El contrari de la ‘sororitat’ és la unió perversa d’alguns per violar.

Així ho explica Marta Rojals en l’article publicat a VilaWeb: «Si la ‘sororitat’ té una expressió antònima absoluta, perfectament podria ser aquesta complicitat masculina de les violacions grupals», que es pregunta: “No sé quin nom podria definir aquesta classe de’fraternitat pervers’ i oposada a la sororitat. Però, amb nom o sense nom, al llarg de la història i fins als nostres dies, continua ben viva i ben forta”.‘Sororitat’ ha estat el neologisme més popular de l’any 2018 a Catalunya. Si més no, és el resultat de la votació oberta promoguda per l’Institut d’Estudis Catalans i l’Observatori de Neologia de la UPF, en què també concorrien modernors lèxiques com ara ‘demofòbia’, ‘seriòfil’ o ‘criptomoneda’. ‘Sororitat’, paraula lletjota, cacofònica, estranya al paladar, serà doncs candidata a figurar al Diccionari de la Llengua Catalana i, si és el cas, s’hi definirà si fa no fa com: ‘Solidaritat entre dones basada en motius socials, ètics i emocionals.’ O sia, la fraternitat de tota la vida, però volent dir només entre dones, i volent dir també que l’etimologia ja no té res a pelar davant de la ‘matximbrística’ creativa del parlant del futu. [Seguir llegint a VilaWeb]