Amb el lema, “SI a l’envelliment NO a la discriminació per edat!” es reivindica l’experiència.
El passat 18 de març la Organització Mundial de la Salut (OMS) va presentar el primer informe mundial sobre edatisme, de forma telemàtica: Amb el títol: «Una conversa mundial sobre la discriminació per l’edat», es va parlar sobre com pensem, sentim i actuem amb relació a l’edat i el fet d’envellir, i es va destacar la importància de abordar el que passa perquè afecta a molta gent i aviat afectarà a tothom. La coalició d’organitzacions mundials formada per l’OMS, l’ONU i la UNFPA, van llançar una campanya mundial per a combatre la discriminació per edat. Amb el lema, “SI a l’envelliment NO a la discriminació per edat!”, s’ha popularitzat en Twitter el hashtag #AWorld4AllAges.
La discriminació per edat és tan omnipresent que està arrelada en les nostres institucions en les nostres relacions i tenim internalitzat mentalment allò que, “ja no tenim l’edat per a fer segons que coses”. Aquesta discriminació per edat afecta persones de tot el món. L’edat és el primer que observem en les persones. L’edatisme es refereix als estereotips (com pensem), els prejudicis (com ens sentim) i la discriminació (com actuem) cap a les persones en funció de la seva edat. Pot succeir a les persones en qualsevol moment de la vida quan se’ls considera “massa joves” o “massa majors”. La discriminació té conseqüències greus per a la salut, el benestar i els drets humans de les persones.
Però la bona notícia és que la discriminació per edat la podem combatre, i superar. Tres estratègies han demostrat la seva efectivitat per a abordar-la. A través de la política i la legislació, les intervencions educatives, i amb la promoció del contacte inter-generacional.
L’OMS ha elaborat un informe sobre l’edatisme, amb la col·laboració de diverses agències de Nacions Unides (Oficina de Drets Humans, Departament d’Assumptes Econòmics i Socials i Fons de Població). El seu objectiu és cridar l’atenció sobre l’augment de la discriminació per edat cap a les persones majors, però també cap als joves. [L’infome està en àngles. Mireu OMS]
Amb la pandèmia es compadeix a les persones grans
La pandèmia de COVID està afectant a totes les nacions sense distinció, i s’ha passat de la “invisibilitat” a la compassió. Els majors de 65 anys han pagat el preu més alt (92% de mortalitat a França, 90% a Suècia, 89% al Regne Unit, i xifres similars al nostre país). Aquesta situacio ha coincidit amb el 20 aniversari de la Declaració dels Drets de les Persones Grans en la Carta Europea. Per aquest motiu, la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia, igual que altres 42 organitzacions de 29 països diferents, es van sumar a la iniciativa de la Societat Francesa de Geriatria i Gerontologia, llançant l’eslògan “#OldLivesMatter” per a lluitar contra l’edatisme i sensibilitzar als ciutadans, als mitjans de comunicació i a les institucions a la recerca d’un més gran respecte cap a les persones de més edat.
La SFGG, en unió d’altres societats científiques europees i americanes, va llançar una campanya de sensibilització global sobre els drets de les persones de 60 anys o més. Per fomentar el dret de les persones majors a portar una vida digna i independent i a participar en la vida social i cultural” (dret que no era present en la Declaració Universal de Drets Humans). Ho fan a través de 3 vídeos disponibles en anglès, espanyol, italià, portuguès, rus, alemany i francès “Old lives matter” (Les vides velles importen) creats per Jean-Paul Lilienfeld (director de “La Journée de la Jupe” (2010) amb Isabelle Adjani, premiada amb un Cèsar pel seu paper) que representen altres tants casos de racisme ordinari i universal, presentats en un to humorístic i inusual, i així ho expliquen: “volíem mostrar que l’edatisme és una forma de discriminació tan habitual que ja ni tan sols es percep” (Consultar vídeos, a baix).
Es compadeix a les persones ancianes com més propenses al contagi – cal recordar la tragèdia de les residències- i perquè moltes van morir al ser considerades molt velles i no van ser enviades a hospitals, això va dmostrar que pot ser no són considerades com a iguals.
