Cal acabar amb  la invisibilitat de les dones en el món de l’art.

En aquest article de Marisa Oropesa, per a 39 y más ens explica, que la primera exposició consagrada únicament a dones no va tenir lloc fins a l’any 1884 a Amsterdam.
Repassant la història de l’art ens adonem de les poques dones que apareixen en ella. Una de les possibles causes és que fins al segle XVIII no va existir un mercat de l’art com a tal, la qual cosa obligava l’artista a treballar per encàrrec, el tema o el format venien imposats per la voluntat del col·leccionista que encarregava l’obra d’art.

L’artista no era més que un artesà que treballava segons un tercer que limitava les seves pretensions i llibertats artístiques. No podia desenvolupar lliurement la seva creació, els temes, la composició, el dibuix i fins i tot els colors li eren imposats. Semblava per tant impossible que en un món professional tan estricte i reservat per als homes pogués destacar una dona.

Barreres per a les dones en el món de l’art
Aquesta va ser una de les barreres del món de l’art fins al segle XVIII: l’acceptació de les dones com a artistes. Si repassem la història de la música, de la literatura o de l’arquitectura sembla gairebé impossible trobar un nom femení fins a aquesta centúria revolucionària. Els principis d’igualtat, fraternitat i llibertat proclamats per la Revolució Francesa van canviar el món i van arribar fins a les arts. Va ser llavors quan les dones van començar a lluitar pels seus drets i les seves llibertats donant lloc a una revolució artística que tindria els seus primers fruits en el segle XIX.[+info]

Mireu l’article:  Què se n’ha fet de les dones artistes? Un anàlisi de les desigualtats entre dones i homes en el món de l’art.