El ciberassetjament ho pateixen dones professionals de diverses feines, però en el camp del periodisme és especialment greu perquè té un objectiu molt clar, desprestigiar-les com a professionals i qüestionar la seva feina, per tant afecta a la llibertat d’expressió no només d’elles sinó al dret a la informació de tota la ciutadania.

A l’auditori del Parlament de Catalunya va tenir lloc  dilluns 23, un acte de denúncia reivindicatiu amb el títol “El ciberassetjament a les dones periodistes, una forma de violència creixent” amb la sala plena de gent, la majoria representants d’entitats i grups professionals. Van parlar de la seva experiència personal un grup de reconegudes periodistes, així com dones representatives d’organitzacions de la professió periodística. Totes les participants van estar d’acord en que una de les formes de violència que més ha crescut en els darrers anys contra les periodistes ha sigut l’assetjament a les xarxes, que es suma a l’assetjament sexual i al lloc de feina, i així com a d’altres discriminacions laborals preexistents.

L’acte va ser presentat per una de les promotores de l’acte, la periodista Sara González, redactora de El Periódico de Catalunya, i que ha patit ciberassetjament arran de publicar un reportatge sobre l’abús de poder exercit pel diputat de Junts Francesc de Dalmases; la Sara va ser molt rotunda a la presentació: “Us imagineu anar pel carrer i que desenes, centenars o milers de persones us insultessin o amenacessin de forma sistemàtica? Això passa a les xarxes: s’acarnissen especialment en les dones i té un impacte personal fort i invisible”. El 73% de les dones periodistes han patit o pateixen aquesta violència per les informacions publicades en el seu exercici professional, segons un estudi de la UNESCO. “Ni callarem ni ens faran callar” conclou Sara González.

Per saber què fer quan es pateix aquesta violència cal consultar la Guía en 6 idiomes que ha publicat la UNESCO amb recomanacions sobre com es pot lluitar i compartir la denuncia de la violència online contra las periodistes.

Abans de la lectura del Manifest final de l’acte, van exposar l’estat de la qüestió Magda Gregori, en representació del Col·legi de Periodistes; Marta Corcoy, de l’Associació de Dones Periodistes; Laia Serra Valls, del Sindicat de Periodistes, Elisenda Rovira, del Grup Barnils i Laia Serra Perelló, advocada penalista experta en violències masclistes digitals.

Posteriorment, es va realitzar una taula rodona amb Mònica Terribas, Cristina Puig, Gemma Herrero i Ariadna Oltra, moderada per Laura Aznar. Totes quatre van explicar experiències en primer persona que han patit a les xarxes arran de la seva feina i de la seva exposició mediàtica, i han denunciat com de soles s’han sentit i la situació d’indefensió en que es van trobar.

Els assajadors no toleren que tinguin poder

Cristina Puig, que durant la seva feina al front del programa FAQS es va haver d’acostumar-se que cada nit al finalitzar l’emissió les xarxes s’omplissin de insultes cap  a la seva persona, va explicar que:  “En les xarxes  la gent d‘ultradreta’ és es especialment activa, i organitzen un veritable exercit per treure’t del lloc”. Totes han vist  com el món virtual es pot convertir en una autentica bogeria, on hi ha violència i maltractament psicològic, perquè saben que ningú els va parar.

La soledat de les periodistes a les xarxes.

“Hi ha empreses que es dediquem això- segons va comprovar Puig- Vaig fer una entrevista a un periodista rus, que  va confirmar que ell cobrava d’una empresa per carregar-se assíduament la nostra feina. Les dones que fen una feina publica, en tots el camps, haurien d’estar mes protegides, al nostre entorn, jurídicament i per les institucions”.

Ariadna Oltra, periodista, que ara porta els matins tv3, també es vol mantenir allunyada de les xarxes: “Ens protegim com podem. Està bé, tenir més presència i participació a les xarxes, però hi ha èpoques que a nivell personal es millor la invisibilitat”.

Segons l’advocada Laia Serra “L’ús sense respecte de les xarxes és un problema actual de tota al societat, i cal una reacció social en contra d’aquesta “delinqüència real, encara que s’oculti al darrera identitats falses. No és pot tolerar ni girar l’esquena, perquè és una violència més envers les dones. Cal canviar els protocols i facilitar els judicis i investigar a fons als autors”.

Ser activa o no a les xarxes  es una opció que pots escollir a vegades, sobretot, si tens al darrera un equip o una empresa que ho entenc, però la majoria de les periodistes de diversos mitjans, i les que són freelance, per la seva feina necessiten tenir presència a les xarxes, com es el cas d’Herrero “M’he sentit molt sola. En privat tothom et fa suport però en públic ningú es manifesta. A nosaltres no ens serveix la recomanació de que no t’ho miris les xarxes, aquesta no es la solució. No pot ser que per l’exercici de la professió les dones es sentin vulnerables, i tractin d’evitar el protagonisme per no sentir-se culpables de provocar reaccions que estan perfectament orquestrades i organitzades”. Herrero que ja va denunciar fa temps l’assetjament que patia a través d’un projecte del Sindicat de Periodistes, dirigit  aconscienciar sobre al violència en línia que pateixen les periodistes esportives  va explicar la seva situació en un acte públic organitzat pel mateix SPC, que “l’assetjament altera la teva confiança i autoestima”. I recorda que “ anava a les tertúlies tremolant. Al periodisme esportiu són més forts els atacs i a les periodistes d’altres sectors, i encara se’ns ninguneja i se’ns menysprea privat i públicament”, expresa Herrero.

