Ja estaven acostumats al fet que tots els candidats a la presidència del Govern espanyol fossin només homes…

Però ja és hora de qüestionar-lo. I aixó  és el que fa Joana Gallego en el seu article d’opinió publicat a Público i a la Independent.

Sis són els que són, els que es van presentar per caps de llista dels partits d’àmbit estatal que aspiraven a  ser presidents de govern: Pedro, dos Pablos, Albert, Santiago i Íñigo, als quals hi cal afegir Gabriel i Aitor d’àmbit autonòmic, dels partits més votats (*).

En nom de JxCat va ser una dona perquè el que havia de ser número uno és a la presó. En total el 63% de caps de llista de totes les províncies van ser homes (portal Maldita.es amb dades de BOE).

Normal oi? De totes maneres no cal preocupar-se, ja que tots som persones i iguals; i a més això de ser dona o home avui dia ja està passat de moda, és una antigalla. Qui sap si dels 8 candidats algun d’ells se sent dona, per què no? si ara el que defineix la identitat de gènere és el sentiment íntim.

(Photo by PIERRE-PHILIPPE MARCOU / AFP)

Els homes poden perfectament posar-se en el nostre lloc: saben el que se sent quan guanyes menys que ells; el que passa quan et rebutgen en un lloc de treball perquè pots quedar embarassada; el que és organitzar la intendència a casa al mateix temps que complir vuit hores de treball; saben molt millor que nosaltres el que és tenir una menstruació dolorosa, portar nou mesos una criatura a l’úter i sobretot saben el que és parir i més encara, cedir-lo a uns tercers que es troben a mil quilòmetres de distància; i si no ho saben el inventen com aquella famosa imatge de la parella de gais que, com en el Conte de la minyona, simulava haver tingut una criatura (veure aquí) mentre la partera de veritat apareixia a un costat com si hagués estat de visita. Quant dolor va haver de experimentar aquell home pelut mentre la dona empenyia [Continúa La Independent].

(*) L’article també s’ha publicat a Público, on J. Gallego és articulista