Mabel Lozano presenta en Barcelona el documental “El proxeneta”, als cinemes Verdi.

El documental es podrà veure el dijous 8 de novembre als Cinemes Verdi. Despres de la seva llarga investigació sobre l món d ela prostitució, Mabel Lozano va publicar un  llibre excepcional que es va presentar fa tres mesos a Barcelona.  Amb el documental està fent una gira per tot el pais,  i creiem que tothom hauria de veure aquest documental i comprar i llegir el llibre per asaber que hi ha darrere de l’explotació sexual de les dones.

Elt llibre ha sigut publicat per l’Editorial Alrevés, i descobreix bulos i mentides, sobre la pretesa “llibertat” de l’exercici de la prostitució, que defensen associacions de “proxenetes” com ANELA, a través de la seva investigació i de les declaracions d’un “penedit” la sitúa com un dels negocis “criminals” més lucratius del món. 

“Sexe, corrupció, assassinats, tracta de dones i nenes, rentat de diners, segrestos, extorsions. La història real de fets provats en sentències fermes sobre els més importants proxenetes del nostre país. Un relat mai explicat, apassionant i únic sobre el crim organitzat que mou els fils de la prostitució i la tracta”
Un dels més importants traficants de dones del país, Miguel “el músic”, propietari d’una dotzena dels majors bordells d’Espanya i traficant de més d’1.700 dones, la majoria estrangeres, de 18 i 19 anys, confessa a l’autora i col·labora amb la policia i la judicatura per explicar amb tot luxe de detalls com es comercia amb les noies i es munten i desmunten negocis, com es factura en tres comptabilitats, com s’escapen a la llei i com els diners ho compra tot, o gairebé.

De l’engany de l’amor a la trata
Sobre l’època dels Jocs Olímpics de la Barcelona 1992 la prostitució va passar de ser un assumpte de “marits” macarres que tenien una o dues dones al seu servei, a un macro negoci, amb desenes i fins a centenars de noies explotades, comprades i venudes, esclavitzades. És a dir, passar de l’enganyós “amor” a la tracta de persones.
Hi ha un preludi de la trata i els mafiosos disposen d’unes lleis no escrites, respectades per tots ells, des de l’època dels macarres. I el que les incompleix sofreix uns severs càstigs, econòmics i físics. També les noies.
“La tracta va donar lloc als grans i luxosos macrobordells per als clients, que no eren una altra cosa que presons de luxe, repletes de misèria, per a les dones esclaves d’un sistema nou i cruel”.
Confessa el proxeneta “va ser en 2.000 quan realment vam donar el gran salt i ens consolidem com els nous amos de la tracta, els grans caps de la prostitució”

El prostituïdor i la matèria primera
Les noies (la matèria primera” com ell les denomina) eren contactades a diversos països, Colòmbia, Paraguai…. Han de pagar unes xifres astronòmiques, no solament per venir, sinó per “treballar” cada dia, pels metges, les medicines, els maquillatges, la roba de llit, els preservatius i els productes necessaris per a l’exercici de l’activitat. Elles triguen molts anys a “pagar” i són enganyades amb comptes que no són reals, doncs van acumulant-se dia després de dia.
Descriu molt bé als prostituïdores, a aquests que la ciutadania els anomena “clients”, als quals al món dels proxenetes se’ls coneix com a “ximples”: Gens els interessa el sofriment femení. Només volen que la noia contractada sigui submisa i compleixi amb tots els seus “somnis sexuals”, a les quals exigeixen comportaments moltes vegades aberrants i inhumans. No els importa si són tractades, comprades i venudes, cruelment maltractades pels proxenetes i també per ells, els “clients”, que no tenen empatx a denunciar-les als seus captors si elles no compleixen amb els seus desitjos i expectatives. És un capítol veritablement interessant, perquè una gran part dels prostituïdores creu que les noies estan allí lliurement i que es folren amb aquesta forma de “negoci”, quan el negoci és per als seus captadors, no per a elles… Afirmen que ells saben que no són esclaves, que no estan tancades, que les hi veu felices (i pobra d’elles que no sigui així, perquè tindran càstigs econòmics i físics). També estan segurs que amb la compra de sexe, com a clients, les ajuden a elles i a les seves famílies…
Descriu amb tot luxe de detalls als parasits de la prostitució: advocats, metges, notaris, testaferros, banquers, taxistes . I lloa la labor de la UCRIF (mossos d´esquadra: referent en la lluita contra la trata) on es va colar algun cigró negre, que en les operacions contra el Saratoga i el Club Riviera, de Castelldefells, (Barcelona) van ser detinguts, processaments i que van acabar a la presó, tancant-se els Clubs, gràcies a unes valentes i extraordinàries magistrades, a les quals també nomena i honra.
El proxeneta es burla de que hi hagi qui crea que les dones són lliures d’entrar i sortir de la prostitució i que aquest és un “treball” com un altre qualsevol. Explica que comptaven amb molts grups de pressió a favor de la legalització de la prostitució, com va ser en el seu moment ANELA. I diu que “moltes altres associacions treballaven per confondre al ciutadà amb missatges a favor de la regularització i defensar (amb arguments ridículs i que no tenien res a veure amb la realitat) l’ofici de les treballadores del sexe”.

