Aquest festival  va tenir lloc el 27 i 28 de novembre 2023

Subur Negre, el festival literari negre-criminal de Sitges, la Blanca Subur, va celebrar la seva segona edició amb gran èxit de públic, i va tenir lloc c en dues emblemàtiques edificacions d’aquesta vila modernista tan pròxima a Barcelona: la Biblioteca Santiago Rusiñol (antiga casa de l’arquitecte i artista Miquel Utrillo (1862-1934) i el Palau del Rei Moro, edifici gòtic d’origen medieval, probablement del segle XIV.

Durant dues jornades  el divendres i el dissabte, lectors i escriptors gaudim de debats sobre temes d’actualitat relacionats amb el gènere negre, que van culminar amb la conferència-col·loqui de dos grans del gènere: Andreu Martín i José Luis Muñoz sobre “L’evolució de la novel·la negra espanyola entre els anys 1970 i 2023”.
Subur Negre és una realitat gràcies a l’esforç i dedicació de José Vaccaro Ruiz advocat, arquitecte, escriptor i comissari de Subur Negre.

Durant els 2 dies van tenir lloc diverses taules (consultar el programa a baix)  que podeu repasar una a una en la completa crónica que ha publicar Rosa Querol, una de las partipants.  Lleguir l’ article complet al seu blog, “Mucho mas que un libro“.

Destaca la la parcipación d’algunes dones escriptores, sobre tot la taula rodona de la segona jornada : “La visió femenina en la novel·la negra”. La jornada va arrencar fort per a Una Fingal (Tu, tan lluny), Prado G. Velázquez (En blanc i negre), Montse Rios (Al voltant de la ment) i Neus Roig (No ploris que seràs feliç i Trauma, Cerca, Identitat). Com a moderadora, Una Fingal va plantejar una qüestió clau: Maten les dones escriptores de manera diferent dels homes? Prado G. Velázquez va admetre que “ens consideren menys sanguinàries, però no ho tinc clar”, mentre Montse Ríos va expressar que “som més cerebrals i jo, com a escriptora, puc relatar un crim sanguinari amb més sensibilitat i menys sadisme”, al que Neus Roig va afegir que el robatori i trànsit de bebès que denuncia en els seus llibres “el duien a terme, sobretot, les monges, la qual cosa confirma que les dones són més cerebrals i sibil·lines que els homes”.

A la pregunta plantejada  de si és fàcil adoptar la veu masculina en escriure en la forma d’un home, Prado G. Velázquez va respondre que “no em costa ficar-me en la pell d’un personatge masculí. Som éssers humans i els llibres ens donen l’oportunitat d’indagar en el cor de l’ésser humà-home”, i Neus Roig va reconèixer que “hi ha llibres escrits per homes amb una sensibilitat extrema”.

Quant a les etiquetes en les quals, tradicionalment, el gènere negre va encasellar a la dona, les autores presents van destacar que les trames escrites avui per dones ja tracten temes relacionats amb la seva realitat quotidiana: embaràs, maternitat, cuidat de persones majors, etc…Afegirem que la dona en les novel·les negres ja no és obligatòriament víctima, mestressa de casa i mare amantísima o femme fatal, perquè actualment adopta rols de policia amb comandament, detectiu privat, o fins i tot, assassina.

Finalment, cal destacar el diferent tracte que s’aplica a una obra segons el sexe de qui l’escriu. “No ploris que seràs feliç”, l’esgarrifosa recerca sobre el trànsit de bebès a Espanya, de Neus Roig, ha estat guardonada amb cinc premis i va ser finalista del Premi Rodolfo Walsh 2019. “Va resultar que el llibre no estava en les llibreries de Gijón. Estic segura que si la recerca l’hagués fet un home hauria tingut molta més difusió, però ser dona i major de seixanta anys, segons sembla, és un hàndicap”, va concloure Roig. Una taula rodona indispensable que ens va recordar que encara queda molt camí per a arribar a la igualtat d’oportunitats entre tots dos sexes.

Consultar el programa a Cultura Sitges, o a  Visit Siges.

Mireu fotos i més info al Facebook de Subur Negre,  i  al Faceboook de  Món Comunicació, amb les fotos de la nostra companya Susana S, Villafañe, co-organitzadora, disseny promo, fotos i vídeos.