Moltes estrenes amb protagonisme femení.
La nova temporada es presenta amb moltes estrenes i també amb reposició dels millors espectacles de la temporada, molt d’ells, dirigits per reconegudes directores, que han posat en marxa històries molt bones -que cal anar a veure- tant a les sales grans, com en els locals més petites.
També aquest mes s’estrenen nous musicals, que inviten a organitzar una celebració especial i col·lectiva, gaudir de les representacions en grup obtenint molts bons descomptes.
Entre altres estrenes destaquem:
->La guerra dels nostres antepasados, al Teatre Goya, des del 14 de setembre al 15 d’octubre. Obra de Miguel delibes, amb Carmelo Gómez i Miguel Hermoso. Adaptació teatral: Eduardo Galán. Direcció: Claudio Tolcachir. Espectacle en castellà.
Carmelo Gómez està insuperable en el seu paper de Pacifico, si Delibes li hagués pogut veure segur que hauria dit, que ningú millor que aquest actor, leones, que també ha viscut la vida en un poble de Castellà la Vella, i sap posar l’accent adequat i reviviure les seves vivències. L’obra intenta esbrinar si és un assassí o una víctima, en la interacció amb Miguel Hermoso, que com a psiquiatre sap fer les preguntes adequades i aconseguir la seva confiança. Els dos actors desenvolupen un duel que és converteix en un crit contra la violència de les guerres, tal com volia Delibes, però la representació va més ella, i aprofundeix en com una bona persona pot ser capaç de matar. És una obra molt recomanable, que només hi romandrà un més a Barcelona, abans d’iniciar la seva gira per l’Estat Espanyol i tornar a Madrid, al gener. [+info] Aprofiteu els preus especials amb desompte! Mireu fotos al Facebook de Món Comunicació.
el 15 d’octubre. Amb 36 artistes a l’escenari, música en directe, dansa,
No us ho perdeu! [+info]
La dona fantasma és una comèdia delirant i excessiva, una sàtira immoral sobre la moral, una revisió sobre la funció de la ficció, un retorn a la infància, al primer amor, al moment en què tot era possible, com en el teatre. Una obra que gira al voltant de quatre mestres a finals dels anys setanta. Porten una vida intensa i melancòlica, marcada pel cura dels pares i dels fills, pels desenganys amorosos i pels desafiaments que els provoquen les seves alumnes. L’extraordinari irromp en aquesta quotidianitat esglaiadora: una dona fantasma.[+info]
->La plaça del Diamant, TNC Sala Gran, des del 28 de setembre fins el 5 de novembre. La novela de Mercè Rodoreda torna baix la direcció de Carlota Subirós. Una vivència universal i tremendament vigent en una posada en escena de Carlota Subirós, que ja ens ha apropat de manera intimista i contemporània a clàssics catalans com Maria Rosa i Sol solet, d’Àngel Guimerà.Clara Aguilar (música en directe), Lurdes Barba, Màrcia Cisteró, Montse Esteve, Paula Jornet, Vicenta Ndongo, Neus Pàmies, Anna Pérez Moya, Alba Pujol, Vanessa Segura, Yolanda Sey. Mireu les Promocions especials a la WEB [+info]
->Història del senglar o alguna cosa de Ricard, Sala Villarroel. Des de l‘1 de setembre.
Gabriel Calderon escriu i dirigeix aquest monòleg protagonitzat per Joan Carreras.
Un actor s’enfronta al repte d’interpretar Ricard III, el monarca despietat de la tragèdia de William Shakespeare. Porta tota la vida fent papers secundaris i pensa que mereix aquesta oportunitat. Tanmateix, considera que la resta de l’elenc no està a la seva altura i no li agrada res del que li proposa el director. [+info]
->The Party, al Teatre Poliorama, des del 19 de setembre al 12 de novembre.
És una comedia divertida i deliciosament malvada de Sally Porter. The Party creuades entre amics sobre dilemes vitals que giren entorn de tota mena d’assumptes, des del sistema sanitari, a la hipocresia de determinada espècie d’intel·lectuals i progressistes de professió, personatges acomodats que, a l’hora de la veritat, són tot el contrari del que fan veure als altres (i fins i tot a ells mateixos)[+info]
->Le congrès ne marche pas, Teatre Lliure Gràcia, Des del 20 de setembre fins al 22 d’octubre. Dramatúrgia Joan Yago. direcció Israel Solà, La Calòrica.
Torna La Calòrica amb una peça sobre el Congrés de Viena (1814), la fi de l’Ancien Régime i la nostra societat capitalista neoliberal a la vora del col·lapse. Una comèdia grandiosa, frívola i, sobretot, rabiosament política. [+info]
->La festa. Sala Petita TNC. Des del 15 de novembre al 3 de desembre.
