Les Dones amb Discapacitat volen parlar del món laboral i de la seva integració.
L’Associació de Dones No Estàndards va realitzar la 1ª Jornada sobre “El Món Laboral i les Dones amb Discapacitat” amb l’objectiu de sensibilitzar i erradicar els prejudicis existents vers la incorporació de les dones amb diversitat funcional al món del treball.
“Es té que reconèixer el que les dones amb discapacitat aportem i podem aportar a la societat, i acabar amb les discriminacions”, va comentar Carme Riu, la presidenta de l’associació organitzadora, en la seva presentació, i com es pot veure en les conclusions, demanen que es contractin més dones amb discapacitat, i exigeixen el compliment de les lleis respecte a la seva integració laboral. La jornada va tenir lloc al Centre Cívic La Sedeta, aquest dijous 12 de gener.
Dones No Estàndars que ja ha complert 30 anys, des del 2004 desenvolupa programes d’integració en el món laboral de dones amb discapacitat, a la feina retributiva. Al llarg d’aquests anys moltes usuàries han esdevingut treballadores a l’empresa privada, però no sense dificultats i per això, segons la seva presidenta Carme Rius, “cal assenyalar els prejudicis i estereotips que envolten a aquestes dones en l’àmbit laboral i que dificulten la seva incorporació i el seu manteniment a la feina”.
A la inauguració, hi va intervenir, a banda de la Carme Riu, la Núria Tuset Zamora, Cap de l’Àrea d’anàlisi i prospectiva de la Secretària Tècnica del SOC, que va explicar que des del SOC “volem augmentar el número de contractació de persones amb discapacitat per les empreses ordinàries i així assegurar que es compleixi la llei que demana a les administracions públiques que treballin amb l’objectiu de la incorporació de les persones amb diversitat funcional al mercat laboral”. Per la seva banda, la Consellera d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, Tània Verge, que va destacar la trajectòria i la feina realitzada aquests 30 anys per Dones no Estàndars, “en el reconeixement de l’agència de les dones amb discapacitat, no només perquè es visibilitzin sinó perquè no s’infantilitzin i es mostri que totes les dones som diverses amb un apropament interseccional dels feminismes des de la pràctica”; “o hi som totes al feminisme o no ens serveix per a impugnar la nostra societat”.
A la segona taula la Silvia Fernández Figueras, Treballadora social del Servei d’Intervenció Psicosociolaboral de les Dones amb Discapacitat de l’Associació Dones No Estàndards, va explicar que aquest servei es va crear per a integrar laboralment amb dones amb diversitat funcional, però també amb l’objectiu que aquestes dones surtin de casa i ocupin l’espai públic, i que ara compta amb 120 dones participants, moltes en situació de violència masclista o en el llindar de la pobresa, que hi participen amb l’elaboració d’un projecte de vida, ja que “un dels objectius és precisament erradicar la pobresa i precarietat, així com l’exclusió social que pateixen moltes dones amb discapacitat”.
Segons la Montserrat Pallarès Parellada, Presidenta de COCEMFE Barcelona, “som a un país on tenim lleis molt avançades en la promoció de l’ocupació de les dones i de les persones amb discapacitat però el problema és que no es compleixen i s’avança molt a poc a poc en la incorporació de les dones amb diversitat funcional al mercat laboral”.
Bona mostra d’això són les vario pintes experiències d’integració laboral a una empresa privada que van explicar en primera persona les dones amb discapacitat de la tercera taula de la jornada. Així, la Lucia Revollo Patiño, dissenyadora gràfica ara treballant a una empresa tecnològica, i que va participar en el Servei d’intervenció sociolaboral de Dones No Estàndards, destaca que el fet que ara treballi a un lloc de vendes de cara al públic “és molt important per a visibilitzar i normalitzar a les persones amb discapacitat atenent al públic, ja que hi ha moltes reticències al respecte”. Lucia també va celebrar que la seva empresa va fer canvis als espais de treball per fer-los accessibles, com ara posar portes d’entrada d’obertura automàtica, o taules de treball adaptades, i que a la llarga van resultar una millora per a tota la plantilla. Però també en va destacar que el tema dels espais de treball adaptats sovint és un inconvenient per a les empreses a l’hora de contractar persones amb discapacitat, ja que no volen fer aquestes obres.
Per la seva banda, la Marta Nicolàs Miró, que havia estat dependenta durant 20 anys, tot i la seva discapacitat, va donar un testimoni molt emotiu en explicar la seva experiència de maltractaments que la va deixar seqüeles importants que la van apartar del mercat de treball però al qual va poder tornar a través del programa d’inserció laboral de Dones No Estàndard, ara com assistenta domiciliària i que li ha proporcionat una gran satisfacció i li ha facilitat la recuperació física i sobretot mental. 
Una altra participant, la Cristina Garcia Carolà, Enginyera Tècnica Química Especialitzada en Medi Ambient, va explicar com, tot i poder incorporar-se a una empresa fa anys, no va ser fins que no va tenir una cap realment empàtica que va poder tenir una igualtat de condicions laborals amb la resta de companys, com ara tenir un lavabo adaptat; “sovint no se’ns contracta a persones amb discapacitat perquè pensen que ens agafarem més baixes però el fet és que contratar-nos afavoreix poder tenir sensibilitats diferents i acabar amb els estereotips perquè veuen que som igual de bons treballadors”.
La Cristina va reclamar formació específica en diversitat per a tots els directius de les empreses i també protocols per a les entrevistes de treball on no sigui permès fer preguntes sobre la teva salut, per exemple, que sovint es fan a les persones amb diversitat funcional. També anima a totes les dones amb discapacitat a sortir al mercat de treball ja que “és una manera d’estar connectada amb la realitat del món que quedant-te a casa no tens”, tot i que reconeix que les dones amb diversitat funcional que treballen “estem fent un acte revolucionari”.
En finalitzar la tercera taula, la Silvia Fernández Figueras, de Dones no Estàndards va llegir les propostes i conclusions de la jornada:
-Demanar la contractació de més dones amb discapacitat al mercat laboral
-Més acompanyament i formació per a la inserció laboral de dones amb discapacitat
-Més professionals que es dediquin a la inserció de dones amb diversitat funcional
-Més ajuts perquè les dones amb discapacitat puguin compaginar vida laboral i familiar o personal-Més llocs de treball per a dones amb discapacitat, amb una veritable paritat-Crèdits específics per a dones amb discapacitat emprenedores-Creació de serveis d’integració laboral específics com el de Dones No Estàndars que siguin oferts per les diferents administracions.
Una de les principals conclusions de la jornada és que tenir feina permet tenir no només autonomia econòmica i personal sinó també socialitzar i resulta imprescindible per a interactuar i conèixer als i les que són diferents.
La jornada va finalitzar amb l’entrega de diplomes a tres empreses que han destacat per la incorporació i retenció de dones amb discapacitat a les seves plantilles.
[Consultar programa Jornada en 23ProgramaJornada]
La jornada la va organitzar Associació Dones No Estàndards (donesnoestandards@hotmail.com; telf.:934592339)