Són dones fortes, heroïnes, divertides, embarassades o mares, i la pantalla i el públic s’enamora d’elles.

El mes de juliol ha vingut ple d’estrenes de cinema en que elles son les protagonistes  principals  i gairebé  úniques de les històries, i la majoria tenen al darrera a directores de diversos països. Elles estan de sort perquè els seus films atrapen i com premi a la feina ben feta omplen les taquilles. Cal congratular-se i anar al cinema i veure aquestes pel·lícules. La complicitat esta servida…

La llista es llarga, però només destaquem algunes, i es clar, totes no son de caire tant  “feministes” com “La número Uno”,  o “El orden divino” però la visibilitat i la reivindicació  “femenina” està ben servida, mostrant-les como heroïnes. Us recordem algunes. Entre les estrenes cal gaudir de “Mary Shelley”, d’Haifaa al-Mansour; “La càmera de Claire” de  Sang-Soo Hong; “Sacame de dudas” de Carine Tardieu o  “Tully”, de Jason Reitman. I cal no perdre’s títols  molt recomanables que aviat  sortiran  de la cartellera, com són:  “Lous Andrea Salomé”, de C. Kablitz-Posto, o  “Las guardianas” de de X. Beauvois. Tampoc cal oblidar que elles s’han convertit en les reines d’aventures, com en  l’ultima entrega d’”Ocean’s”, o  a “Bienvenidas a Brasil”, una divertida historia de “dones franceses” que saben com defensar-se de la màfia brasilenya, i  que aviat ho mostraran a les sales de cinema. També cal destacar “Lola Pater”,  en la que Fanny Ardant ha estat molt  lloada per la crítica per aquest paper d’una transsexual.

Sobre la lluita pel poder i les concesions que cal fer
La numero uno de Tonie Marshall, profunditza, amb una perspectiva clarament feminista, en la historia d’Emmanuelle Blachey,   una brillant enginyera que ha aconseguit escalar i finalment entrar al comitè executiu de la seva empresa, el gegant francès de la energia. Un dia, una xarxa de dones influents li proposa ajudar-la a conquistar la presidència d’una important empresa que cotitza en borsa. Això la convertiria en la primera dona ocupant un lloc d’aquesta importància. Però dins les esferes encara dominades pels homes, els obstacles de tipus professional i personal es multipliquen. La conquesta s’anunciava triomfal, però en realitat es tracta d’una guerra. [+info a Cine i Ciutat]

La directora Haifa al-Mansour, estan vivint emocionada l’èxit mundial de la seva última pel·lícula, Mary Shelley , i així ho explica a El País: “Ella va triar el que volia fer, la societat no ho va triar per ella. Jo m’identifico amb això venint d’Aràbia Saudita, on la vida de les dones realment està controlada de principi a fi. ‘Vas a viure aquí, vas a fer això, et vas a casar amb aquest home’. M’identificava amb aquesta necessitat d’escapar de la pressió”

Haifaa al – Mansour en una foto d’El Paismundial de la seva última pel·lícula, Mary Shelley , i així ho explica a El País: “Ella va triar el que volia fer, la societat no ho va triar per ella. Jo m’identifico amb això venint d’Aràbia Saudita, on la vida de les dones realment està controlada de principi a fi. ‘Vas a viure aquí, vas a fer això, et vas a casar amb aquest home’. M’identificava amb aquesta necessitat d’escapar de la pressió

Aquesta directora que prové d’una família nombrosa i laica, arrossega el mèrit d’haver sigut la primera dona que va dirigir una pel·lícula a Aràbia: “La bicicleta verde”, i tal com  explica a El dia.cat (mitjà d’Europa Press): “Les dones han estat rebutjades en termes creatius al llarg de la història però hi ha un despertar. Això està canviant”, va remarcar i  va reconèixer que la seva carrera cinematogràfica està molt centrada a donar veu a les dones. I per això, aquesta directora casada amb un diplomàtic americà, que viu als Estats Units, vol rodar una nova pel·lícula una altra vegada a Aràbia, una història d’una dona que es presenta a les eleccions locals. [+info]: Podeu Veure Video aquí.

Embarassades i mares que s’enfronten a les dificultatsCharlize Theron ens transmet les contradiccions  d’una mare, a Tully, una història que investiga els límits d e la maternitat , i que tal com s’explica a “Las Princesas también Friegan”, es sitúa dintre de la apreciada genealogia de pel·lícules  que representen la maternitat  en la seva complexitat, trencant amb la dicotomia de mares bones i mares dolentes. [+info a El Cinefil]

I seguint parlant de mares i feminisme, cal anar a veure “El orden divino”, de Petra Volpe. Una pel·lícula suïssa  basada en fets reals sobre la lluita d’un grup de dones a un poblet, fa mes d’ un segle, pera aconseguir votar, i on es mostra com compartien la vida quotidiana amb la seva família, fills  i avis,  i com es van tenir que enfrontar a la seva comunitat, i sobretoto als seus marits, que no les deixaven treballar fora de casa, i s’oposaven a la seva lluita.  I com ho van fer?. Desenvolupant una vaga total de totes las seves obligacions i relacions…

A “Bienvenidas a Brasil”, una dona francesa  que esta a punt de parir,  es ve obligada a fugir de la tutela del mafiós del seu sogre, quan arriben des de França,  al paradisíac lloc on es tenia que celebrar la seva boda,  les seves amigues intimes. Però la boda,  no va poder ser perquè  es va quedar vídua aquest mateix dia. I les seves amigues tenien molt a veure en el suposat accident del seu nuvi. Aquesta divertida pel·lícula d’acció, que e al principi sembla superficial, aprofundeix en lo que pot ser capaç una dona  embarassada per salvar-se ella, el seu fill, i les seves amigues.