De Daniela Feixas, Dirigida per Ricard Soler Mayol. Sis relats sobre l’adolescència construïts a partir de confidències reals
Festa, eufòria, ball, excessos i sexe. Un grup d’adolescents intenta digerir tot el que ha viscut en la darrera festa per decidir com encararan la propera festa que se celebrarà aquesta nit al teatre. [+info]
->La nostra Ciutat, Teatre Lliure Montjuic, Espai Puiserver. Del 11 d’octubre al 12 de novembre. De Thornton Wilder. direcció Ferran Utzet. dramatúrgia Llàtzer Garcia.
En un teatre, el regidor presenta al públic la vila rural de Grover’s Corners, a New Hampshire (EUA), i els seus habitants: les famílies Gibbs i Webb, que són veïnes. Especialment l’Emily Webb i el George Gibbs, que aviat s’enamoraran i es casaran. Al llarg de dotze anys se seguiran els canvis en la vida d’aquesta parella: de la mundanitat a la devastació passant pel romanticisme. Un microcosmos del cicle de la vida que és, en paraules del dramaturg Edward Albee, “la millor peça americana que s’hagi escrit mai”. [+info]
->Ay Carmela!, Sala Beckett. Del 28 de setembre fins a l’1 d’octubre. De José Sanchis Sinisterra En una revisió rigorosa de l’obra de Sanchis no hi pot faltar de cap de les maneres el seu text més conegut, el que més vegades ha estat dut a escena, que també ha estat dut al cinema i que ha merescut premis i reconeixements arreu del món. Amb ¡Ay, Carmela!, escrita l’any 1986, l’autor aconsegueix combinar magistralment l’experimentació formal, la reivindicació política i, a través de la història tendra de dos personatges modestos i miserables, l’homenatge a les víctimes d’una cruenta ferida col·lectiva. [+info]
->El cos més bonic que s’haurà trobat masi en aquest lloc, Teatre Romea. Des del 24 de setembre De Josep Maria Miró. Dirección Rafael Alberti.
Pere Arquillué protagonitza aquest monòleg a set veus sobre un petit poble, els seus habitants i els seus secrets. El cos d’un jove de disset anys, apareix mort, vestit únicament amb un banyador vermell i unes vambes d’esport al mig d’un camp de farratge. La troballa d’aquest cadàver inicia aquest text per un únic intèrpret, on a través de diverses veus, com si es tractés d’un ritual d’exorcisme, ens endinsarem en aquest fet i el bellíssim paisatge rural d’un petit poble on, aparentment, mai passa res .[+info]
Els millors musicals de la temporada.
->The producers; Teatre Tivoli, del 28 de setembre al 20 de novembre; de Àngel Llàcer i Manu Guix
Max Bialystock és un productor de Broadway arruïnat que, juntament amb el jove comptable Leo Bloom, ordeix un pla per fer-se rics. La idea és aconseguir finançament per posar en marxa un musical i aconseguir que sigui un desastre per quedar-se amb els diners. El títol de l’obra amb el pitjor guió, pitjor equip i els pitjors actors? ‘La primavera de Hitler’. Paradoxalment, aquesta comèdia de Mel Brooks, que va arribar a Broadway el 2001 (la pel·lícula original és de 1967) és el musical que més premis ha rebut de la història. S’espera que aquest musical tingui més exit encara que els anteriors . Compreu ntrades amb antelació: hi ha descomptes per grup. Fotos de David Ruano. Mireu la Web del Tivoli .[Consultar crítica de Borja Duñó a Time Out]
->Lola, el Musical, Teatre Apolo, des del 31 d’agost al 24 de setembre.
Un espectacle amb música en viu, ple de creativitat, color i amb 30 artistes en escena. Un musical complet d’emocions i records mimant i tractant amb afecte i admiració i com a no dedicat a aquesta gran artista a través de les seves cançons, passions i anècdotes més divertides.. Verónica Carmona es fica en la pell de la gran Lola quan fa cent anys del seu naixement, en un muntatge que recrea l’època compresa entre els anys 50 i els anys 70. Des dels seus començaments, fins al seu final, mimant i tractant amb afecte i admiració i com a no dedicat a aquesta gran artista: La Gran Lola [+info]
-> Un amor particular . Teatre Condal, Des del 26 de setembre al 15 de novembre.
