La crisi econòmica que ens ha portat la pandèmia te rostre de dona

Les dones més joves, les més madures, i les que es dediquen als serveis sembla que són les més afectades per l’atur, la dificultat de trobar feina i la precarietat.  Les dades indiquen que la bretxa de gènere en la desocupació restarà un bilió en el creixement mundial.

Encara no es coneixen dades oficials d’atur 2020, pero aquestes dades les publica un article de La Vanguardia, del 7 de juliol, que assegura que la pandèmia s’acarnissa amb les dones treballadores. Elles tenen gairebé dues vegades més de probabilitat de perdre l’ocupació que els homes a causa de la Covid 19. Encara que només el 39% de l’ocupació global es duu a terme pel gènere femení, elles es van portar més de la meitat (el 54%) de les pèrdues d’ocupació causades arran del coronavirus. [Llegir l’article complet a La Vanguardia]

Són les aclaparadores xifres que salin d’un recent informe de la consultora McKinsey. Les conseqüències econòmiques d’aquest desequilibri poden sortir molt cares a l’economia mundial. Aquestes mateixes fonts consideren que si no es prenen iniciatives per a frenar aquesta bretxa de gènere en la desocupació, es restarà prop d’un bilió de dòlars al creixement econòmic global en la dècada vinent. En canvi, si s’apostés per reduir aquestes divergències i s’involucressin les dones en el mercat laboral, el PIB mundial podria guanyar 13 bilions per al 2030. Per què la Covid ha colpejat especialment a aquest col·lectiu?

Un estudi del Fons Monetari Internacional (FMI) aquest setmana assenyala quatre possibles explicacions. Un primer factor és que les dones treballen mes que els homes en els anomenats sectors socials, que requereixen interaccions personals, com a comerç minorista, turisme, esdeveniments.

Però també en branques de l’administració pública, com les cures socials, educació, àrees on les dones representen més del 60% de la força laboral a tot el món. Tots aquests no sols són treballs que han estat molt colpejats pel coronavirus (basti pensar en el tancament d’un restaurant), sinó que són activitats en les quals el teletreball és pràcticament impossible.Una segona explicació és que les dones, comparativament, exerceixen les seves tasques en el sector informal més que els homes (això ocorre sobretot als països en vies de desenvolupament o aquí, com el cas de les empleades de la llar). El fet de cobrar en negre deixa a aquestes dones sense prestacions com les pensions o assegurança mèdica. A l’hora d’acomiadar, és més fàcil prescindir d’aquelles que no tenen contracte.

Mar Gaya, de l’associació 50a50 i de l’Observatori Dona, Empresa i Economia,  subratlla que “la bretxa de gènere s’entrellaça amb la social, perquè les professions més remunerades són aquelles on és possible el teletreball, mentre que les altres, moltes d’elles dutes a terme per dones, han acabat amb pèrdua d’ocupació”. En la seva opinió, la pandèmia ha posat en evidència que les dones són les que més acaben sacrificant-se durant la crisi, perjudicant les seves futures carreres… “La  desigualtat de gènere es pot multiplicar per tres”, comenta aquesta economista, experta en polítiques d’igualdad.  (*)

Segon un article publicat al Diari de Terrassa, les dones joves són les més afectades per les conseqüències econòmiques de la covid19. L’Institut de la Dona va publicar fa uns mesos com la crisi del coronavirus afectarà més les dones i joves: “aquest col·lectiu, dones joves, sofreixen major precarietat i pobresa laboral, la qual cosa les situa en un pitjor lloc per a afrontar un nou període de crisi. A més, alguns dels sectors més afectats, com el comerç, educació, moda, turisme i hostaleria, estan altament feminitzats”. En aquesta línia, Ana Alarcón, responsable dels programes d’ocupabilitat d’Acción contra el Hambre, va  assenyalat en una roda de premsa, que els sectors menys perjudicats, com el tecnològic, estan liderats per homes: “és una realitat que l’actual situació afecta més a les dones joves que als homes per diverses raons, però una de principal és que es dediquen a sectors més perjudicats”. [+info Diari de Terrassa]

D’altra banda, el post confinament ha seguit agreujant la precarietat de les treballadores de la llar:  Moltes dones migrants que netegen cases han perdut  la feina sense tenir opció de cobrar l’atur· A Girona, un grup  d dones d’associacions denuncien que cuidadores de gent gran treballen sense seguretat davant la Covid-19; elles pertanyen a l’associació gironina Dones Endavant, Mujeres Migrantes Diversas i al primer sindicat de l’Estat, Sindillar, exposen la realitat del col·lectiu. Així ho denuncia el col·lectiu, que s’organitza i reivindica drets com ara l’accés a una prestació d’atur, però també la primera administració local gironina que les ha visibilitzat i atès, el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa. La seva directora, Teia Fàbrega, va afirmar que, «a partir de la preocupació dels professionals dels serveis socials per la situació de les cuidadores, vam verificar que era salvatge, d’esclavatge». Ho va fer en una taula rodona organitzada pel Consell de Cohesió i Serveis Socials de Girona amb l’associació gironina Dones Endavant, representada per Jessenia Lagos; Mujeres Migrantes Diversas, en nom de la qual va parlar Carmen Juares, i el primer sindicat de treballadores de la llar a l’Estat, Sindillar, amb Rocío Echeverría de portaveu.[+info Diari de Girona] (*)

17

(*) +Info sobre Mar Gaya a Viaempresa.
(*) Mireu l’article sobre com el Confinament va agreujar la situació de les treballadores de la llar.[+info]
Fotos de La Vanguardia, Diari de Terrassa i Diari de Girona.