D’altra banda, és ben sabut com s’estigmatitza a les dones majors pel seu aspecte, i se’ls aconsella tota mena de cremes i productes -per a eliminar arrugues- i sentir-se joves. I per si no fos prou, en la situació actual jubilat-jubilada s’associa a una suposada “ineptitud” davant les noves tecnologies. I en comptes de valorar la experiència, a vegades només provoquen rebuig i desconfiança. Es fa prevaler sempre el culte a la joventut mentre es demonitza permanent la vellesa. I s’oblida que el 2050, les persones de 50 anys i més seran 2.000 milions. [+info]
La representació en la publicitat és discriminatòria
Marta Jurado va publicar un interessant article a l’agost del 2019, sobre el projecte #OVER del Club de Creatius, que reflexiona sobre els estereotips femenins a erradicar, i es refereix als “pecats” de la publicitat en la representació de les dones grans.
Ni daurats, ni piscines, ni cops de maluc, ni ‘morritos’ a la cambra…El 75% de les consumidores no es veuen identificades amb el que reflecteixen les marques publicitàries. Les dones reals són molt més diverses, se surten dels cànons de la perfecció, valoren els seus rols més enllà de la seva casa, la seva família o la seva edat i demostren al món que elles també poden ser models. Són les conclusions de l’anàlisi elaborada pel Club de Creatius (@clubdecreativos), associació que reuneix els professionals que treballen en publicitat a Espanya, en col·laboració amb l’Institut de la Dona per a reflexionar sobre la representació negativa de rols femenins en el sector publicitari i erradicar-los.
L’exercici s’ha materialitzat en un llibre doble #OVER , que recull la reflexió de la indústria i les propostes per a dur a terme un canvi; i d’altra banda, un diccionari visual del segle XXI. “Amb la rèplica: “Hola, tu a mi no em coneixes”, es vol convidar a la reflexió d’una forma visual sobre quines idees tenim associades a rols com a mare, amiga, nena o àvia. Per a això, 250 artistes de molt diferents camps van exposar la seva visió a través de campanyes simulades la varietat de significats que amaguen aquestes paraules. [+Info]
També en la revista 65 i més, Antonio Castillejo, es va referir a la publicitat, que alimenta tots els estereotipus possibles sobre les persones majors, abundant en allò del fet que ja no tenen edat per a fer tal o tal altra cosa. El sector del màrqueting i la publicitat és molt edatista en si mateix”, assegura Helena Márquez de l’agència de publicitat Sra. Rushmore, autora d’un estudi que amb el títol de ‘Representació de les persones majors de 50 anys en la publicitat espanyola actual’, demostra que les persones majors en la publicitat són poc visibles i a més estan mal representats i s’explica que només l’11% dels personatges que apareixen en els anuncis emesos en televisió supera els 50 anys malgrat ser ja gairebé 18 milions de persones al nostre país, més d’un 38% de la població total. I la visibilitat és encara menor en el cas dels majors de 65 anys, tan sols un 3% i ridícula en el cas de més de 75 anys, un escàs 1%. [Mireu 65ymas]
Per aquestes dates d’agost 2019, Cristina Sen, en La Vanguardia, també parlava de la discriminació per edat, i anunciava que entitats científiques, mèdiques i socials clamen contra l’edatisme, i els prejudicis. Més de 40 societats científiques i sanitàries del món van signar un Manifest i avisen que les persones que reben missatges negatius sobre l’envelliment viuen 7,5 anys menys que les altres.
“Vaig dir vell, mai vaig dir marieta. No et preocupis, no em referia als negres sinó als vells. Ah! Et refereixes a una dona vella, pensava que eres sexista…”. Són frases extretes dels tres vídeos que acompanyen la campanya “Old lives matter” (Les vides velles importen) impulsada per més de 40 organitzacions científiques, sanitàries i socials de tot el món per a sensibilitzar a la població i lluitar contra l’edatisme, la discriminació contra la gent gran basada en falsos prejudicis instal·lada en totes les societats.
Són frases d’una discriminació tan interioritzada que a penes ningú s’adona de la vulneració dels drets de les persones majors, de com les hi denigra. Es combat l’homofòbia, el racisme i el masclisme, com queda recollit en els vídeos, però l’edatisme ni es reconeix. [Consultar La Vanguardia]
Però no tot és negatiu. Les persones majors consumeixen, compren i fan viatges … I això l‘INSERSO l’ha d’aprofitar (després de més d’un any sense poder promoure les seves sucoses ofertes) i té un espai especial per a elles i per a ells, que “tothom té dret a divertir-se i ser tractat amb dignitat i per a això han creat les Ciutats Amigables.
Mireu vídeos
*Vídeo 1 – Sexisme: https://youtu.be/l2UgIket91E
*Vídeo 2 – Homofòbia: https://youtu.be/qjER-RYBV64
* Vídeo 3 – Racisme: https://youtu.be/DIjJycGBQtk
Mujeres mayores, a El Telegrafo de Ecuador