Una comedia musical d’Albert Solà i Andrea Mir, Direcció: Jumon Erra, Amb Mara Jimenez i Xavi Navarro. L’Ada i el Xavier són dues persones molt diferents, que viuen en galàxies llunyanes dins la mateixa ciutat, i que passen per un moment personal molt delicat i difícil. L’encontre el provoca una necessitat mútua: el Xavier necessita unes classes particulars peculiars i l’Ada les pot oferir. El Xavier és un empresari d’èxit, un pare de família que viu a un barri acomodat de la ciutat. Aparentment, la vida li somriu, però la relació amb la seva dona fa aigües i una profunda sensació de vida esmorteïda l’envaeix: [+info]
->L’alegria que passa.Torna al Teatre Poliorama, al 9 de desembre fins el 28 de gener 2024. Obra de Dagoll Dagom. Una idea d’Anna Rosa Cisquella. Text i direcció d’escena: Marc Rosich. Impressionat la interpretació, cant i domini de l’escena, d’Àngels Goyalons, així com de tota la companyia d’artistes joves cantants i ballarines. Molt recomanable com història i com musical! [+info] Dagoll Dagom va presentar al Poliorama fins a finals de maig l’últim espectacle de creació de la seva trajectòria, i va conseguir un èxit aclaparador. Després d’haver treballat amb textos d’Àngel Guimerà, Mercè Rodoreda o Pere Calders entre d’altres, la companyia torna a portar un clàssic de la literatura catalana a la contemporaneïtat a través de la dansa, la música i el teatre. L’alegria que passa de Santiago Rusiñol va ser estrenada al Teatre Romea l’any 1898 i fou un referent per a moltes companyies del territori, esdevenint un dels espectacles més representats de l’època. En reservar entrades amb antelació perquè és l’últim espectacle de creació de la històrica companyia. [Consultar la gira de l’obra per Catalunya]
Les millors obres als teatres més petits.
->Miercoles que parecen jueves, La Gleva Teatre. Des del 19 setembre a l’1 d’octubre. Dirigida per Mario Gas, amb Clara Sanchís.
Una obra molt recomenable, en que l’actriu sap com conquistar al públic, enganyar-lo i portar-lo al seu terreny, i sap com emocionar-lo o fer riure. Un thriller amb to de comèdia, o una comèdia amb fons de thriller, que posa en escena grans temes de l’univers de Juan José Millás, amb humor i lluminositat: El poder de la literatura, la imaginació, la realitat i els seus deliris, l’estranyesa com a font de saber o el qüestionamient de la pròpia identitat.No us la perdeu! mireu el vídeo. Desde Món Comunicació oferim esntrades amb descompte.[+info]
->Private, Teatre Gaudi, del l’1 al 24de setembre
La Laura i l’Albert són cosins llunyans convertits en germans després de la mort de la mare de la Laura. Ara viuen en un pis petit amb la mare de l’Albert.
Els dos joves sobreviuen dins un pis on no hi ha espai per a la intimitat; perquè malgrat que decideixin la seva privacitat a Instagram, a casa sempre són tres. Són tres per a esmorzar, però també per a decidir qui es dutxa primer, quina música escoltar o quan masturbar-se. Quin és el límit de la intimitat i qui t’hi prepara? [+info]
-> La muda, Sala Fenix, del 4 al 22 d’octubre. Direccio: Raque Arnaiz i Marina Guiu.
Març de 2021. Islàndia. El volcà Fagradalsfjall entra en erupció. Portava avisant varis dies, va fer tremolar la illa tantes vegades que el terra es va tornar inestable i al final va explotar. Uns dies desprès M tambè va explotar. Va pensar que denunciar a l’home que abusava d’ella quan era una nena havia de deixar de ser algo sols seu. I va entrar en erupció. I va començar a pintar tota aquella lava i a vomitar sense mirar a qui tacava. [+info]
->Despertar. Dau al Sec. Del 15 al 22 de setembreDe la cia Didascàlia Teatre
A partir de l’obra Awakenings i d’altres llibres d’Oliver Sacks, l’espectacle s’endinsa en l’experiència profundament emocionant d’uns malalts que, després de passar-se trenta, quaranta i cinquanta anys en un estat pràcticament letàrgic, es “desperten” novament a la vida gràcies a una nova droga experimental, la levodopa. Les complicacions esdevenen insuportables.,[+info]
->La Cancó de sempre. Eolia Teatre. Del 6 de setembre al 24 d’octubre
Què ho fa que són aquelles cançons senzilles sentides en el bressol les que més em commouen? Què ho fa que sempre vull tornar a casa, fins i tot, quan el camí ja s’ha esborrat? Què ho fa que estimi la meva terra com el nadó estima el batec de la seva mare? [+info]
->Cat falling. Teatre Akademia, des del 31 d’agost a l’1 d’octubre.
