Entrevista a la psicòloga, gerontòloga i escriptora feminista, que va publicar ‘Jo, vella’

 Reproduïnt part de l’entrevista de  clara Ardevol Malloll,  publicada a VilaWeb.
Anna Freixas
 (Barcelona, 1946) és una de les pioneres de la gerontologia feminista al país i fa molts anys que estudia la vellesa del punt de vista de les dones. Ser vell no és el mateix que ser vella, diu, perquè encara pesa la idea que el valor de les dones és únicament reproductiu, i, per tant, a partir de la menopausa resten en un segon pla. Però no tot són ombres en aquesta etapa, que diu que és caracteritzada per una energia especial en el cas de les dones. A Jo, vella (Ara Llibres), la psicòloga i escriptora hi reflexiona i dóna apunts de supervivència per a una generació de dones que estrena llibertats i que té la possibilitat de viure aquesta etapa d’una altra manera, amb la llibertat, la justícia i la dignitat com a principis fonamentals. Parlem amb ella sobre aquest canvi de paradigma, sobre el qual diu que també cal que hi creguin els més joves.

Per què cal reivindicar la paraula vella?
—No és lògic que estigui estigmatitzada, només indica una posició en el cicle vital, com adolescent. Vol dir que ets més a prop de la mort que si ets jove, en teoria, però no és una cosa dolenta ni que s’hagi d’amagar. No t’has mort i has tingut la sort de viure, no té gens de sentit dir que és una desgràcia. La societat patriarcal ha intentat que, a partir de la menopausa, les dones desapareguin, com si ells no envellissin… El llibre vol resignificar la paraula o més aviat retornar-ne el significat.

Abordeu la intersecció entre dona i vellesa, que requereix una anàlisi diferent que en el cas dels homes.
—Ells també tenen l’andropausa, però no passa res. Elles són desvaloritzades a partir de la menopausa perquè els atorguen un valor únicament reproductiu. Però si vivim cent anys, com podem dir que la meitat d’aquests anys, la que no som fèrtils, no val res, quan som en el millor moment? A cinquanta ets en una etapa de maduresa, coneixement, experiència i saviesa, però hi ha uns interessos comercials i socials darrere l’estigmatització de les dones a partir de la menopausa. Una part de la indústria mèdica, farmacèutica i estètica s’ha adonat que no totes les dones voldran tenir fills, però totes tindran la menopausa. Desanimades i deprimides, són un coixí de negoci bestial.

Us referiu a productes com ara la Viagra femenina i les cremes antiedat?
—Sí, i tota la medicalització dels processos naturals. Per què la menarquia no és medicalitzada i la menopausa sí? Perquè és un negoci enorme. Les nenes de tretze anys no tenen diners, però les dones de cinquanta, sí. És un procés ben estudiat de desanimar les dones una per una.

Al llibre citeu estudis que diuen que les dones són més felices a vuitanta que a divuit.
—La corba de la felicitat puja. A la infància se suposa que estàs bé, la corba baixa als temps difícils de l’edat adulta i va pujant a mesura que et fas gran, tot i que no és blanc o negre. Si tens salut, la menopausa és una etapa de molta energia. Fins a la menopausa hi ha molts casos de regles que fan mal, de dones que tenen la ferritina per terra… En canvi, Margaret Mead parlava de l’energia brillant de les dones postmenopàusiques. Però també són importants els diners, les dones pobres tenen més malalties. També hi ha situacions complicades a trenta o a quaranta. Quantes relacions de parella no són una font de malestar? La gent que diu que durant la vellesa tot és dolent pensa que mentrestant tot ha estat bo, i no és cert. Aquesta etapa pot ser complicada, però envellir no és emmalaltir, és fer anys.

Fotos ‘Enric Gallí, i de Món Comunicació. Cal que ens reconéixen com a velles actives i assumir un paper més important a la societat.

Consultar l’article anterior publicat a MC, sobre la publicacio de l’obra d’Anna Freixas: “Jo Vella” .
MIreu article d’Ana Freixas a MyS  ( mujeres y salud. Matriz.net   https://matriz.net/mys48/dosier-palabras-de-abuelas/ser-abuela-algo-mas-que-tener-o-no-tener-niets/