Article Publicat a laIndependent. Per Sonia Potoy i J. Palomés

Fa 35 anys que Sylviane Dahan arribava a Barcelona procedent de París. Immediatament es va involucrar en la vida del barri que la va acollir conjuminant la lluita veïnal amb la seva militància feminista. Ha estat l’ànima de les vocalies de dones de l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample i de la Federació de l’Associació de Veïns de Barcelona (FAVB).

Com vas arribar a Barcelona?
Soc filla d’una família d’immigrants algerians que van emigrar a França. A París, vivia amb un català refugiat de la dictadura de Franco. En aquest temps tenia vint anys i vaig experimentar una cosa sensacional: el maig del 68 que va fer tremolar la França conservadora. Allò no va significar només un moviment juvenil. Va ser una vaga general que va paralitzar el país durant un mes. Vam fer tremolar el poder. Això em va marcar. A França vaig viure diversos anys i allà vaig tenir els meus fills, fins que el meu company i jo vam decidir venir a Barcelona cap a l’any 1987, on ens vam establir i vaig començar a treballar de mestra.

… i a involucrar-te en les lluites veïnals.
Sí, sí. Només arribar em vaig involucrar en l’associació de veïns. Em va cridar l’atenció la fortalesa i l’activitat de les associacions de veïns que hi havia a Barcelona. Venia de París i allà no estaven tan estructurades com aquí. Les meves conviccions feministes sí que es van forjar a França, on vaig començar militant en el Moviment d’Alliberament de la Dona a França (MLF) amb líders tan importants com Simone de Beauvoir, i amb lluites que s’iniciaven com el dret a l’avortament o l’alliberament sexual. Aquest va ser el meu despertar a l’activisme.

Com et vas integrar en l’associació de veïns?
He de confessar que, a l’inici, hi anava per a aprendre el català, però molt poc després ja em vaig introduir en el moviment veïnal fins que em vaig responsabilitzar de l’edició de la revista de l’Associació de Veïns del barri de l’Esquerra de l’Eixample, fins fa relativament poc. Tenia experiència en qüestions de maquetació, disseny, impressió… perquè ja havia treballat a França en una impremta per qüestions de militància. Fins que també vaig començar a participar activament en la Vocalia de la Dona de l’associació.

Quins temes abordeu en la Vocalia de Dones de l’Associació de Veïns?
El principal repte que existeix en la Vocalia de Dones és donar a comprendre un concepte molt, molt elemental: les dones existim i som la meitat de la població, que encara que sembli elemental no en tots els caps entra i per això costa tant lluitar per la igualtat. Parlem d’igualtat, però la igualtat és, simplement, acceptar aquest fet, que biològicament hi ha homes i hi ha dones, i el fet de ser dones té conseqüències injustes, nocives, desiguals per a les dones. Som diferents, però no desiguals. Les pròpies dones no s’adonen que són el 50% de la població. Les pròpies dones han interioritzat que la societat està dominada pels homes. Al llarg dels anys que he estat en la Vocalia de Dones de l’associació he conegut a moltes dones que, davant la violència, no denuncien. Han acceptat tota la vida el maltractament. He conegut dones grans que han decidit marxar de casa, perquè no aguantaven més el maltractament, quan els fills, ja adults, havien abandonat la llar. Havien aguantat tota la vida un matrimoni infeliç i cruel. I et parlo de dones amb estudis, amb formació. Això ho he vist a Barcelona, a París. És el sistema patriarcal que s’ha aprofitat mitjançant la divisió del treball d’imposar una superioritat dels homes sobre les dones. I quan les dones no tenen una independència econòmica, una autonomia, això s’aguditza.

I quines estratègies impulseu en l’associació davant això?
D’aquesta violència les dones no ens podem lliurar amb intel·lectualisme, amb llibres, amb teories. Per això és tan important el treball que es fa en les vocalies de dones dels barris: cal visibilitzar aquesta violència. La violència no pot ser invisible. Aquesta és l’essència de la democràcia: com és possible que hi hagi dones que pateixin, que no puguin desenvolupar el seu potencial, la seva personalitat, el seu valor, els seus drets, perquè estan sota un sistema de sotmetiment patriarcal. La democràcia, doncs, passa pel reconeixement i valoració d’una part de la societat que està infravalorada. Un reconeixement que ens beneficiaria a tots, per cert. En la FAVB impulsem els Punts Liles, un acord entre totes les entitats del barri per a lluitar contra la violència masclista. S’involucra especialment a les botigues i establiments del barri i funciona a Sant Antoni, aquí a l’Eixample, i en el Besós també s’està desenvolupant. Continular lleguint l’entrevista a [LA INDEPENDENT]

+INFO

“Si los hombres son parte del problema deberian ser parte de la solucion”. Diario Público.

A tener en compte: Manifest 2018 Platafoma contra la Prostitució: