Els periodistes  palestins segueixen denunciant que els els bombardejos no paren

Cal iniciar aquest article amb una mala notícia d’última hora. Netanyahu ja ha firmat l’acta oficial dels acords, i sembla que el diumenge 19 esposen en marxa la priemra part desl acord. Esperem que l’esperança sobre el fi del conflicte no quedi en orris, perque  de moment Israel ha seguit  bombardejant la Fraja de Gaza

El 15 de gener des d’Al Jazeera demanaven prendre’s l’acord d’alto el foc amb “cautela”,  ja que per a prosperar “hi ha múltiples coses que han de succeir simultàniament: l’ajuda humanitària, l’intercanvi de presoners i captius, el retorn de les persones a les seves llars i tota la resta” i així ho explicava,  l’analista Marwan Bishara. Però les notícies d’avui dijous 16 malauradament semblen pitjor encara, ja que posen en qüestió que el diumenge 19 es pugui iniciar l’alto el foc . D’altra banda, la periodista especialitzada a Orient Mitjà Olga Rodríguez recordava en xarxes socials que els termes de l’acord són similars als aconseguits en les negociacions de maig i juliol, condicions que llavors Israel no va acceptar, sobretot, diu, perquè Biden “no va pressionar”. La fragilitat d’aquest possible alto el foc és alta“, remarca Rodríguez: “De moment només s’abordarà la primera fase de l’acord i existeix un risc molt alt que qualsevol incident serveixi d’excusa perquè Israel llanci més atacs i mantingui la seva ocupació il·legal, com a Cisjordània i Jerusalem Est””[+info a El Salto]

Fins ara han mort 147 periodistes i treballadors de la comunicació

La cadena de televisió Al Jazeera Mitjana Network continua demanant a les autoritats d’ocupació israelianes  atendre les sol·licituds d’evacuació mèdica dels seus camerògrafs Fadi Al Wahidi i Ali Al-Attar, i denuncia que és necessària una pressió internacional més efectiva per a aconseguir el seu trasllat a un centre sanitari adequat: “la negativa rotunda del govern d’Israel, provocarà la mort dels dos periodistes que van resultar greument ferits i el seu estat de salut continua empitjorant després d’un atac de les forces d’ocupació israelianes fa gairebé dues setmanes”.  Avui encara no se sap més sobre aquest tema. Aquest és un dels ultims casos que estan passant als periodistes a Gaza, pero  es gairebe imposible saber res mes. Fins ara s’han comtabilitzat uns 147 periodistes morts, i cadascu te una historia al darrera que no coneixem.

L’article que va publicar al ARA,  la periodista Cristina Mas: Jugar-se la vida per informar: així treballen els periodistes de Gaza,  emociona i et fa entendre molt be perquè cada vegada sabem menys del que passa realment al interior de Gaza. Entre altres, entrevista a Abu Salim, que porta el Sindicat de Periodistes de Palestina i  destaca que la informació que poden produir a Gaza és insuficient per explicar la magnitud del desastre: “La guerra no només són bombes i trets; és la manca d’aigua i menjar, és viure amb milers de persones en una escola convertida en refugi, són malalties… hi ha milers d’històries. Però per escriure una història t’has de moure, i moure’t a Gaza vol dir morir”.  És molt recomanable llegir el article complet i no mirar a altra banda. mirar enllaços de baisx).

Cal recordar que al desembre de 1923, la periodista Olga Garcia va publicar a Report.cat, l’article Veus silenciades“, sobre la jornada que es va realitzar al mes de març 2024 al Col·legi de Perioodistes, que en aquelles dades ja arribaven a 100 els periodistes morts a Gaza, article en el que  va reproduir l’entrevista a Youmna El Sayed, periodista des de fa vuit anys, que era la corresponsal d’Al Jazeera a la Franja pels seus canals en anglès. És també mare de quatre fills. Segons explicava ” l’equilibri físic i mental –entre ser periodista, ciutadana de Gaza i mare– va ser un pes molt dur de suportar.  La meva família, els veïns i la gent que estimo em tenien por perquè els que portàvem l’armilla i el casc de premsa érem objectius militars, érem una amenaça”, va admetre en la seva entrevista des d’Egipte, país on recentment s’ha traslladat. Ella va presenciar un bombardeig a escassos metres d’on es trobava, unes imatges que van fer la volta al món.  “Va haver-hi moments- explica la periodista-  que vaig realment sentir que no era capaç de continuar, però sempre hi havia aquesta motivació que em feia continuar. Necessitava amplificar aquestes veus, ensenyar al món el que passava, ser la veu de totes aquestes persones”, va reconèixer. A més, el fet d’informar en llengua anglesa va ser una càrrega afegida per a ella. Era de les poques periodistes que retransmetia al món internacional el que succeïa i, per tant, la seva cobertura es va convertir en un deure moral i ètic.

