Luisa Vicente torna insistir sobre la necessitat de lluitar contra la bombolla de lloguer amb mesures eficients i urgents.

Vicente, que el día 11 de març va realitzar una xerrada en la que es preguntaba si: “La Bombolla de Lloguer afecta més a les dones“, al Casal del Barri del Poblenou, com experta en aquest tema, investigadora i activista incansable, segueix insistint en que l’actual bombolla de lloguer es del mateix tipus que va ser la bombolla inmobilaria del 2008, i que anuncia una forta crisi, si es es quedem sense fer res…

Aixi ho comenta en aquesta carta publicada a El Periodico:
(…)El discurs oficial dels mitjans i d’alguns analistes, que afirmen que la bombolla del lloguer l’han creat els pisos turístics i les famílies que comparteixen el seu habitatge amb el turista de vacances, cansa bastant i avorreix.
Les causes del seu escenari es podrien resumir en quatre: els errors financers i polítics comesos a la bombolla del 2008; la legislació que va permetre crear les SOCIMIS, empreses que inverteixen només en el negoci del lloguer; el transvasament de molts inversors que eren a les SICAVS i han passat a invertir en les SOCIMIS per motius polítics; i finalment, les exigències del BCE i l’FMI perquè la banca es desfaci del llast del totxo acumulat a la bombolla anterior i el termini és fins al 2027.

Els famosos “fons voltors” amb noms estrangers que vénen de països llunyans a llevar-nos les cases són una altra cortina de fum que amaga els autèntics responsables de la bombolla del lloguer: grans patrimonis espanyols, polítics espanyols (alguns empresonats per diverses causes), bancs espanyols, esportistes d’elit, presentadores espanyoles de televisió de programes de màxima audiència, fills d’expresidents espanyols, etcètera.

Cap mercat de valors ni de renda fixa produeix actualment tant retorn monetari com llogar un habitatge a capitals importants, d’aquí l’auge de les SOCIMIS. Aquests fons parasitaris rendistes tot just tributen impostos, es beneficien del 95% en l’ITP i estan establertes, moltes d’elles, en paradisos fiscals. No creguin economia real, ni produeixen res, però obtenen suculents dividends dels habitatges que es van arrabassar a centenars de famílies durant la crisi per desnonament per l’impagament del lloguer o de la hipoteca. Ara, buits i sense “la bestiola dins”, són luxosos apartaments que allotgen turistes o es lloguen com a oficines a grans multinacionals. No cal ser molt llestos per saber que si la bombolla del lloguer l’han creat els bancs i la classe política, només podrà revertir pels mateixos que la van crear.

[Trobareu +info al seu Blog , i en aquest article]