Exiliada a Madrid explica  la seva historia a través dels seus diaris.

“A Espanya no et maten a trets, com a Mèxic, només t’esborren i no tornes a tenir feina”, va explicar a la seva conversa amb Mariane Pearl sobre amor i rebel·lia, realitzada en la seva presentació, a la Llibreria Finestres  de Barcelona.  Consulteu l’article publicat per Sonia García García, a La Independent.

Lydia Cacho en la primera presentació a Barcelona organitzada per America.cat

A punt de fer 60 anys i quan acaben de donar-te el passaport a Espanya, la periodista mexicana Lydia Cacho es resisteix a criticar els mitjans de comunicació espanyols, però no deixa d’assenyalar que estem vivint un moment molt difícil que té a veure amb tots els efectes secundaris de la violència, un paradigma ideal per manipular i falsejar les notícies. “Aquí (a Espanya) no et maten a trets, com a Mèxic, aquí et desapareixen dels mitjans, t’esborren, no tornes a tenir feina”.

 Torna a Madrid per viure una  nova vida 

La defensora dels drets humans de nenes i nens, que ha patit en carn pròpia les tortures, un segrest, amenaces de mort i l’exili forçat a Madrid va sostenir una trobada amb Mariane Pearl (França, 1967), a la Llibreria Finestres de Barcelona , per presentar Cartas de Amor y Rebeldía (Debate, 2022), el seu llibre més íntim i revelador. En aquest llibre, l’autora se submergeix en quaranta-sis anys de diaris, fotografies i intercanvis epistolars que ha anat conservant i on reflexiona sobre tot allò viscut. Durant les preguntes que el va fer el públic al final de la conversa, va assenyalar que per als periodistes i per ella és esgotador continuar documentant la violència.

Va parlar de la por i el dolor que encara sent de sentir-se perseguida i de la síndrome de l’exili: “La meitat del teu cor es queda on vas néixer. La tasca és trobar o portar aquesta altra meitat del teu cor”.
Entre altres assumptes, també va demanar no jutjar la manera com construïm el nostre feminisme i qüestionar-nos des d’on exercim la violència. Entendre els mecanismes psíquics i socials que ens travessen. Va explicar que va ser la seva mare qui va portar a Mèxic el feminisme europeu i que sent una energia vital que la segueix movent per donar la batalla cultural que cal.

LydiaCacho a l’exposició a la Biblioteca Garcia Marquez

Els moviments moralistes, les etiquetes plenes de ràbia i incomprensió destrueixen el debat entre les dones i els homes, sense entendre que tots dos són travessats per les passions, l’amor i l’enteniment. “El Feminisme necessita reprendre l’amor, perquè és el nou moviment punk, ens està dividint i cal tornar a aquest lloc on som capaços de reconèixer-nos”, va manifestar.

Mariane Pearl li va demanar parlar d’una nena que havia de ser adoptada per Lydia però que la màfia mexicana va manipular de manera que es va convertir en la seva adversària. “Edith no es va poder aixecar davant dels seus agressors”. Va patir la Síndrome d’Estocolm, tal com ho explico al llibre Els dimonis de l’edèn, sobre les xarxes de pedofília. Ni la protecció, ni l’accés a teràpia, res no va ser suficient. “Són dones que intentem ajudar i es tornen contra nosaltres”, va afegir la periodista. [+Continua a La Independent]
Fotos: Sonia Garcia i America.cat

Presentació 16 setembre a Llibreria Finestres.
Primera presentació a Barcelona, 6 juliol, Bibiblioteca Garcia Márquez, America.cat.