Dimecres 25 de març és el día Internacional contra la tràfic de Dones i contra l’esclavitut
Segons el reportatge d’Irene Savio, a El Periódico, del diumenge 22 de març 2020: “Experts i oenegés denuncien la inoperància de la UE contra el tràfic de persones, la majoria dones, com la camerunesa Elisabeth Lona, a la foto, amb motiu del Dia internacional contra el Tràfic d’Éssers humans”.
El cooperant italià Alberto Mossino, director de la oenegé antitrata PIAM, que des del 2000 opera a la regió del Piemont (nord d’Itàlia), resumeix l’assumpte amb tota la seva cruesa. “Un dels grans problemes de la lluita antitrata és l’absència d’una coordinació europea per a l’harmonització de legislacions i pràctiques en defensa de les víctimes”, afirma. I en respondre, Mossino deixa escapar una altra reflexió, producte de l’estricta actualitat europea de les últimes setmanes. “El paradoxal és que on han fallat tants anys de lluita, ara estan triomfant el coronavirus i la seva quarantena. Hi ha hagut una caiguda en picat en el negoci del tràfic. A veure quant dura…”, apunta aquest activista.
Més enllà d’aquesta crisi excepcional, l’erradicació del tràfic de persones -que abordem amb motiu del Dia Europeu contra el Tràfic d’Éssers humans, que es commemora el 25 de març- continua sent una assignatura pendent de la Unió Europea (UE), segons confirmen experts i informes. I el fet és que ja han passat 12 anys de l’entrada en vigor del Conveni del Consell d’Europa contra el Tràfic (2008) i nou anys de la directiva 36/2011/UE, l’objectiu de la qual era la trasposició en les legislacions dels països membres de normes comunes destinades a posar fi a aquesta xacra.
“Aquesta directiva va ser en el seu moment un gran pas endavant, però el problema es va originar en la seva posada en pràctica. Alguns països no l’han implementat, mentre que en uns altres prevalen les polítiques de repressió de la immigració irregular, en detriment de models adequats per a protegir a les víctimes”, assegura Helga Konrad, exministra austríaca, considerada una de les màximes expertes europees en les xarxes de tràfic. “Poso un exemple concret: nosaltres hem atès a víctimes que Suècia va retornar a Itàlia, país en el qual aquestes persones havien sofert l’explotació. Tot això, amb el pretext del ‘reglament de Dublín’ [la norma europea que preveu que el sol·licitant d’asil present la seva petició en el primer país de la UE al qual ha arribat]”, explica Mossino(…) [Continua a El Periódico]
El reeixit model nòrdic
“El ‘model Barhaus’ proposa que tots els professionals que intervenen en els casos d’explotació sexual, des dels metges fins als fiscals, es coordinin. Això evita que el menor hagi de repetir moltes vegades la seva experiència traumàtica i hi ha estudis que diuen que el grau de fiabilitat dels seus testimoniatges és alt”, afegeix la investigadora.
“La veritat és que, si bé encara disten molt de la perfecció, els països nòrdics han creat estructures més sòlides per a la protecció de les víctimes, mentre que en el sud d’Europa, entre els aspectes positius que es poden esmentar, està la major humanitat en el tracte”, conclou l’experta.
Un altre articulo interessant demateix quadern: “Em van violar durant un any diverses vegades al dia“: