El Fòrum que es va realitzar durant dos caps de setmana de novembre que aportar visibilitat i bons continguts.
En total han participat gairebé 5.000 persones, entre inscrites, participants actives en les taules rodones realitzades en l’estreaming, ponents de taules i talleristes. Cal reconèixer que la consciència feminista ha sortit enfortida. La Covid 19 i totes les mesures per frenar la pandèmia, no han paralitzat la participació. Segons comentava Montserrat Vila, presidenta de la Plataforma Unitària contra les Viòlencies de Gènere , en l’entrevista realitzada per Alicia Oliver en La Independent, “la pandèmia té un impacte directe amb un increment de la violència masclista vers les dones i les seves criatures, als abusos a menors, a casa, a les xarxes, a la comunitat. . ” L’aïllament de tots aquests mesos, agreujat en moltes dones per situacions de pobresa o de treball precari crea situacions d’angoixa extrema. Agreujat per no tenir un entorn adequat. Una companya explicava com per a dones migrades el missatge “queda’t a casa” té connotació de tot menys de seguretat, amb famílies vivint en una habitació sense condicions ni sanitàries ni de convivència“·.
A aquest XVI Fòrum han participat 4.930 persones en les 7 taules rodones, els 2 col·loquis i les 17 activitats del Fòrum, i han visionat les taules i tallers, fins ara, uns altres milers de persones. Cal afegir-hi 900 joves dels 4 debats, els 2 tallers, l’activitat de bones pràctiques, el micro obert, la Gimcana i el teatre fòrum fet al Fòrum jove. Hem comptat amb la col·laboració de més 50 talleristes i 50 ponents. “No ens hem pogut veure, abraçar, mirant-se, però gràcies a l’equip tècnic de la Plataforma, reforçat amb les més de 20 voluntàries que han estat darrera les nostres pantalles, som actores i protagonistes d’una lluita aferrissada que no aturarem fins erradicar les violències masclistes de la nostra societat” ens va comentar Elena Parejo, una de les responsables de l’organització
Durant sis dies (5,6 ,7, 12,13 i 14 de novembre) s’ha creat un espai on compartir moltes coses: “estratègies, reflexionar entre diversitat de tendències, preparar les campanyes que a partir d’ara ens puguin ajudar a caminar juntes en solucions constructives i eficients pels drets i la llibertat de les dones“, va afegir Parejo. Podeu consultar les taules en els videos de Youtube a la Plataforma.
La pandemia ha agravat al situació de moltes dones
Aquestes trobades han anat més ella de l’entorn virtual i han reforçar els vincles entre ponents, associacions de dones i participants. S’ha volgut posar la Vida al centre de qualsevol tipus de política, i s’ha reivindicat les vides de les dones com a essencials per a un desenvolupament social en igualtat. El lema ha estat: Les dones invisibles massa temps, invisibles sempre. Prou!. [Consulteu el programa en PDF ].
A les 10 taules desenvolupades, s’ha analitzat i s’ha visibilitzat les diferents situacions de discriminació en tots els àmbits socials que ens han portat a una més gran feminització de la pobresa. I sobretot s’ha denunciat les injustícies més fragants: la violència sexual, la invisibilitat de les realitats de les migrades, les dones amb discapacitat, les violències contra les més joves i les més grans i els abusos a menors. [+info].
Totes les ponents van aportat dades i continguts molt Interessant, entre elles destaquem a Carme Riu Pascual, Presidenta de Dones No Estandars, que va parlar de “Les violències més invisibles”, i va aportar l’anàlisi de les diferencies que suposa el fet de ser dona i tenir alguna discapacitat. Segons ella, el primer que cal tenir en compte es el “Normalisme” que és una pràctica violenta androcèntrica, que separa entre dones considerades “normals” i dones amb discapacitat. Una altra pràctica violenta androcèntrica es el “Discapacitisme”. “El patriarcat ha creat un mon competitiu –va continuar explicant en la seva intervenció a la Taula de “Les cures i la vida. Propostes transformadores” – que consisteix , sobre tot en l’àmbit públic, en trobar-li a l’altre el punt feble per li permet sentirse més poderós, i a sobre d’ell. En el nostre cas això queda molt clar, s’agafen a la discapacitat per desvalorizar-nos i considerar-nos inferiors pel sol fet de ser diferentes”. i també es va preguntar quins són els factors que converteixen a les dones amb discapacitats en unes persones molt més vulnerades que la resta de dones? “Les dones amb discapacitats o diversitat funcional poden ser més vulnerades que la resta de dones, entre altres coses, pel fet de ser menys capaces de defensar-se físicament, tenir una més gran dependència assistència i cura dels altres, por a denunciar l’abús per la possibilitat de la pèrdua dels vincles, d’atenció i de cures- I també- subratlla Rius –cal tenir en compte la baixa autoestima i menyspreu de la pròpia imatge com a dona, que arrosseguem”. Podeu consultar el PDF de la seva intervenció.01aViolenciasCarmeRiuPresenta-5nov2020
També cal recordar el IV Congrès sobre les “Violències en el camp de la salut i sanitàries“, que organitza l’Associació Helia Dones, des del dilluns 30 de novembre al dijous 3 de desembre , en el que Carme Riu Pascual parlarà el dimecres 2 de desembre. I el dissabte 12 de desembre tmbé participarà d’un feminari que es fa a Lleida.
Consultar +info de les taules a la Independent: Gran participació en el XVI Fòrum contra les violències
Consulteu també l’entrevista Montserrat Vila:” Els múltiples estereotips i mites cap a les dones estan molt integrats dins l’imaginari social”