Gran èxit del  llibre “Yo vieja” d’Anna Freixas.

Anna Freixas, escriptora feminista i professora universitària jubilada, ha escrit un   llibre  ‘Yo, vieja‘ , ple de sentit comú i reflexions sobre la vellesa, sobretot pel que respecta a com la viuen les dones, i des de llavors ha sigut reclamada pels molts mitjans de comunicació.  Per tant, ha aconsseguit un dels seus objetius,  donar visibilitat a la vellesa per tal que “les dones trobem un camí per envellir amb significat”. A Món Comunicació van publicar un article fa 2 messos, quan va fer la primera presentació. Pero recomanem aquesta entrevista que ha realitzat Clara Congost, per a  Social.Cat

Recordeu la primera vegada que us van parlar de vostè? O la primera vegada que us van dir: “Perdoni, senyora, em passa la pilota?”. O el primer cop que us van cedir el seient a l’autobús, tot i no anar amb crosses o sentir-vos terriblement cansades? Com jo, la majoria segurament ho recordeu.

Doncs així és, precisament, com Anna Freixas titula el seu últim llibre —tot i que sense la interrogació (Yo, vieja. Capitán Swing, 2021)—, una mena de recull d’“apunts de supervivència” per a la nova generació de velles que s’intenta obrir camí cap a la llibertat i la dignitat. “Em semblava que feia falta una lectura més desenfadada, divertida i interessant per poder parlar de moltes coses que no es parlen, però que són necessàries”, explica l’escriptora i professora universitària, ja jubilada, en una conversa que —degut al seu atrafegat ritme de vida i a què baixa poc a Barcelona— tenim per telèfon. “I vaig pensar que calia desmitificar la vellesa i el drama que socialment comporta aquesta paraula, la paraula vella”, apunta.

Però, per què ens fa por fer-nos velles? Per què ens entra pànic quan ens surten les primeres canes o ens descobrim noves arrugues? L’Anna Freixas ho té clar: “Fer-se vell implica pèrdua de poder i de visibilitat, i jo crec que això és el que ens fa por: ens fa por desaparèixer”, afirma rotundament. Així, amb el seu llibre tracta de donar visibilitat a la vellesa per tal que “les dones trobem un camí per envellir amb significat”.+info a Social.cat]

 

Contra l’edatisme: podem ser orgullosament velles

Al Blog de Món Comunicació van publicar  aquest article, que se iniciaba així…

Cal que ens reconéixen com a velles actives i assumir un paper més important a la societat.

Anna Freixas i Eulàlia Lledó han investigat des del feminisme i reivindiquen la vellesa tal com és…

Però segons les  expertes cal anar molt més enllà, i començar a reivindicar la nostra longevitat com un triomf, i com una etapa de la vida per a viure millor. segons les  expertes cal anar molt més enllà, i començar a reivindicar la nostra longevitat com un triomf, i com una etapa de la vida per a viure millor.

L’edat és el primer que observem en les persones grans. I de manera inconscient i només per la seva aparença les discriminem. L’edatisme es refereix als estereotips (com pensem), els prejudicis (com ens sentim) i la discriminació (com actuem) cap a les persones en funció de la seva edat. I la lluita contra aquesta manera de pensar tan estesa i com tantes del passat la lideren les dones grans que, quan “compleixen anys” se senten invisibilitzades, i mai les consideren “interessants” com els seus homòlegs d’edat semblant.

+info

*Publicació a La Independent.: Contra l’edatisme: podem ser orgullosament velles

*Publicació en castellà AMECO PRESS.