És important educar a la infància d’ençà que són  petits i coneixen el món digital.

Segons l’article publicat per Laura Cano a Social.cat: “Educar des d’edats primerenques no sols en l’adquisició de competències digitals, sinó també en la competència crítica, permetrà als infants i adolescents qüestionar el contingut que els arriba”.

Vivim en una societat tecnològica i hiperconnectada en la qual tots ens hem convertit en consumidors. Consumim i creem contingut que s’aboca en la xarxa i que és visualitzat i compartit a temps real. Per això, és un deure i obligació vetllar per la legalitat i veracitat d’aquesta informació. Però qui han de ser els agents que assumeixin aquest rol? Un model d’autocontrol? Podria ser.

El dret a l’educació i a la llibertat d’ensenyament (article 27 de la Constitució Espanyola) és, sens dubte, juntament amb el de la llibertat d’expressió, dels drets i deures més importants que tenim com a societat, ja que reconeix i garanteix l’educació de tota la ciutadania. No oblidem que l’educació és llibertat.

Com a fruit de la digitalització i la transformació digital a escala global es va veure la necessitat d’estendre aquests drets fonamentals en l’entorn digital recollint-los en la Carta de Drets Digitals. Així, apareixen epígrafs com a ‘Dret a l’educació digital i dret a rebre lliurement informació veraç’. Ara, l’important és fer-ho complir, especialment en la població més vulnerable, els infants i les persones majors.

Però com de vulnerables són les noves generacions?

Ja ho va vaticinar Marc Prenski en 2001 quan va parlar d’una nova generació nascuda a partir de la dècada de 1980 que, per haver crescut en plena revolució d’internet, adquiria una sèrie de característiques que els diferenciava dels seus pares i avis (immigrants digitals, nascuts entre les dècades de 1940 i 1980): els nadius digitals. Posseïdors d’una llengua i una cultura digital i audiovisual, consumistes i amants de l’immediat (“tot a un clic”), adeptes a la multitasca i la multipantalla, creadors de continguts i activistes socials, entre altres.

Amb el pas dels anys, molts d’aquests nadius, fills de pares aliens al digital, s’haurien convertit, especialment durant l’adolescència, en “orfes digitals” en mancar de la formació i acompanyament necessaris en la seva vida i activitat digitals.

A més, en el que es confondria l’escriptor estatunidenc és en reconèixer com a “competències” a les meres destreses o habilitats i categoritzar-les com a característiques pròpies d’aquesta generació.

Els pares, dins del deure obligatori, irrenunciable, imprescriptible i intransferible que és la pàtria potestat, estem obligats a vetllar per la seguretat i el benestar dels nostres fills i aquí s’inclouen factors com garantir una bona alimentació, sanitat i educació.

Avui dia és inqüestionable que l’entorn digital és indivisible del físic o analògic, per la qual cosa és el nostre deure també formar i educar als nostres fills en l’ús segur i saludable de la tecnologia. Però l’educació digital és només labor de les famílies?

L’Informe de Eurydice de la Comissió Europea defineix l’educació digital des de dues perspectives que han de ser sempre complementàries: el desenvolupament de les competències digitals d’alumnes i professors, d’un costat, i l’ús pedagògic de les tecnologies digitals per a donar suport, millorar i transformar l’ensenyament i l’aprenentatge, de l’altre.

I què entenem per competències digitals?

La competència digital implica l’ús segur i crític de les tecnologies de la societat de la informació per al treball, l’oci i la comunicació.

Se sustenta en les competències bàsiques en matèria de TIC: l’ús d’ordinadors per a obtenir, avaluar, emmagatzemar, produir, presentar i intercanviar informació, i comunicar-se i participar en xarxes de col·laboració a través d’internet.

Perquè tenir tecnologia no implica saber de tecnologia, i aquí radica el problema: en l’educació.

Per a poder explicar als nostres fills o alumnat per què és fonamental tenir contrasenyes robustes en tots els dispositius i verificació en dos passos (encara que ni amb això moltes vegades ens lliurem) amb la finalitat de poder evitar qualsevol atac de malware —software maliciós— és necessari tenir uns coneixements mínims d’informàtica i programació, saber què ocorre dins dels “trastos” i com funcionen. Només així podrem explicar-los la importància de protegir la privacitat de les seves dades i informació personal en internet i de fer un ús segur dels dispositius digitals. [Continuar llegint l’article complet a Social.cat]

[*]Mireu l’article original i fotos a The Conversation.

Article publicat a Social.cat , per   Laura Cuesta Cano  Professora de Cibercomunicació i Nous Mitjans en la Universidad Camilo José Cela. Responsable de comunicació i continguts digitals del Servei de Prevenció d’Adiccions de l’Ajuntament de Madrid.

+Info a Web Hospital de sant Joan de Deu.

+Info a Los pediatras alertan a los padres: no usen el móvil como chupete emocional. La Vanguardia.

+Educar de 0 a 6 anys. Rosa Sensat. Mirar foto de dalt.

*Cómo educar a los niños en la Era Digital: Guia Digital. Mirar foto de dalt