Herrero acaba explicant que en el seu programa a Catalunya Radio li van dir que no parlés de l’assajament, perquè això no tenia res que veure res amb el futbol, però ella explica que va amenaçar de no fer l’últim programa de la temporada, i al final la van deixar parlar.

La FESP va denunciar la violència digital 

La lluita contra l’assajament ve de lluny. Precisament, la periodista, feminista, i experta en ecologia, Laia Serra, responsable de l’àrea de les dones del Sindicat de Periodistes (SPC) va destacar que al 2009 des del el sindicat i organitzacions europees com la FESP ja vam desenvolupar una campanya publica denunciant l’assajament a les periodistes. “Cal reconèixer el treball – explica-que es porta fent des de les organitzacions sindicals de periodistes a nivell estatal, europeu i internacional, que des de fa temps demanem a empreses i entitats que preguin mesures per protegir les periodistes que ho pateixen, que s’incloguin protocols específics a través de la negociació col·lectiva, i s’aprovin en convenis col·lectius i que s’apliquen veritables plans d’igualtat”.

Precisament, la FESP (Federació de Sindicats de Periodistes a nivell estatal) ha desenvolupat a l’últim trimestre del 2022, un projecte europeu coordinat per la seva Vice-Secretaria General, Elena Tarifa, , en el marc del qual s’ha realitzat un estudi a través de les enquestes fetes a dones periodistes i a dones i homes freelance. Es va comprovar que 47,9% de les dones periodistes enquestades manifestaven haver patit algun atac o agressió sexista en alguna ocasió. Mireu https://fesperiodistas.org/la-situacion-laboral-y-profesional-de-las-periodistas-y-las-los-freelance-empeora-tras-la-pandemia/

A l’enquesta, doncs,  s’ha pogut identificar que les dones professionals de la informació són objecte de violència masclista; així, el 46,9% de les periodistes que van respondre ha manifestat haver sofert algun tipus d’assetjament o atac sexista. D’elles, el 48,5% ha indicat que van ser insults sexistes durant el seu treball; més greu encara és que un 35% d’elles diu haver sofert assetjament laboral per raó de sexe i un 26,5% diuen haver estat víctimes d’assetjament sexual en el seu entorn de treball

Cal destacar dels resultats d’aquesta enquesta les alarmants dades sobre violència en línea contra les periodistes:  “Pel que fa a les noves formes de violència, el 32,4% ha dit haver patit amenaces o insults a les xarxes socials i el 16,2% que ha patit ciberassetjament. Així, s’identifica la violència en línia com una de les amenaces més preocupants per a la seguretat i el treball de les periodistes, així com per a la igualtat als nostres mitjans i per a la llibertat d’informació”. (Mireu article relacionat a Moncomunicació).

Què cal exigir a la professió i empreses?

Segons Mònica Terribas, “volem que el ciberassetjament sigui una prioritat: el patiment i dolor que hem escoltat avui és intolerable, a això n’hem de plantar cara. Cal acabar amb el silenci i perseguir als seus autors”. Per l’Ariadna Oltra: “els drets humans no es discuteixen, es defensen, i aquí no hi podem dubtar; hem de ser fermes i no fer cap pas enrere. cal educació , educació i pedagogia social” .I segons Gemma Herrero : “És fonamental donar suport a les dones, sentir-te acompanyada per companys i institucions. No pot ser que des dels mitjans no ens facin cap cas: els mitjans s’han de posar les piles i ho facin JA” . Cristina Puig ho té clar: “Cal suport legal i aconseguir la complicitat no només del gremi sinó de tota la societat; però sobretot de l’empresa, i si és necessita un suport psicològic i legal que el posin”.

A l’acte es va demanar la difusió del Manifest que van llegir  4 periodistes, amb un text que signen el Col·legi de Periodistes de Catalunya, el Col·lectiu Ciutadella, el Sindicat de Periodistes de Catalunya, l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, el Grup de Periodistes Ramon Barnils, #OnSónLesDones i el Màster de Gènere en Comunicació de la UAB.

Enllaços a WEBS i Xarxes

Manifest que insta mitjans i institucions a combatre el ciberassetjament a les dones periodistes

Visualització Vídeo Acte Parlament

Sindicat Periodistes: https://twitter.com/periodistescat

Col.legi Periodistes de Catalunya

FESP Periodistas

Notícies i articles relacionats

Tv3

ARA

Nació Digital