L’últim bombardeig d’Israel de la primera setmana del 2025 va horroritzar a tothom. Cinc periodistes palestins que estaven dins d’una furgoneta, a la porta d’un hospital, perfectament identificada amb la paraula PRESS, tots van morir calcinats per l’impacte. Els informadors treballaven per al canal Al-Quds, al qual el govern israelià vincula amb Hamás.

Després de conèixer-se la mort dels cinc reporters, un comunicat de l’oficina de mitjans del Govern de Gaza ha instat la Federació Internacional de Periodistes, la Unió de Periodistes Àrabs i “tots els organismes periodístics del món” que denuncien el que ha descrit com a “crims sistemàtics contra periodistes i treballadors dels mitjans de comunicació palestins a Gaza”. El text “exigeix” a la comunitat internacional i a aquests organismes que “protegeixin els periodistes i treballadors dels mitjans de comunicació a Palestina, especialment a Gaza”, “aturin el genocidi” i promouen un judici contra els seus autors. “davant tribunals internacionals”. (+mirar info a baix d’El País )

Segons va informar el Comitè per la Protecció de Periodistes (CPJ)), amb seu a New York,  a finals de desembre de 2024, al menys 147 periodistes i altres treballadors de mitjans han mort d’ençà que es va iniciar el conflicte el 7 d’octubre. Per la seva banda, la Federació Internacional de Periodistes també va comptabilitzar, amb noms i cognoms a 140 treballadors dels mitjans de comunicació morts (130 palestins, quatre israelians, cinc libanesos i un sirià). (* ) Altres fonts eleven la xifra a 220 periodistes, i publiquen llistes amb noms i cognoms) . A aquestes xifres cal afegir-hi quaranta-nou periodistes ferits, dos desapareguts i seixanta-quatre detinguts per les forces de Defensa israelians (FDI). A més, s’han detectat múltiples casos d’agressions, amenaces, ciberatacs, censura i assassinats de familiars.

Cal recordar que al mes d’octubre  2023, un grup de periodistes internacionals, perfectament identificat, van ser bombardejats al sud del Libano,  Issam Abdallah de Reuters, un periodista veterà, va morir a l’instant. La fotoperiodista de l’AFP Christina Assi va perdre la cama dreta a causa de les ferides. Cinc persones més van resultar ferides, entre elles Dylan Collins (EUA), de l’AFP, Carmen Joukhadar i Elie Brakhya (Líban), d’Al Jazeera, i Thaer Al-Sudani i Maher Nazeh (Iraq) de Reuters. L’objectiu eren set periodistes situats al cim d’un turó a uns 2 quilòmetres de les hostilitats més properes. Clarament marcats amb armilles “PRESS” i al costat d’un cotxe marcat “TV”. Un atac deliberat que més d’un any després encara està impune .

Reporters Sense Fronteres continua denunciant que l’exèrcit israelià ataca deliberadament i de forma sistemàtica periodistes palestins i libanesos, així com les seves famílies, en tots aquests mesos. Molts van morir al costat de les seves famílies en atacs directes a les seves cases. Portar l’armilla amb la paraula PRESS, pot significar ser víctima d’un tir al blanc. Al mes d’octubre RSF va incluir a periodistes palestins a la 22 edició del Premis per la Llibertat de Premsa  (veure foto).  Abans  El 2 de maig de 2024, la UNESCO va concedir el Premi Mundial a la Llibertat de Premsa 2024 a tots els periodistes palestins que treballen a Gaza «En aquests temps de foscor i desesperança, volem transmetre un ferm missatge de solidaritat i reconeixement als periodistes palestins que cobreixen aquesta crisi en circumstàncies tan dramàtiques. Com a humanitat, tenim un enorme deute amb la valentia i el compromís amb la llibertat d’expressió»

Cal tenir en compte que el govern d’Israel des de fa més d’un any no permet la presència de corresponsals extrangers a la Franja de Gaza, i per tant la majoria dels morts són professionals locals. Cal conèixer les xifres exactes de periodistes i comunicadores morts, ja que alguns  informaven des de diversos llocs, de forma gairebé clandestina. Segons  Al Jaazera que eleva la xifra de periodistes morts  a 150. Els periodistes a Gaza afronten riscos especialment alts, ja que han de cobrir atacs terrestres israelians continus, devastadors atacs aeris, comunicacions interrompudes i talls d’energia generalitzats.

