment i les vedettes com a decorat obren la porta a una altra etapa, o recorda  la “visita” dels marines americans…Però estem davant de l’Apol·lo com a temple de la música a la ciutat, i ella també  ens explica una altre historia gairebé desconeguda, amb  activitats exclusives, com els Nasty Mondays, el Taboo i el burlesque, el Caníbal Sound System. I sobretot reviu , la memòria dels concerts en les dues sales. De tot això, opinen i expliquen vivències alguns professionals del sector, gent que d’una manera o altra tenen un trosset del seu cor en aquest monument del ball i la diversió que és l’Apol·lo. Una festa que segueix nit a nit. Consultar el reportatge-entrevistes al Time Out. O el l’article publicat a Nació Digital.

Cal destacar també, com a novetat i altre esdeveniment sobre els 75 anys, , el documental de Marc Crehuet que es presenta en el In-Edit. Un divertit documental “fals” sobre l’història de la sala barcelonesa. (La segona projecció serà el dissabte 3 de novembre). Diu que és un documental fals,  però molt versemblant, on  “qualsevol coincidència amb la realitat es pura casualitat” [+info]

Veure tràiler:

 

2018-10-31T11:48:23+00:00 octubre 26, 2018|Actualitat, Cultura|Comentarios desactivados en Un llibre homenatge a l’Apolo, “75 anys sense parar de ballar”

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
ca Català
X