Hi ha molts estudis que demanen que s’adoptin mesures urgents.
Barcelona, novembre 2021, per Mari Loly Valenzuela. Encara que la societat estigui avançant per ser més tolerant i inclusiva, hi ha col·lectius que pateixen greus problemes a les seves vides, com per exemple la discriminació i la violència, i tot i això lluiten perquè la societat reconegui els seus drets.
Un d’aquests col·lectius és el de les dones amb discapacitat. Diversos estudis que s’han realitzat, com per exemple el ‘Diagnosi de necessitats específiques per l’abordatge de les violències masclistes en les dones amb discapacitat i propostes d’actuació’ que es va presentar al març 2021, o l’informe de l’estudi social sobre la situació de les dones amb discapacitat a Espanya publicat l’octubre 2021, ens mostren la realitat que pateixen diàriament aquestes dones.
Cal dir que en aquest article s’ha comptat amb la participació d’una dona catalana amb diversitat funcional, la Laura L., per tal de conèixer de primera mà com és la seva experiència i per això, agraïm la seva participació.
Violències en tots els àmbits
En el cas de Catalunya, l’últim trimestre del 2020, es va realitzar l’estudi: ‘Diagnòsi de necessitats específiques per l’abordatge de les violències masclistes en les dones amb discapacitat i propostes d’actuació’, una recerca realitzada per l’Associació Dones No Estàndards en col·laboració amb el Grup de Treball de Dones amb Discapacitat del Consell Nacional de les Dones de Catalunya. Així ho explicava, Carme Riu i Pascual, la presidenta de DnoE. “Cal considerar totes les discriminacions en tots els àmbits, com formes de violència en la vida quotidiana. Les dones amb discapacitat sofreixen violències que no es visibilitzen”
Amb l’objectiu d’estudiar la situació que pateixen les dones amb diversitat funcional a través d’una perspectiva feminista i interseccional, aquest informe ens mostra la discriminació i les violències en àmbits diversos: l’accés a la salut, a la vida laboral i estudiantil, la justícia, els Serveis Socials i la vida emocional i sexual. Per exemple hi trobem discriminació als espais de formació escolar, on hi ha encara prejudicis i estereotips de funcionalitat, així com en la sanitat una infantilització en l’atenció mèdica.
En el cas de la Laura., quan anava al col·legi, experimentava bullying per part dels seus companys i per una part dels seus professors. Per exemple ens comenta que, a causa de la seva discapacitat, la tractaven diferent a classe, com ara deixant-la sense participar en activitats o preguntes que els professors feien. Segons ella diu que “per tenir una discapacitat, ja t’etiqueten com ‘l’altre’ i et fan fora de llocs, de grups de persones… és una llàstima que avui dia passi això. Encara que l’experiència del col·legi ja fa 8 anys, sí que després d’això, i fins i tot avui dia, veig a persones que fan cares rares en veure’m per tenir una discapacitat. No sóm estranys, som persones!”
Un altra violència reflectida en la vida d’aquest col·lectiu és la violència masclista amb un percentatge del 80%, segons l’estudi de DnoE realitzat juntament amb Asun Pié Balaguer, investigadora d’Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). “És més, les dones amb diversitat funcional, segons va poder comprovar- les dones amb dicapacitat tenen un risc de quatre vegades més alt que la resta de dones. Això pot ser perquè el cos d’una dona amb discapacitat és tractat i vist de diferent manera, segons remarca. “El cos és tractat com un objecte inservible, menystenint la seva diferència i la seva pròpia existència individual, cultural i col·lectiva. Així, les dones amb diversitat funcional se les converteix en un subjecte sense veu.” [+info i video a CCMA]
A més, hi ha dones dins del col·lectiu que pateixen una doble discriminació: ser discapacitada i formar part de la comunitat LGTBI+. Això ho va confirmar Lali Ribas, membre de la Fundació MAP, una entitat social sense afany de lucre amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i risc d’exclusió social i les seves famílies del Ripollès; a la Taula del Tercer Sector on es presentava l’informe ‘LGTBI-fòbia estructural’ a l’Ateneu Barcelonès el dijous 11 de novembre. La participació de Ribas a l’acte va ser important, ja que reflectia com era la seva situació de doble discriminació (ser discapacitada i lesbiana) i reclamava segons va publicar el diari ARA, que “els discapacitats intel·lectuals no som asexuats, tenim relacions sexuals i identitat i gènere, com tothom! I som els grans invisibles del col·lectiu LGTBI” [+info]
Actualment cal destacar un fet important, la realització de ‘l’Enquesta Radar ECOM 2021’, la qual vol analitzar i detectar les discriminacions que pateixen aquest col·lectiu i fer veure els seus drets com a individus. Totes les persones amb discapacitat física o orgànica de Catalunya poden respondre-la virtualment. i omplir el Formulari) de foma anònima. El termini per realitzar-la és fins el 30 de novembre. Amb els resultats obtinguts, es podrà crear el Radar ECOM 2021, un informe per reivindicar els drets de totes les persones amb discapacitat a Catalunya.[+info a Social.cat]
Cal donar més visibilitat a aquesta problemàtica
Tenint en compte que la discriminació de les dones amb discapacitat passa a tot l’estat Espanyol, és lògic, que es facin estudis generals. Aquest mes s’ha publicat un estudi per conèixer la situació de les dones amb discapacitat per tal implementar polítiques públiques per les seves necessitats. L’infome presentat per la Confederación Estatal de Mujeres con Discapacidad (CEMUDIS) amb el suport de la Fundació ONCE i el Ministeri de Drets Socials i l’Agenda 2030, especifica que: “cal tenir en compte els resultats per actuar de la manera més adequada i prendre les decisions necessàries contra la discriminació cap a aquest col·lectiu”. En paraules de Jesús Martín Blanco, director general de Derechos de las Personas con Discapacidad (segons comenta en l’article publicat per Ameco Press )
A més, aquest estudi és imprescindible, segons Ana Sánchez Pastor, tècnica de projectes de CEMUDIS; “Ja que serveix per donar visibilitat a la realitat que viuen, analitzar la situació des de diverses perspectives i conèixer la realitat del seu entorn”.