Dels 46.499 palestins morts: la majoria són dones, nens i nenes.

Es calcula que el 70% dels morts són dones ( sobretot a Gaza). A finals del 2024 es calculava que en poc més d’un any 6000 dones i 11000 nens i nenes havien perdut la vida a Gaza a mans de l’exèrcit israelià. I fins ara s’ha pogut demostrar que alguns del més petits tenien dos forats de bales al front o a la nuca. (Info de Oxfam intermon). 

Cal destacar, la notícia de primers del any, de la destrucció del Hospital Kamal Adwan de Gaza, que va acabar amb l’empresonament del director d’aquest hospital, el Dr. Hussam Abu Safiy, junt al personal sanitari . Fins ara  malgrat la petició de l’OMS queha  reclamat  oficialment que el govern israelià alliberi el metge,  no fan res, nomes diuen que  li acusen de ser un dirigent de Hamas.  Enmig de preocupacions per la seva seguretat i el col·lapse del sistema de salut de Gaza, aquesta reclamació continua  molt activa, per part de companys de la professió y organitzacions mèdiques, que avalen que el director d’aquest hospital només reclamava el respecte a la urgent i necessària feina sanitària.demomentaquest metge  director de l’hospital seguix en pressó.

Mazin Qumsiyeh responsable de Human Rights Newsletter (mazin@qumsiyeh.org), reprodueix en el butlletí que envia,  el testimoni d’un afectat: “La meva família és grega ortodoxa i el Nadal cau el 7 de gener, però no ho celebrem. però aquest any hem vist amb veritable horror que els bombardejos no s’aturaven”. I així ho resumeix: “Cada dia, Israel mata entre 50 i 100 palestins o més a Gaza, que ja estan patint un patiment insuportable. La immensa majoria són civils que es refugien als camps de concentració, i això desmenteix qualsevol afirmació  sobre que Israel intenta minimitzar el dany als civils i que el seu objetiu es Hamás”.

Però no és només a Gaza, també a  Cisjordania es mata amb total impunitat, tant l’exèrcit com els colons: Dos nens van ser assassinats pel carrer, a Cisjordània a primers d’any. El ministre d’Interior israelià que està al capdavant de la policia i de Cisjordània (Smotrich) va afirmar que “El nostre pla que faria es que les ciutats palestines  més importants, la majoria destruïdes, formen part de  la zona israeliana, incloent-hi Al-Funduq, Nablus, Jenin i Jabalya. Per la seva part, els palestins no hi estan d’acord amb més anexions, i per exemple,  defensen el  projecte a l’àrea d’Al-Funduq per protegir un ecosistema d’aiguamolls, però això està amenaçat pels plans israelians d’expansió colonial (+info al PDF  24PlaIsrael_first-vernal-pool) .

En el butlletí Human Rigts es denuncia que “grups organitzats de colons, militars i sionistes d’ultradreta estan involucrats en el disseny de “pogroms” i destrucció d’infraestructures al nord-oest de Cisjordània mentre deixen que l’Autoritat Palestina intenti eliminar la resistència al camp de refugiats de Jenin. Aquesta és la neteja ètnica a Cisjordània com a la Franja de Gaza com en el que va passar el 1948 i el 1967 està al servei d’un projecte colonial de desplaçament expansionista i recolzat per Occident”. I aquest pla explica per què l’exèrcit militar d’aquest projecte ha pres ara el control de la major part del sud de Síria, incloses sis principals fonts d’aigua!!! . I al final, al butlletí es pregunten si “s’ha complert la profecia de Shambhala?” [+info a Popular Resistance]

Per entendre millor per què alguns mitjans internacionals segueixen defensant com “antisionisme” la informació del genocidi a Palestina, cal anar a les arrels de la colonització de 1948,  fins, a l’actualitat, i descobrir tant el poder del Lobby Jueu Internacional, que promou amb els plans de futur per la zona, de Netanyahu i el seu govern, que han demostrat clarament que no els interessa negociacions de ningun tipus, ni la veritable alliberació dels 120 segrestats, que sembla segueixen en poder de Hamás. Veritablement, si no es posa en marxa un ‘alto al foc definitiu”, estem davant d’un genocidi, d’una especie de “Solució final”, que defensa el govern i l’exercit, per acabar amb un poble palestí amb territori propi. Tal com explica l’informe publicat per Amnesty internacional, que encara confia en la pressió internacional:  “És cert que durant els últims dos anys sembla que el paradigma internacional va canviant una mica, però el procés de reconeixement internacional dels crims d’Israel continua sent massa lent i continua amb més ombres que llueixes en un context que sempre afavoreix al país jueu”

Les mitjans i les plataformes cesuren les informacions.