->Cat Falling (aka Katfollin), és una comèdia intergeneracional que retrata amb humor una curiosa relació basada en la tolerància. La Rita té 25 anys, ha acabat la carrera d’antropologia. Per subsistir dóna classes de bateria. També és la percussionista d’un grup de Rock Punk anomenat Cat Falling (pronunciat: que et follin). Lluita per obrir-se pas en una societat inestable i injusta. De Ricard Borrás, i treballa amb la seva filla Aina Borrás,[+info]
->Victorina, al Teatre Akademia, des del 18 d’octubre fins al 5 de novembre, de Eva Hibernia, al Silvia Marsó y Gracia Fernández.
Què és això que es mou en mig d’aquest laberint d’objectes i deixalleries? Sembla un animal, però parla i sedueix… és una dona! Es diu Victorina, i amb la seva irreverència i vitalitat està disposada a fer-nos tremolar de passió. El vell truc de la vida… ah, ella sap molt bé com rescatar de l’oblit allò que encara està ple de sentit i emoció i… hop hop hop!, fer-lo aparèixer de nou davant els nostres ulls meravellats. [+info]
.>¿En que momento me hice la moderna y quise ser madre?; Teatre del Raval, del 30 d’agost al 15 de novembre. Dirigida per Rocío Quesada. Amb Maite Besora (Veu en off), Sheila Fernández, Emma Henríquez, Anna Mitjans, Marina Mora, Dúnia Pellisa, Rocío Quesada
Alguna vegada t’has preguntat què significa realment ser mare? Com ens transforma i com ens enfrontem als seus desafiaments? Prepara’t per a riure, plorar i reflexionar mentre “En qué momento me hice la moderna y quise ser madre” s’endinsa en un viatge íntim i revelador a través de les experiències i emocions de les sis actrius protagonistes en el seu camí cap a la maternitat. [+info]
->Rovira v. Rodriguez, Sala Versus Teatre, del 20 de setembre fins al 15 d’octubre La família Rovira visita la família Rodríguez. La Mercè i la Sílvia, les matriarques d’ambdues famílies, han propiciat la trobada. Les dues dones s’estimen i ara només falta que les famílies es coneguin. Totes dues estan molt nervioses i amb la il·lusió que tot surti bé. Però no serà fàcil. Cada família traurà a la llum un univers de tradicions, secrets, judicis i prejudicis, generant situacions tant hilarants com angoixants [+info]
Obres que tornem, o ja es van estrenar al GREC
-> Els gossos, Teatre Borràs. , del 15 de setembre al 15 d’octubre. De Nelson Vakente, amb Merce Aranega, i sandra Moncús, entre altres. Es va estrenar al juliol amb gran èxit al Grec. Una celebració familiar destapa un laberint de secrets enterrats en l’ànima fosca de la quotidianitat. Històries d’amors, odis i ressentiments, gravats en les mirades dels gossos de la infantesa que ara es projecten al present. Secrets del cor. Records distanciats pel temps. Què som? Què hem fet? De què tenim por? [+info]
->Laly Simon, torna des del 6 de desembre al Romea.
Lali es una gran estrella reconocida y querida por su público. No es exactamente una actriz, sino una comedianta. Y más concretamente, una monologuista. Sus shows, divertidos, irónicos, y también desgarradores, deleitan a las espectadoras en los teatros y también en televisión. [+info]
->La Trena, torna des del 1 de febrer 2024, al Teatre Goya
Nova oportunitat a partir de febrer de 2024 per veure l’adaptació de La Trena, de Laetitia Colombani per part de Clara Segura, Cristina Genebat i Marta Marco. Un fulgurant èxit editorial que ha estat durant mesos al capdamunt de les llistes de vendes i ha conquistat la crítica i el públic.[+info]
->América, torna des del 9 de desembre al Teatre Villarroel.
Julio Manrique dirigeix Amèrica, de Sergi Pompermayer, un espectacle per mirar el nostre passat, el dels burgesos catalans, que traficàven amb esclaus africans i com això ens obliga a replantejar-nos la idea que tenim de nosaltres mateixos com a societat. Una proposta amb un repartiment encapçalat per Joan Carreras, Tamara Ndong i Mireia Aixalà. [+info]
->FitzRoy, quatre dones a límit, al Teatre Borràs. Torna el 20 de desembre. Va superar amb èxit la seva estrena, i molta gent es va quedar amb ganes de veure’la.
Motl recomanble aquesta comèdia de Jordi Galceran (El mètode Gronholm) dirigida per Sergi Belbel i protagonitzada per quatre actrius de primer nivell; Sílvia Bel, Míriam Iscla, Sara Espígul i Natalia Sánchez. [+info]
*INFO SOBRE LES ESTRENES