Com rentar la cara a la prostitució? 
Explica Miguel “el músic” que ANELA va ser un invent dels amos dels més importants macrobordells d’Espanya, reunits l’any 2.000 , després de pensar en “com crear bona fama, fer un rentat de cara a la prostitució, per confondre (a la societat i especialment) a la policia, com si ells estiguessin en contra de la tracta, per la qual cosa van denunciar a molts tratants, que no era una altra cosa que la intenció de quedar-se amb els seus negocis i dones, assegurant a la policia que la prostitució professionalitzada era una altra cosa molt diferent” (quan no ho era)… “quan tots sense excepció érem uns rufianes, mafiosos, macarres i proxenetes, que, al final d’aquesta primera cita, sortim convertits en grans empresaris, els empresaris dels clubs d’alternació” .
“La creació de ANELA va suscitar molt interès en la premsa i l’opinió pública no vió amb mals ulls la nostra proposta” … “quan s’oblidava que les dones no arribaven a la prostitució per voluntat pròpia ni llibertat, sinó per la precarietat en la qual vivien, per la necessitat de les seves famílies i perquè nosaltres, coneixent la seva vulnerabilitat, els donàvem caça com si fossin animals indefensos”. Confirmaven les seves tesis moltes dones prostitutes, “tasca molt senzilla pels proxenetes que érem els seus amos i explotadors, aconseguir que elles parlessin davant de les càmeres del bonica i fàcil que era aquesta vida. ANELA sempre negava l’existència de dones de deute (dones de la tracta). I elles si hi havia una batuda sempre havien de negar que l’eren, perquè en cas contrari els seus familiars rebien amenaces, coaccions i maltractaments als seus respectius països. Elles mantindrien sempre que estaven en el negoci de forma “lliure i voluntària”.
“ANELA va funcionar de 2.001 a 2.015, i la majoria dels membres de la junta directiva i els seus socis van ser acusats de delictes relatius a la prostitució, frau fiscal, alçament de béns, blanqueig de capitals, falsedat documental, amenaces, suborns i una infinitat de delictes jutjats i amb sentències fermes”

Final de la història del penedit
Miguel “el músic” va ser un dels primers tratants de dones “per convertir-les en propietat i deshumanitzades a través d’amenaces i coaccions, vendre-les i llogar-les en múltiples ocasions… Ningú decideix un dia ser puta, simplement li donen caça persones com jo”
Després de vint anys en el negoci, manejant milions i milions d’euros, va ser jutjat i condemnat a sol tres anys de presó, a pesar que la Fiscal li demanava 27. Havia dirigit una dotzena de macroprostíbuls, els més grans d’Espanya i havia captat, comprat, venut i explotat a més d’1.700 noies. Els seus socis i compinches segueixen amb els mateixos negocis i beneficis, funcionant a ple rendiment, sense haver passat cap més per la presó. L’avui està casat i té fills. I és un penedit.

Montse Fernández Garrido. Advocada i Mediadora

(*) Mireu sobre el llibre i  les articles i entrevistes publicats a la Web d’ALREVÉS

I sobre la presentació a “Comunicació i Gènere“