“Josefa, una de les cinc cares d’una migració feminitzada”  és l’article de Nazanim Armanian, que cal ressaltar i divulgar

Publicat en el diari “Público“,  Nazanim ens explica 5 experiències traumàtiques de dones que es van atrevir a creuar el Mediterrani, i es pregunta perquè cada vegada més dones ho fan: “Al llarg de la història, els éssers humans han deixat les seves llars per la falta d’oportunitats econòmiques, les guerres, els desastres naturals, i les persecucions de tot tipus. Que una dona, sense que li acompanyi un home es llanci a una gesta tan arriscada recorrent tanta distància amb la finalitat de reconstruir una vida millor, és sens dubte un nou fenomen sociològic, i és una tendència, encara que aquesta mobilitat està condicionada per circumstàncies socioculturals de la dona”.

“Vaig fugir  del meu país perquè el meu marit em pegava. Em copejava perquè no podia tenir fills”, compte Josefa, la supervivent camerunesa rescatada per Open Arms en el Mediterrani. Li acompanyaven en el pot destrossat pels guardacostes libis els cossos sense vida d’una companya i un nen petit. Ella afegeix un nou factor al principal motiu de l’emigració d’Àfrica, que és el saqueig militaritzat dels seus recursos per les potències mundials: la decisió de les dones maltractades a alliberar-se, posant terra pel mig. [Seguir llegint en castellà a els Blogs de Público]
(*) A més de l’arrivada de Josepa des de Camerún, podreu lleguir les colpidores històries de Sharbat Gula, noia pakistanesa que va ser portada del National Geograph, Doaa Al Zamel, de 19 años, siriana que vivia a Egipte  de Joanna Demafelis, de Filipines i de Naira Mustafá, d’Egipto.