Segons explica la periodista Anna Pruna en “El conflicte més mortifer” publicat  a Report. cat: “La forta connexió amb el públic i la gran presència a Instagram de molts periodistes  ha fet aparèixer noves formes de censura vinculades, sobretot, al funcionament dels algoritmes. Els periodistes expliquen que les plataformes amaguen contingut, i Meta (empresa propietària de Facebook, Instagram i Threads) fins i tot ha eliminat perfils força influents, com el de l’activista nord-americà Shaun King, que tenia sis milions de seguidors. Des dels inicis dels bombardejos’ha comprovat que els professionals   que parlen de Gaza públicament i es posicionen a favor d’un alto el foc són censurats. De fet, des d’aquest desembre, Human Rights Watch investiga Meta per concloure que les polítiques de moderació de contingut “silencien, cada cop més i de forma sistemàtica les veus en suport de Palestina a les plataformes de xarxes socials” (…)

Sota el paraigües de l’antisemitisme, que prohibeix qualsevol hostilitat o el prejudici cap als jueus com a grup religiós, s’han eliminat continguts o censurat innombrables discursos. La batalla ideològica per a molts ara, sobretot comunicadors, és explicar la diferència entre antisemitisme i antisionisme, que és l’oposició al sionisme, doctrina que defensa el dret a la construcció d’un estat jueu. De fet, l’organització antisionista més gran del món, i la més activista, és Jewish Voices for Peace, que té a Instagram més seguidors que el mateix estat d’Israel.

En qualsevol cas, “s’ha de desvincular la ideologia de la matança de professionals i civils. Els fets són irrefutables, i l’important ara és que han mort més de 20.000 persones i no hi ha cobertura informativa internacional del que està passant”, conclou en “El conflicte més mortifer “, Garcia Vilanova., i com assegura el periodista britànic Owen Jones –molt crític amb el nul posicionament a favor dels drets humans per part de la majoria dels mitjans de comunicació tradicionals– la comunitat periodística internacional ha de “despertar”. Alguns dels grans rotatius, com el New York Times o el Washington Post, comencen a posar en dubte el que els arriba de la part més poderosa del conflicte, i a investigar per compte propi determinades informacions que no encaixen, despertant així d’un discurs tradicional sobre el conflicte que la població més jove (i informada per xarxes) considera ja obsolet.

___________________________________

Biblio +Info
->EL PAIS, 26/12/24.  Un bombardeo en gaza provoca la muerte de 5 periodistes

->ARA. Cristina Mas .12-11-24. Jugar-se la vida per informar: així treballen els periodistes de Gaza.

->ARA. Cristina Mas: Netanyahu, un cotxe sense frens després de l’eleccio de Trump.

->Cronicle.com: Gener 2025. Hamas pide fin de la guerra esta dispuesta a negociar .

->RTVE.es, 13 gener 2024. Ofensiva israeli  en Gaza contra periodistas.

-Arainfo Aragón, 0ctubre 23. Periodistas en Gaza en Peligro

-AraInfo Aragón- Ooctubre 23 : La hipocresía de Occidente:

->La Vanguardia: 9-11.23 Concentracio 2024 por asesinatos de periodistas en Gaza.

->Report.cat. Olga Garcia, 08/03/24: Gaza, entre la mort i la censura.

->Report.cat: Anna Pruna, 29/12/23. : El conflicte més mortifer.

->Report cat. 24/01/24 Veus silenciades.

-> Reporters sense fornteres. +info

-> Comité para la protecion dsls periodistas CPJ

-> Periodistas bombardeados en un ambulancia. Instagram

-> Amnesty internacional +info

–>Intermon Oxfam.  +info

(*)Segons Wear the Peace en la seva Nota en Instagram, de finals d’octubre 2024 eleva la xifra
de periodistes morts a 220, i reprodueix la lista completa. [+info]

->Consultar article anterior sobre la protesta de professionals del periodisme a Barcelona, al Blog de Món Comunicació.

Fotos: Mitjans. A portada: Una dona sosté un cartell en record d’un periodista palestí assassinat a Gaza. EFE